El Ple de la Paeria rebutja el model comercial de Torre Salses
Promoguda per l’Associació Projecte Lleida, ha comptat amb els vots favorables d’ERC, JuntsxCat i el Comú, en contra del PSC, Cs i dos regidors no adscrits i l’abstenció del PP i un regidor no adscrit Aprovació de les ordenances reguladora dels establiments de pública concurrència, de mobilitat i de l’Horta de Lleida Mostra de rebuig a la guerra a Ucraïna i en solidaritat a les víctimes per part del paer en cap, Miquel Pueyo. La façana de la Paeria s’il·luminarà aquest cap de setmana de blau i groc
El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha rebutjat el model comercial de Torre Salses a través de la moció presentada per l’Associació Projecte Lleida, que instava a la declinació d’aquest model. Ha estat aprovat amb els 14 vots a favor d’ERC-AM; JuntsxCat i el Comú de Lleida; els 10 vots en contra del PSC, Cs i dos regidors no adscrits (A. Ribes i JM. Córdoba), i l’abstenció del PP i el regidor no adscrit S. González. La moció ha estat exposada pel vicepresident de l’associació, Miquel Borraz. El document insta la Paeria a rebutjar el model de Torre Salses, ja que provocaria un perjudici irreparable al teixit comercial de la ciutat; a resoldre el conveni de l Paeria amb l’empresa propietària de Torre Salses, i a portar a terme canvis urbanístics per apostar per un model basat en un 75% o 80% d’ús residencial i la resta per a usos com equipaments enfocats als joves i l’educació, per potenciar i integrar el teixit urbà de Magraners i la Bordeta.
La portaveu d’ERC, Jordina Freixanet, ha advocat per un model comercial equilibrat, urbà, que vertebri els barris i garanteixi la pervivència del petit comerç independent i eficient, concloent que el model comercial que volen és “l’Eix, Zona Alta, comerç als barris, Pla de l’Estació i ARE” i apostant pel comerç de proximitat i el compromís amb el petit i mitjà comerç. La regidora de Junts, Marta Gispert, ha defensat t el model comercial de proximitat com a eix vertebrador dels barris i que cal donar-li valor. Gispert ha parlat de ciutats compactes que redueixen els problemes d’accessibilitat i de mobilitat amb comerç pròxim i que Torre Salses no és el seu model.
El regidor socialista Jaume Sellés, ha anotat que en temps de desinversió i crisi es renuncia a 100 M€ d’inversió, a 400 llocs de treball i a 1.000 llocs indirectes, al desenvolupament d’habitatge i zona verda i al vial que millora la connexió a la zona. Pel que s’han de defensar també els interessos generals de la ciutadania. El cap de l’oposició, Fèlix Larrosa, ha reafirmat que el projecte no es desenvoluparà si no és un parc de mitjanes i grans superfícies, i que el PSC ha demanat al Parlament la compareixença del conseller Roger Torrent perquè expliqui què s’ha demanat i les condicions d’implantació pel que s’ha denegat la sol·licitud de llicència.
En representació dels Comuns, Sergi Talamonte, ha reiterat el posicionament ferm contra Torre Salses i que cal revertir el plantejament del SUR-41 amb urgència. Ha dit que defensar Lleida no és deixar passar el temps sense aportar solucions definitives.
Xavier Palau, regidor popular, ha insistit en què cal saber quin és el model comercial i el full de ruta que l’equip de govern vol per Lleida i que cal donar suport al comerç de proximitat i al consum de productes locals. Des de Ciutadans, Maria Burrel, considera que l’equip de govern no té clar el seu model comercial, que s’estan impedint inversions i que cal promoure i estimular accions per part del comerç. Segons la regidora Ribes, el model comercial a la ciutat ja estava en crisi abans de la pandèmia, que hi ha estudis que apuntaven la fuga de compradors amb pèrdua econòmica per a la ciutat i que, a més de Torre Salses, hi ha altres projectes pendents a la ciutat.
Aprovació de l’Ordenança reguladora dels establiments de pública concurrència de Lleida
El Ple Municipal ha aprovat l’Ordenança reguladora dels establiments de pública concurrència de Lleida, que inclou els centres culte. ERC-AM, JuntsxCat i Comú han votat a favor; PSC i PP en contra i Cs i els tres regidors no adscrits s’han abstingut. La tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que la modificació s’ha fet per garantir la llibertat de culte i consciència religiosa i per a l’equilibri d’aquests drets i la convivència a la ciutat. Castro ha comentat que s’han incorporat diverses al·legacions que han presentat sis entitats de la ciutat en l’exposició pública, amb la voluntat de millorar el text i facilitar que les confessions religioses puguin desenvolupar la seva activitat cultural, social i humanitària, com a elements de cohesió social. Ha lamentat que per part d’alguns grups municipals s’ha posat pals a les rodes en lloc de mirar al present i el futur fer efectiva la cohesió social i la diversitat religiosa.
