<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/36410>>.

‘Tres dies d’abril’, l’exposició que testimonia la proclamació de la Segona República a Catalunya i aviva els records

L’alcalde Miquel Pueyo, esperançat que els valors republicans que va rostir la Guerra Civil, la posterior repressió i la llarga dictadura es recuperin i tornin a llucar a la societat catalana Vicenç Villatoro diu que la mostra té com a objectiu ajudar a evocar la memòria viva de qui la contempli i els records El Departament de Drets Civils participa en l’organització de la mostra, que romandrà fins al 30 d’abril a l’IEI

L’alcalde Miquel Pueyo, esperançat que els valors republicans que va rostir la Guerra Civil, la posterior repressió i la llarga dictadura es recuperin i tornin a llucar a la societat catalana Vicenç Villatoro diu que la mostra té com a objectiu ajudar a evocar la memòria viva de qui la contempli i els records El Departament de Drets Civils participa en l’organització de la mostra, que romandrà fins al 30 d’abril a l’IEI

L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull fins al 30 d’abril l’exposició ‘Tres dies d’abril’, el recull documental que descriu com es va viure a Catalunya l’esclat popular que va permetre la proclamació de la Segona República entre el 14 i el 17 d’abril de 1931.

La mostra, fruit de la col·laboració entre Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Memorial Democràtic de la Generalitat, ha obert les portes aquest vespre, en un acte en el qual ha participat el paer en cap, Miquel Pueyo; el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Vicenç Villatoro, i la vicepresidenta de la Diputació i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach. També han assistit la tinent d’alcalde i regidora de Drets Civils, Sandra Castro, i els regidors Jaume Rutllant, Joan Ramon Castro i Carme Valls.

L’alcalde Miquel Pueyo ha destacat la tasca que fa el Departament de Drets Civils de la Paeria en la recuperació de la Memòria Democràtica, abans d’assenyalar que “aquests dies d’abril, van constituir una llavor que va llucar en la societat catalana, però que la Guerra Civil, la posterior repressió i la llarga dictadura van rostir en molts sentits. Esperem i confiem que aquella llavor dels valors republicans es recuperin i tornin a llucar en la nostra societat”, ha dit.

Per la seva part, Vicenç Villatoro ha explicat que aquesta exposició responia a allò que ha de fer el Memorial Democràtic. “És modesta quan a mitjans, però ambiciosa en intencions”, ha remarcat. “Podríem haver fet una gran exposició per parlar de la proclamació de la República perquè hi ha força material, però aquesta és una mostra gràfica que té per objectiu ajudar a evocar la memòria viva de qui la contempli, més que aportar informació. La voluntat és ajudar que els records segueixin entre nosaltres”, ha clos el director del Memorial Democràtic de la Generalitat.

El contingut de l’exposició
Tres dies d’abril de 1931 donaren lloc a allò que alguns autors han anomenat el somni republicà. Les jornades del 14 al 17 d’abril, que serviren per proclamar la Segona República, estigueren plenes d’alegria i emoció per a una part significativa de la ciutadania, que esperava un canvi polític des de feia dècades. El nou projecte republicà anava associat a canvis profunds en la vida política d’un país que fins aquella data havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció. Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa que havia de portar la igualtat a través de la progressiva socialització de la riquesa, del laïcisme, de donar resposta a les reivindicacions de les dones i llibertats.

En aquesta exposició es vol mostrar, a través de fotografies i testimonis, com es va viure la proclamació de la República arreu de Catalunya. Una proclamació que va ser pacífica, festiva i emocionant, i que suposà un esclat d’alegria davant una nova etapa històrica.

La mostra recull prop d’un centenar d’imatges i de testimonis que descriuen l’esclat popular que es va viure arreu del territori en aquelles jornades de 1931, just després de la proclamació de la República que va fer Francesc Macià.

L’exposició s’ha configurat en bona part a partir de les instantànies fetes per gent anònima, fotògrafs amateurs, no professionals, que van immortalitzar aquells moments. Diversos arxius fotogràfics municipals i comarcals, i també privats, hi han col·laborat cedint els seus fons.

El disseny és obra de l’escenògraf Ignasi Cristià, que ha donat forma a dues peces amb figura d’estrella de papiroflèxia (origami), buscant reforçar la idea de la bellesa d’aquelles jornades, però també la inestabilitat i la fragilitat del període republicà.