La Generalitat anuncia la compra dels quatre trens que operaran Rodalies Lleida i 5,8 milions d’euros en les obres del baixador del polígon El Segre i tres estacions d’autobusos per promoure la intermodalitat

La Generalitat de Catalunya ha explicat avui a Lleida el seu projecte per operar les línies RL3 i RL4 mitjançant Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a partir de l’any 2024 substituint a l’actual operador, Renfe. El Departament de la Vicepresidència, i de Polítiques Digitals i Territori vol que aquest traspàs sigui l’avantsala del traspàs complert de tota la xarxa de Rodalies a Catalunya.

En el marc de la Comissió de Seguiment del Pla de Rodalies, celebrada aquest matí a la Diputació de Lleida, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat del departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Isidre Gavin, ha explicat als representants polítics i socials que FGC ja ha adjudicat la compra dels quatre trens nous per a Rodalies de Lleida a Stadler per una quantitat propera als 63 milions d'euros. En concret, la companyia suïssa es farà càrrec de la fabricació de les quatre unitats per 43,5 milions d'euros i del seu manteniment durant els propers 15 anys per 19,2 milions d'euros. El secretari també ha afegit que s’iniciaran els treballs, entre aquest any i l’entrada en funcionament dels nous combois, per a adequar els tallers del Pla de la Vilanoveta.

Aquesta és la primera reunió de la Comissió de Seguiment del Pla de Rodalies Lleida, després que al desembre del 2020 quedés constituïda com a fruit dels treballs previs de la Plataforma per la millora de la línia Lleida-Manresa, en una reunió que va ser telemàtica a causa de les restriccions sanitàries. La reunió d’avui ha estat fonamentalment presencial i s’ha realitzat a la Sala Polivalent de la Diputació de Lleida.

En la reunió d’avui, presidida pel president de la Diputació, Joan Talarn, han assistit el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, Marta Subirà, presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat (que ha participat de forma telemàtica), la directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Mercè Rius, el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín,el primer tinent d’alcalde de la Paeria de Lleida, Toni Postius, i representants del món local de Lleida i els agents econòmics i socials.

Isidre Gavín ha anunciat, per seguir facilitant la intermodalitat del transport públic a la Plana de Lleida, la licitació de les obres del baixador del polígon industrial El Segre per aquest estiu i les de les noves estacions d’autobusos de Tàrrega, Juneda i Almacelles de forma imminent. El Secretari ha explicat que “tot plegat suma una inversió de 5,6 milions d’euros per aquest 2022 i demostra la voluntat del Departament de promoure el transport públic i la descarbonització”. En el cas del baixador del FGC, s’ha decidit separar aquest projecte del dels passos a nivell per avançar en la seva execució. En paral·lel, es continua estudiant la millor solució tècnica pels passos a nivell. A més, el Secretari ha explicat que aquest mes de febrer es farà l’aprovació inicial del projecte de la nova estació d’autobusos de Lleida.

El president de la Diputació, Joan Talarn, ha volgut posar en valor “la voluntat de la Generalitat de comptar amb els municipis a l’hora de fer efectiu el desplegament de la xarxa de transport públic més sostenible que podem tenir a les comarques de Lleida”, al temps que ha reivindicat que “l’Estat hauria de sumar-se a aquest esforç fent possible que les línies fèrries que gestiona puguin coordinar les seves freqüències amb Rodalies Lleida, de tal manera que una persona que viu a Bellpuig no hagués de traslladar-se amb el seu cotxe fins a la ciutat de Lleida per enllaçar de manera ràpida i efectiva amb els trens d’alta velocitat cap a Barcelona o Madrid”. Per a Talarn, “aquestes són accions determinants per arrelar les persones al territori i que poden ajudar a revertir processos de despoblament als nostres municipis”.

De la seva banda, el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de la Paeria, Toni Postius, ha assenyalat la necessitat de comptar amb "ajut i recolzament tècnic, econòmic i material tant a la Generalitat com de l'Estat", de cara a la posada en marxa l'any vinent d'una zona de baixes emissions a la ciutat de Lleida, com obliga a fer la normativa estatal de lluita contra el canvi climàtic. "Comportarà canvis des del punt de vista de la mobilitat, en la forma com s'accedeix a la ciutat, quins vehicles poden fer-ho i on es pot estacionar. Sent Lleida capital i la única ciutat de la demarcació que en tindrà, amb molta gent que s'hi desplaça per accedir a serveis, volem que aquesta planificació no es faci només a nivell intern, sinó pensant en clau territorial", ha afirmat Postius, qui ha destacat la necessitat de tenir una bona coordinació entre transports, aparcaments dissuassoris i serveis llançadora.

"Ens hem emplaçat amb la Generalitat per tenir reunió en breu per abordar aquesta situació, voldríem poder comptar amb ells per implantar aquesta zona amb visió territorial importantíssima i que tot el territori ho vegi com a oportunitat", ha afegit.

Postius també ha explicat que ha traslladat el ple suport a les reivindicacions dels col·lectius de d'usuaris dels trens Avant pel que fa a la necessitat de millorar les freqüències, flexibilitzar els abonaments de viatge i abaratir els bitllets, que ha considerat que són discriminatoris per Lleida perquè són més cars que en trajectes similars en altres indrets. A més, Postius ha destacat que l’aposta per la intermodalitat a la ciutat de Lleida es visualitzarà en la nova estació d’autobusos que es construirà en l’antiga farinera de la Meta i els Docs, una ubicació consensuada entre el Govern i l’Ajuntament. Un cop finalitzada la redacció del projecte, es preveu licitar les obres de construcció en els propers mesos per poder iniciar els treballs a principis de 2023.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha explicat que les inversions de l’Administrador de Infraestructures Ferroviàries (ADIF) en tasques de conservació i manteniment a la xarxa ferroviària convencional de les Terres de Lleida en els dos darrers anys (2020 i 2021), sumades a les previstes aquest mateix any, pugen un total de 63 milions d’euros. Crespín ha assenyalat que aquestes inversions “han aportat millores substancials a la xarxa ferroviària convencional i han permès la renovació de traçats, la consolidació de talussos o la reposició de catenàries, instal•lacions de seguretat i comunicacions” i ha destacat que això s’ha traduït també en una millora important al passar de 13 limitacions de velocitat al gener de 2020 a només 4 a aquest mes de gener, és a dir, “s’ha procedit a eliminar el 70% de les limitacions de velocitat existent a la xarxa”.

Crespín ha reiterat que la inversió del Govern d’Espanya, a través d’ADIF, a la xarxa ferroviària convencional “no s’ha aturat en tot aquest període i demostra “la capacitat per prestar un servei eficient, òptim y adequat”.