El PSC, en veu de Joan Queralt, creu que no queda garantit que no hi hagin problemes de mobilitat i d’ocupació de la via pública. El regidor del PP, Xavier Palau, ha reclamat pedagogia per a la unitat i per evitar missatges negatius i contraproduents. De Ciudatans, Maria Burrel, ha dit que hagués afavorit tractar més a fons qüestions vinculades a l’urbanisme, la mobilitat o la pacificació dels carrers.
Llum verda a l’Ordenança de Mobilitat de Lleida
Llum verda a l’aprovació definitiva de l’Ordenança de Mobilitat de Lleida, amb l’exposició que ha fet el regidor Joan Ramon Castro, del pas endavant es dona cap a una Lleida més sostenible, amable i segura. Segons Castro, ha obtingut un ampli consens de la societat civil lleidatana i dels grups, i ha reiterat la prioritat que s’ha donat a la protecció dels vianants, pensant en aquest col·lectiu i guanyant-hi més espais. Li segueixen els usuaris/es de bicicletes, de vehicles de mobilitat personal, que cada cop tenen més presència i ara no podran transitar per les voreres, i el transport urbà. Després del repartiment de mercaderies, ja entren les motocicletes, els turismes i la resta. Castro ha remarcat l’aposta per una mobilitat sostenible i moderna i s’ha referit a l’obtenció de 6,3 milions d’euros de finançament dels fons europeus Next Generation per a projectes per transformar la mobilitat urbana, com les zones de baixes emissions.
El grup socialista, el regidor Joan Queralt ha agraït que s’hagin recollit esmenes, però ha afirmat que s’ha començat la casa per la teulada, que el pla s’havia de fer perquè era obligatori i que s’ha de poder canviar i actualitzar. Per part del Comú, Sergi Talamonte, ha demanat que es defineixin les zones de baixes emissions, per saber les restriccions que suposaran per a la ciutadania, que s’ha de millorar la visibilitat dels passos de vianants o que no s’ha acabat d’implantar la Lleida, Ciutat 30, que ha quedat al mínim de la llei. La regidora del PP, Marisa Xandri, ha parlat de minimitzar l’impacte ambiental i de garantir la seguretat i la salut de la ciutadania, així com també que no es dona solució al fenomen dels VMP, els patinets, cada cop amb més afluència. Igualment, ha qüestionat el transport públic dient que s’han de redefinir els itineraris dels busos. Ciutadans, amb la intervenció de Burrel, ha preguntat si s’hauria d’haver fet abans el pla de mobilitat i després l’ordenança; que el més important és garantir la mobilitat diversa, fet que no és senzill i que s’haurà de revisar, i entén que s’ha elaborat amb la participació d’entitats per evitar accidents i conflictes. Finalment, per a la regidora no adscrita Àngeles Ribes el transport públic hauria de ser més prioritari que els/les usuàries de les bicis i els patinets, que també ho han de ser, però que són transport privat.
Unanimitat per a l’Ordenança Municipal de l’Horta de Lleida
El regidor David Melé ha mostrat la seva satisfacció per que l’Ordenança Municipal de l’Horta de Lleida ha prosperat per unanimitat, ja que ha indicat que s’ha fet amb la gent de l’Horta per establir un full de ruta que ratifiqui el compromís amb aquest espai, amb els usos, activitats i valors que s’han de tenir en compte. Ha subratllat que l’Horta és un espai agrari on les principals activitats son l’agricultura i la ramaderia i que cal reivindicar aquest espai, per desenvolupar-lo perquè els i les habitants hi puguin viure i viure de l’Horta. Ha afegit que amb els paers i els agents implicats s’ha d’avançar col·lectivament, creient en les possibilitats de l’Horta i mantenint el seu signe d’identitat.
Queralt, regidor del PSC, ha recordat que el document neix de l’anterior legislatura i que amb aquest temps s’havia de debatre i consensuar per, en definitiva, facilitar la convivència de qui viu, treballa i visita l’Horta. No obstant això, ha assenyalat que l’ordenança no resoldrà els problemes que té i que calen més recursos i mitjans per fer complir-la, invertint més en seguretat, controlar abocaments, etc. Seguint aquest fil, el regidor Talamonte, del Comú, tampoc creu que amb el document es resolguin els problemes que hi ha i ha introduït les esmenes per regular les línies de molta alta tensió que amenacen el territori i que s’ha de vetllar per preservar el territori. “Volem renovables però que s’implantin bé”, ha dit. Igualment, el regidor Palau, del Partit Popular, ha seguit amb la idea que per beneficiar l’Horta no era necessari aprovar un text normatiu, i sí més voluntat política, donat que es poden fer accions per aturar la inseguretat i les accions incíviques per atendre aquestes necessitats. De la seva banda, Burrell (Cs) ha afegit que el text ha de ser viu i que caldrà estar atents al control que s’ha de fer d’aquest espai perquè hi ha massa ingerències a vies i camins, abocaments il·legals, incivisme, etc.
