La memòria de l’exili republicà a França
El Departament de Drets Civils organitza una nova edició dels Debats de Memòria
L’Ajuntament de Lleida, a través del Departament de Drets Civils ha organitzat aquest vespre, sota el títol “La Memòria de l’exili republicà a França”, una nova edició dels Debats de Memòria, que ha comptat amb la participació de membres de l’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols en France i de l’Amicale des Anciens Internés du camp du Vernet d’Ariège.
La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Drets Civils, cooperació i Feminismes, Sandra Castro, ha presentat l’acte, que ha tingut lloc a la sala Jaume Magre i que ha comptat amb el testimoniatge d’Henry Farreny, fill i net de republicans espanyols que van continuar a França la lluita armada contra el feixisme. També han participat Raymond Cubells i Fernando Sánchez, president i tresorer de l’Amical de Vernet, respectivament, ambdós fills d’espanyols que van ser internats en el camp de Vernat-Ariege. Farreny a més ha estat catedràtic d'universitat, especialitzat en Intel·ligència Artificial, i és president de l'Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols a France - Forces Françaises de l'Intérieur (AAGEF-FFI), president del Consell de Pilotatge del Centre d'Investigation i d'Interpretació de la Mémoire de l'Espagne Républicaine (CIIMER).
Abans de la xerrada, Sandra Castro s’ha reunit amb la delegació al Palau de la Paeria, amb qui ha mantingut un intercanvi d’impressions i ha lliurat un present, com agraïment per la seva participació en l’acte de l’Àrea de Memòria Democràtica del Departament de Drets Civils.
Mig milió d’exiliats
L'exili de l'any 1939 suposà la sortida precipitada de Catalunya de gairebé mig milió de persones, entre personal militar i civils que fugien de la previsible repressió franquista. Moltes d’aquelles persones que fugien de la derrota republicana confiaven tornar al seu país ben aviat. No obstant això, acabada la II Guerra Mundial, va quedar ben palès que el nou sistema de poder internacional configurat després de 1945 deixava al marge les esperances republicanes de fer fora al dictador. Això va comportar la creació d’una xarxa d’entitats a França que mantinguessin la lluita i la memòria de la II República. Farreny, Cubells i Sánchez han explicat quin va ser aquest treball i en quina situació es troba, en l’actualitat, la memòria de l’exili de 1939.