“Várvara”, proposta dels Escorxadijous per a aquesta setmana

“Várvara” és la proposta dels Escorxadijous per a aquesta setmana en el marc de la programació de LaTemporada Lleida. El Teatre Municipal de l’Escorxador acull aquest dijous, a les 21 hores, aquest espectacle en què Bárbara Sánchez encarna la figura de La Gran Amant tot fent un apropament feminista a l’arquetip cristià de Maria Magdalena.

Aquest espectacle de dansa, poesia i performance, parteix de llocs aparentment tan dispars com la cultura valenciana del bacalao i la idea mística de l’èxtasi, en què la directora, coreògrafa i intèrpret Bárbara Sánchez encarna la figura de La Gran Amant. Com en tota pràctica mística, l’objectiu aquí és la unió, la dissolució definitiva de la distància. No queda espai ja per a la ironia, el sarcasme i molt menys per l’autoreferencial.

Maria Magdalena és la boja exemplar, capaç de buidar-se per a encarnar a l’Estimat, capaç de destrossar qualsevol institució patriarcal per a afirmar el seu Amor Infinit. Ella parla directament amb el seu Amo, triat lliurement. No hi ha distàncies ni intermediaris que valguin. Davant la imposició capitalista d’un model de dona privilegiada blanca que es pot permetre dedicar els seus esforços a observar-se a sí mateixa, Ella duu a terme un desallotjament radical, una baixada conscient i desitjada als enderrocs del món, a aquell lloc des d’on reina el seu Crist.

10 de març i 7 d’abril, propers Escorxadijous

LaTemporada Lleida ha programat dos Escorxadijous més. Seran el 10 de març amb “The Watching Machine” de Macarena Recuerda Shepherd, i el 7 d’abril amb “Aquellas que no deben morir” de Las Huecas.

“The Watching Machine” és una performance de Macarena Recuerda Shepherd en què explica que la màquina de mirar era el nom que rebien aquells objectes del S. XIX que a través de miralls i obturadors creaven il·lusions. En la peça The Watching Machine “la màquina” és la pròpia caixa escènica. En ella es juga amb la llum, les ombres i els reflexos per experimentar què és il·lusió, què és representació i què és convenció teatral. Una peça composta de petites instal·lacions on es ficciona la llum i les ombres a través d'il·lusions òptiques.

‘Aquellas que no deben morir’ és un projecte que voreja la idea, la gestió, la localització i l’economia de la mort. En el context d’una societat hedonista i hiperpositiva que glorifica la joventut i demora la realitat del traspàs, proposen endinsar-nos en l’exploració de les estructures socials i polítiques que governen la mort per tal d’habilitar instruments que interrompin el relat convencional. Al bell mig de la creació del projecte s’han trobat, però, amb un canvi de paradigma global que ens mobilitza en tots els àmbits de la vida. La pandèmia mundial que sacseja els fonaments de les societats occidentals, ha generat una inoculació de pànic col·lectiu vers una màxima desatesa: no érem eternes. Proposen configurar una hipòtesis escènica que burli el pànic i la mercantilització dels afectes, que es qüestioni la institucionalització de la mort i també, per tant, de la pròpia vida.

Les entrades es poden comprar a les taquilles de l'Auditori Municipal Enric Granados, Teatre de la Llotja, Teatre Municipal de l'Escorxador i a l'oficina de Turisme de Lleida i al web de LaTemporada Lleida.