Miquel Pueyo: “Ens sentim orgullosos de les mans que conreen les pàgines, dels escriptors i escriptores del passat i dels autors i autores lleidatans del present”
Enguany, per a l’acte de lliurament dels Premis Literaris s’ha apostat per un nou espai, singular, històric i gairebé centenari, com és el Mercat del Pla que ha acollit una proposta diferent, l’acció multidisciplinària “CONREUS/COLLITES: escriure la terra, llaurar la pàgina” El president de la Diputació, Joan Talarn, fa una crida a aturar el retrocés del català, reclama ser més autoexigents i anuncia que el 2022 serà l’Any Guillem Viladot
Enguany, per a l’acte de lliurament dels Premis Literaris s’ha apostat per un nou espai, singular, històric i gairebé centenari, com és el Mercat del Pla que ha acollit una proposta diferent, l’acció multidisciplinària “CONREUS/COLLITES: escriure la terra, llaurar la pàgina” El president de la Diputació, Joan Talarn, fa una crida a aturar el retrocés del català, reclama ser més autoexigents i anuncia que el 2022 serà l’Any Guillem Viladot
La Paeria i la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, han apostat per un acte de lliurament dels Premis Literaris diferent que s’ha celebrat al Mercat del Pla. Un espai singular, històric i gairebé centenari que ha acollit una proposta diferent, l’acció multidisciplinària “CONREUS/COLLISTES: escriure la terra, llaurar la pàgina”.
El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat del president de la Diputació, Joan Talarn, ha presidit el lliurament dels Premis Literaris, els guanyadors dels quals han estat Eusebi Ayensa i Francesc Pastor, guardonats amb el 38è premi d’assaig Josep Vallverdú i el 26è premi de poesia Màrius Torres, amb les obres “De l’una a l’altra riba (Un homenatge a Grècia)” i “Ànima”, respectivament.
Pueyo ha posat en relleu la satisfacció de poder celebrar l’acte de lliurament presencialment, “per posar en valor la creació literària i per fer bandera de dos escriptors emblemàtics de la nostra terra: Josep Vallverdú i Màrius Torres, autors que donen nom als premis d’assaig i poesia de la ciutat de Lleida i que tenen el reconeixement del país, per la seva obra i pel seu llegat cívic i polític”.
“Avui, sortosament, fruit de la paciència, de la resiliència i de l’afany de superació de la Covid19 que hem practicat tots plegats al llarg de tot aquest temps, tenim nova collita literària a disposició i la podem celebrar junts en un acte de cultura que vol posar en valor les lletres i la terra”, ha assegurat el paer en cap.
“I ho fem en un lloc especial, patrimonial, històric, el Mercat del Pla, que l’any vinent complirà 100 anys i on, en altre temps, se sentia el brogit de les anades i vingudes de la gent de Lleida. Aquest vespre no sentim el brogit d’aquell temps, però estem assaborint els fruits d’altres collites, les de la creació, les de la cultura, on a través de diferents llenguatges, el de les imatges, el de la música, el de les arts escèniques, el de la paraula, volem retre homenatge a la nostra terra”, ha dit.
L’alcalde ha felicitat els dos guardonats, com també les autores i autores que s’hi han presentat per la confiança dipositada en els Premis Literaris de Lleida. Així mateix, ha fet extensiu aquest agraïment a tots els membres del jurat, pel seu rigor i per la seva feina i dedicació.
Per la seva part, el president de la Diputació, Joan Talarn, ha centrat la seva intervenció a fer una crida a tothom per aturar el retrocés del català tant oral com escrit, tal com s’ha posat en evidència en els darrers dies. “Una degradació provocada en part per les interferències lingüístiques, l’abandó de les estructures gramaticals i sintàctiques pròpies de la llengua i per la mateixa competència lingüística -ha dit-, i que ha deixat de ser l’element vertebrador de la comunitat, tal com interpretava Pompeu Fabra que havia de ser el català”.
Davant d’això, Talarn ha demanat responsabilitats en tots els àmbits, no només a l’escola. “Mestres, pares, polítics i professionals, també els escriptors i els mitjans hem de ser exigents en l’ús de la llengua”, ha manifestat, abans de posar com a exemple a l’escriptor Guillem Viladot. “Una exigència i autoexigència que en Viladot reclamava sempre i que avui, quan es compleixen 22 anys de la seva mort i a les portes del centenari del seu naixement, cal recordar al mateix temps que anunciar que l’any vinent el dedicarem a la seva figura”, ha anunciat per finalitzar la seva intervenció.
Lleida, pàtria pagesa i literària
La proposta que ha acollit l’espai del Mercat del Pla ha volgut lligar l’espai (el continent) amb el contingut (filosofia) de l’acte de lliurament dels premis, que s’ha centrat a establir paral·lelismes entre els conreus i les collites, tant de la terra, les agràries, com les literàries, l’ofici i l’obra dels escriptors de la nostra terra.
Ha estat un homenatge implícit a tot els que ens configura com a territori i ciutat, Lleida, pàtria pagesa, però Lleida, també i molt especialment, Lleida, pàtria literària, d’on han sorgit primeres espases en el món literari català: Màrius Torres, Josep Vallverdú, Maria Mercè Marçal, Guillem Viladot, Joan Barceló, Carles Hac Mor i un llarguíssim catàleg d’escriptors lleidatans reconeguts dins del món de les lletres catalanes, l’aportació al món de les lletres de la nostra ciutat i territori lleidatà. És una manera de posar en valor la terra i els autors, d’aquí el subtítol de la proposta, en el joc de paraules: escriure la terra/llaurar la pàgina, que també ve a ser un homenatge particular al mateix Josep Vallverdú, escriptor prolífic en tots els gèneres literaris, però també hortolà, perquè al llarg de la seva vida sempre ha conreat l’hort, una afició que li ve del seu avi, que es dedicava a la terra.
Per dur-hi a terme l’acció literària CONREUS /COLLITES s’han sumat els diferents llenguatges creatius, des de l’escenografia (Maria Monseny) que recrea l’ambient d’un hort, del qual el públic n’ha format part, passant per les peces audiovisuals (Alba Cros, jove directora de cinema), tres en total, que se centraran en la visió dels conreus/collites agràries, la visió de la creació literària i una presentació del guardó físic que es lliura als guanyadors dels Premis, la LIBERTINELLA (creació de l’artista lleidatà Tonet Amorós); tot plegat ha anat pautat pel guió literari (Rosa Mesalles) que ha defensat l’actriu Núria Miret (llenguatge d’arts escèniques) i la interpretació musical d’un duo jove, Neus Borrell (a la veu) i Miquel Joan (a la guitarra), que han interpretat poemes de Verdaguer, Blai Bonet, Perejaume, peces que ells han musicat, i com a primícia han estrenat la cançó final de l’acte, un poema de Màrius Torres (que han musicat expressament per a aquest acte.
L’acte ha comptat amb la presència de Josep Vallverdú, autor que dona nom al Premi d’assaig, que va néixer un any més tard que es posés en funcionament el Mercat del Pla (inaugurat el 1922) i on ell solia anar a comprar amb la seva mare quan era petit.
El públic en acabar l'acte s’ha pogut endur "collita literària i conreu per a la terra": han pogut “collir” llibres d'autors desapareguts (Joan Barceló, Maria Mercè Marçal, Guillem Viladot, Màrius Torres, Carles Hac Mor i Concepció G. Maluquer), com una manera d'homenatjar-los.
Per altra banda, el públic ha estat obsequiat amb unes llavors d'herbes aromàtiques preparades per ser plantades on es vulgui, per tal que la terra ens retorni el que li donem.