El Centre Històric acull una passejada urbana per visibilitzar la mort i el dol per suïcidi per fer-ne prevenció

La tinent d’alcalde Montse Pifarré agraeix la tasca del Servei de suport al dol de Ponent durant la performance que ha tingut lloc a la plaça l’EretaLa regidora de Salut demana a la ciutadania prestar atenció a les senyals que ens alerten de situacions que poden esdevenir irreversibles i, a la vegada, tractar obertament de la salut mental

El Servei de suport al dol de Ponent ha organitzat aquest matí una passejada urbana pel Centre Històric de Lleida, per a visibilitzar la mort i el dol per suïcidi, amb la voluntat de sensibilitzar i fer-ne prevenció entre la ciutadania.
L’acte, que s’ha fet coincidir amb la celebració aquesta setmana del Dia internacional de les persones supervivents, aquelles persones en dol per la mort per suïcidi, com a forma de suport i també per abordar obertament el tema, perquè la visibilització pot ajudar a prevenir-lo, ha consistit en una passejada urbana i una performance, que ha tingut lloc a la plaça de l’Ereta.
La tinent d’alcalde, regidora de Salut i del Centre Històric, Montse Pifarré, ha participat en aquest acte de sensibilització i prevenció de la mort per suïcidi, amb el qual s’ha volgut trencar tabús, posar atenció en les senyals d’alerta i parlar obertament de salut mental.
Pifarré ha demanat prestar atenció a les “senyals que alerten de situacions que poden esdevenir irreversibles”. Una crida, la de la regidora, a la qual cal estar més amatent, perquè l’empitjorament de la salut mental en termes generals ha estat una de les conseqüències de la pandèmia. “Una circumstància inèdita i imprevisible com aquesta crisi sanitària mundial ha fet que més persones s’hagin vist exposades a patir problemes de salut mental. N’hem de ser conscients. I parlar de salut mental, prestar atenció a senyals d’alerta, especialment en casos que poden derivar en suïcidi, és molt necessari. Per això, tal com hem viscut avui en la dinàmica de grup, hem de prestar atenció a les senyals que ens alerten de situacions que poden esdevenir irreversibles i, a la vegada, tractar obertament de la salut mental”, ha dit.
La regidora de Salut ha agraït en nom de la Paeria “la tasca excepcional que fa el Servei de suport al dol de Ponent individualment, amb les teràpies de grup, amb accions com aquesta d’avui i amb el grup on line de suport emocional, que amb la pandèmia es va convertir en una eina imprescindible”.
Números esfereïdors
El suïcidi és una realitat propera, una tragèdia que es repeteix cada dia i que es pot prevenir, almenys en part, si hi donem visibilitat. Tan propera, com que cada dia se suïcida a Espanya una mitjana de 10 persones; tan real, com que és la primera causa de mort no natural entre els nostres joves i adolescents, i tan actual, com que durant 2020 les morts per suïcidi es van incrementar en un 7.4% i, segons registre del Telèfon de l'Esperança, aquest any 2021, el nombre de consultes d'adolescents per ideació suïcida ha augmentat en un 250%.
En el cas de Lleida, les estadístiques també revelen un increment de casos. El Servei de suport al dol de Ponent ha atès enguany 10 famílies per aquests casos, quan la mitjana fins ara oscil·lava entre 2 i 4 casos de familiars que s’hi adreçaven, segons ha explicat la coordinadora de l’entitat, Begoña Giménez.
Per tot això, el Servei de suport al dol de Ponent organitza cada any, una o dues trobades socials, com la passejada urbana d’avui, a efectes de sensibilització. Una passejada que també ha servit per donar a conèixer els indrets més significatius del barri, on l’entitat té el seu estatge social.
El Servei de Suport al Dol de Ponent és una entitat sense ànim de lucre dedicada a donar suport a famílies que viuen la pèrdua d’un ésser estimat, i a les persones professionals o no, que les acompanyen en el procés. Ofereix un espai de suport emocional basat en el respecte, confiança i responsabilitat, sense vincles de caràcter religiós. Neix com a projecte assistencial per donar resposta a les necessitats d’una societat que ha d’afrontar una experiència de pèrdua i mort sovint silenciada, estigmatitzada o evitada.