Rebuig a la guerra a Ucraïna
El paer en cap ha iniciat el Ple expressant el rebuig a la guerra a Ucraïna i la solidaritat a les seves víctimes, mostrant el compromís de la ciutat amb la pau. Ha assegurat que aquest és un conflicte polièdric que requereix d’una responsabilitat per trobar una sortida pacífica dels actors implicats i ha apel·lat a la comunitat internacional, especialment a la Unió Europea, a adoptar un paper de mediació per preservar el dret a la vida i els drets humans, per la desmilitarització de la zona i per la construcció d’un diàleg per la pau. L’alcalde ha anunciat que aquest cap de setmana s’il·luminarà la façana de la Paeria amb els colors blau i groc de la bandera d’Ucraïna.
En aquest sentit, l’alcalde ha comentat que no ha estat possible arribar a un consens en la lectura d’una declaració conjunt en relació al conflicte, per la manca de temps i per la velocitat amb què s’han succeït els esdeveniments. No obstant això, la Corporació municipal han mostrat el seu posicionament per la pau.
L’alcalde ha destacat el treball del periodista lleidatà Lluis Caelles, corresponsal de TV3 que està cobrint el conflicte a Ucraïna, dient que sempre "sempre és al peu del canó per fer-nos arribar el que passa amb el màxim de rigor i professionalitat. Li faig arribar els millors desitjos, que estigui bé i que segueixi estant bé".
Declaració institucional sobre la lluita contra el frau
L'Ajuntament de Lleida ha adoptat una política de tolerància zero amb el frau, establint un sistema de control intern dissenyat per prevenir i detectar, en la mesura del possible, qualsevol actuació fraudulenta i, en el seu cas, esmenar les seves conseqüències, adoptant per a això els principis d'integritat, imparcialitat i honestedat en l'exercici de les seves funcions.
Expedients de les polítiques de la gestió d’economia, presidència, participació i promoció econòmica
La sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Lleida del mes de febrer ha aprovat la modificació de les taxes per serveis educatius (2.11) i esportius (2.14). Ha obtingut llum verda la proposta de resolució de les al·legacions presentades a la plantilla i catàleg de llocs de treball de la Paeria per al 2022, així com la finalització de la concessió de l'estació d'autobusos i la reversió de les finques al patrimoni municipal. També han tirat endavant les bases dels ajuts al teixit empresarial (modificació Pla Estratègic Subvencions), per a la promoció i dinamització de l'activitat comercial, per a la digitalització de la ciutat de Lleida i dels Premis Lleida Talent Emprenedor.
Entre altres, s’ha donat compte de la tramesa de dades econòmiques, pressupostàries i de contractació a Ministeri d'Hisenda i a la Sindicatura de Comptes.
Expedients de les polítiques de la gestió urbanística, habitatge i transició ecològica
Sobre els expedients que han passat d’aquesta àrea, s’ha aprovat inicialment, per unanimitat, la cessió d'una finca municipal a favor del Departament de Drets Socials de la Generalitat per construir un centre d'atenció integral a infants que pateixen abusos sexuals, Barnahus. També per unanimitat ha passat la modificació del Pla d’ordenació urbana de Lleida per regular la implantació de plantes solars fotovoltaiques al terme municipal. No s’ha admès el recurs de reposició presentat pel grup del Comú de Lleida contra l'aprovació del Pla Especial de les Basses, per l’ordenació del parc i la implantació d’un càmping, promogut per la Paeria.
Expedients de les Polítiques de drets de les persones i relació amb la comunitat
La sessió plenària ha aprovat per unanimitat diverses bases per a la concessió de subvencions i ajuts: destinades a entitats socials per a la provisió de bens i serveis de primera necessitat, a la promoció de projectes d’acció social i de suport a entitats socials, de transport adaptat, al foment d’activitats de les associacions de familiars d’alumnes de Lleida o per potenciar l’èxit educatiu dins el Pla Educatiu d’Entorn, entre altres.
També han tirat endavant les bases de subvencions a projectes de cooperació, acció humanitària i codesenvolupament 2022 i a projectes d’educació per a la Transformació Social i elf oment dels drets humans i la interculturalitat.
Expedients de les Polítiques de gestió cultural, d’esport i joventut
D’aquest apartat, s’han aprovat quatre documents: les bases de les Beques d’Art i Natura a la Creació; les bases per a ajuts en forma de residència artística a l’Auditori Municipal Enric Granados i el Teatre Municipal de l’Escorxador, les bases específiques per a la concessió d’ajuts destinats a activitats d’entitats d’esports col·lectius i les bases específiques per a la concessió d’ajuts destinats a activitats d’entitats d’esports individuals.
Mocions dels grups municipals
L’única moció de grups municipals que s’ha debatut és la presentada pel PSC. És amb motiu del dia 8 de març, Dia Internacional dels drets de les dones, en què proposa diversos acords, com el compromís a treballa per l’avenç de la societat cap a la igualtat real, impulsar campanyes de tolerància zero amb la violència masclista, la Generalitat a comprometre’s en aquesta lluita i aprovar un Pacte català contra la violència masclista, amb recursos necessaris, i que faci seguiment perquè les empreses compleixin amb els plans d’igualtat i contra la bretxa salarial.