4.600 persones han visitat la 12a Biennal d’Art Leandre Cristòfol

4.600 persones han visitat la 12a Biennal d’Art Leandre Cristòfol que, del 23 d’octubre al 13 de febrer, ha acollit el Centre d’Art la Panera. Una exposició que ha mostrat les obres dels 13 artistes escollits pel comissariat.

La Biennal d’Art Leandre Cristòfol és un esdeveniment que precedeix fins i tot l’equipament mateix del Centre d’Art la Panera, però que amb els anys s’ha anat fent un lloc destacat en el calendari artístic nacional.

Aquest any, i d’acord amb els canvis que es van implementar fa un parell d’edicions, la Biennal ha estat comissariada per un equip format per dues comissàries independents, Alexandra Laudo i Soledad Gutiérrez, conjuntament amb Cèlia del Diego, directora del Centre. També han participat en la selecció els responsables del projecte Javelina —Jordi Antas, Roc Domingo i Antoni Jové—, encarregats de triar un artista del territori d’entre els que integren l’arxiu del projecte, i la responsable del Centre de Documentació —Anna Roigé–, que vetlla per la presència de les arts gràfiques i l’edició a la mostra i escull un projecte editorial, el qual també s’incorpora o se n’amplia la representació en el fons d’edicions especials i de llibres d’artista de la Panera.

El plantejament de la Biennal no ha estat temàtic, sinó nominal, en tant que ha posat l’èmfasi en uns noms, en la tria d’uns artistes, més que no pas en unes obres determinades. S’ha fet, també, una selecció curosa de l’obra o de les obres amb què cada un d’aquests artistes han estat representats a la Biennal, però es podria dir que aquests treballs han volgut ser, sobretot, un detonant, una circumstància que convidi a revisar el conjunt de la pràctica d’aquests creadors i que els assenyali com a agents rellevants de l’escena artística present i futura. És interessant, tanmateix, que, malgrat no haver escollit cada treball atenent al conjunt final resultant, sinó a la seva especificitat i al fet que fossin obres recents i rellevants en la pràctica d’aquests artistes, la selecció final ha evidenciat nombrosos punts de connexió, d’intersecció i de diàleg entre les peces.

A excepció d’alguns treballs datats anteriorment, el conjunt de les obres presentades ha estat realitzat entre l’any 2019 i el 2021, un temps que coincideix en bona part amb el de la crisi pandèmica. Tot i haver estat concloses en aquest període, les obres són el resultat d’interessos i de processos de recerca i de treball de llarg recorregut, iniciats amb anterioritat a la pandèmia.

Els projectes exposats no han estat reactius, no oferien comentaris explícits a la crisi, que es va iniciar poc després de la celebració de l’anterior edició de la Biennal i que, possiblement, es prolongarà més enllà del final de l’edició d’enguany, i, tanmateix, el conjunt dels treballs presentats ha dibuixat, sense pretendre-ho, certes temàtiques i línies discursives que han resultat especialment significatives per pensar el moment present i per anticipar qüestions que seguiran sent rellevants en un futur proper.

Any rere any, la Biennal ha esdevingut un observatori de l’escena artística centrada en els darrers dos anys de producció. Entre l’anterior edició i l’actual, el devastador 2020 ha fet que l’esdeveniment sigui testimoni d’un canvi de paradigma sense precedents, enmig del qual la institució artística s’ha vist abocada més que mai a assajar noves maneres de fer, reinventar-se per donar respostes a l’emergència, entesa ja no tant com l’escena artística jove en procés de desenvolupament —en la qual la Biennal posa una atenció especial—, sinó com un seguit d’urgències que se succeeixen en un panorama que ja no entén d’estabilitat i ordre, i que integra l’assaig-error com un mètode més que legítim, necessari, en la recerca de nous espais de reconeixement, resistència i desenvolupament de la pràctica artística contemporània.

“1 dia caminant al voltant de 8 finques” clourà aquesta dotzena edició