La Panera estrena nova programació amb quatre exposicions

El Centre d’Art la Panera ha obert avui portes amb un nou programa expositiu. Quatre propostes de diferent format que han estat presentades aquest migdia en un acte que ha estat presidit pel regidor de Cultura, Jaume Rutllant, i al qual també han assistit artistes i comissaris de les mostres.

Les noves exposicions, que romandran a l’equipament cultural fins al 22 de maig són: ‘Tenir una història, tenir una responsabilitat’, de Mireia Sallarés, comissariada per Joana Masó, que també ha pres part activa en el projecte; ‘El verb harmònic’, una mostra col·lectiva de David Armengol; ‘Jingle. Un fil de vida musical, de Laia Estruch, que es pot contemplar a l’espai Mini Panera, i ‘77Magazine’, la revista d’Ediciones Originales, que coordina Antonio Zúñiga i que ocupa l’Espai Documentació.
Jaume Rutllant ha volgut tenir unes paraules d’agraïment per Cèlia del Diego, directora del Centre d’Art La Panera, que ha deixat el càrrec després de cinc anys d’estar-hi al capdavant, ja que aquestes propostes que avui es presenten formen part de la programació que ella va establir.
‘Tenir una història, tenir una responsabilitat’, l’exposició de Mireia Sallarés que ocupa tota la planta baixa de l’equipament cultural, juntament amb Joana Masó, fa dialogar dos projectes a través de la noció d’història potencial i de les formes de responsabilitat que s’hi troben implicades. Tal com proposa la investigadora de la fotografia i escriptora Ariella Aïsha Azoulay, la història potencial és un exercici per desaprendre la Història tal com ens ha estat transmesa, esborrant aquelles experiències que s’hi han resistit: aquelles que van passar, però que ni tan sols hem pogut oblidar perquè no ens han deixat saber que existien.
Cal destacar que la comissària Joana Masó és crítica literària i el seu treball se situa en l’encreuament de la literatura, el pensament i l’art contemporani. Des del 2017 coordina el projecte de recerca ‘El llegat oblidat de Francesc Tosquelles’. Justament amb aquest projecte, ha guanyat els Premis Ciutat de Barcelona 2021 per l'obra 'Tosquelles. Curar les institucions' (Arcadia), de la qual tracta l'obra de Mireia Sallarés, amb què va resultar guanyadora del Premi a la Videocreació 2021 (Ex-Aequo), una coproducció de la Xarxa de Centres d’Art de Catalunya.
Per altra part, David Armengol assaja a ‘El verb harmònic’ un plantejament discursiu, en què la cançó, i més específicament la veu musicada; s’erigeix en fil conductor d’una exposició que prioritza l’escolta com a principal estímul sensorial, i distribueix els continguts —els relats—, segons una seqüència de fragments de temps breus: les cançons. Es tracta d’una mostra col·lectiva on els diferents artistes treballen la imatge en moviment, la pintura, les arts visuals i la música. Cançons que parlen dels llocs i de la gent, del territori i el paisatge, de fantasies marines, de la història de la música i, fins i tot, del context mateix de l’art contemporani.
Com a elements d’interès, cal tenir en compte que David Armengol és el nou director de La Capella, des de l'estiu del 2021. És gestor cultural que ha comissariat el pavelló d'Uruguai de la Biennal de Venècia del 2019 i ha comissariat pels principals centres d'art contemporani del país com Fabra i Coats, Tecla Sala, MACBA, Matadero (Madrid).
Enllaçant amb aquesta exposició, l’espai Mini Panera presenta ‘Jingle. Un fil de vida musical’, una proposta educativa i performàtica de Laia Estruch, basada en la invitació a produir, assajar i presentar en públic una peça de so publicitària que ens representi i ens doni a conèixer als altres a través de la nostra veu.
Destacar que Laia Estruch, l'artista que ha desenvolupat la proposta a la Mini Panera, ha estat guardonada també pel Premis Ciutat de Barcelona i recentment a ARCO 2022, amb el Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente.
Anna Roigé és la comissària que ha estat a cura de 77 Magazine, una múltiple mostra de fotografia de la revista d’Ediciones Originales, que ocupa l’espai Documentació. Aquest projecte prové de la idea de l’arxiu fotogràfic, de la producció ‘lateral’ d’imatges, que gairebé tots els creadors del camp que sigui fan servir com a estudi preliminar d’una obra. ‘77 Magazine’ posa l’accent precisament en aquests preliminars, que són els que alimenten aquesta col·lecció de fotografies sui generis.