El Ple de la Paeria pren raó de l’aprovació definitiva el pressupost de 196,1 M€ per al 2022, el major de la seva història
Es desestimen les reclamacions presentades per Eurofund, en relació al projecte comercial a Torre Salses, i per la Plataforma en defensa de la residència de Pardinyes La liquidació pressupostària del 2021 tanca amb un romanent líquid de tresoreria 976.251,29 euros, positiva per primer cop en tres anys
El Ple extraordinari municipal celebrat aquest divendres ha pres raó de l’aprovació definitiva del pressupost de l’Ajuntament per al 2022 de 196,1 milions d’euros, el major de la història de la Paeria, per avançar en la recuperació social i econòmica. Així ho ha indicat el paer en cap, Miquel Pueyo, qui s’ha mostrat satisfet per l’aprovació del pressupost, que s’ha incrementat un 17%, amb una evolució decreixement de l’endeutament i un increment del romanent positiu en tresoreria. En relació al pressupost, les tres reclamacions presentades votades al ple s’han desestimat. Concretament, s’ha aprovat desestimar una reclamació en representació d’Eurofund Parc Lleida SL, en relació al projecte comercial de Torre Salses (amb els vots favorables d’ERC-AM, JuntsxCat i el Comú de Lleida; els vots en contra del PSC, Cs i els regidors no adscrits Àngeles Ribes i José Maria Córdoba i l’abstenció del PP i el regidor no adscrit Sergio González) i les dues en representació de la plataforma en defensa de la Residència de Pardinyes i en nom propi del mateix representant amb els mateixos vots a favor i la resta, en contra.
La tinent d’alcalde i regidora de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, ha remarcat que és important entendre que la proposta del govern era desestimar les reclamacions per impedir el bloqueig del pressupost per causes d’oportunitat política o d’opinió. Per tant, no es debat tirar endavant un projecte o un altre, perquè es continuarà parlant dels projectes, sinó que es duu a terme un acte reglat. I ha afegit que el pressupost és fonament per desenvolupar l’acció de govern i que bloquejar-lo va en detriment del funcionament i la gestió dels serveis necessaris per a la ciutadania.
En representació de la Plataforma a favor de la residència de Pardinyes, Paco Castillo, ha demanat que es paralitzés el projecte del macroalberg al barri i que es manifestés la voluntat de dialogar. S’ha mostrat contrari a tirar endavant l’equipament, previst a per 130 places i una inversió de 5M€, d’esquena als veïns/es. Ha puntualitzat que es vol solucionar el problema del sensellarisme. Però que que estan en desacord amb el projecte i defensen la residència per a gent gran.
En representació del PSC, Begoña Iglesias, ha posat de manifest la manca d’empatia i de credibilitat de l’equip de govern, de no tenir cintura política a l’hora de buscar consens. I ha recordat que quan un govern signa un conveni, contrau una obligació que s’ha de complir. Segons el regidor Sergio Talamonte, del Comú de Lleida, “plana la necessitat de tenir pressupost a l’Ajuntament per no perdre l’oportunitat dels Next Generation” i per solucionar atencions socials, de salut i de lluita contra el canvi climàtic, tenint en compte també la nova crisi que s’està forjant per la guerra a Ucraïna. El portaveu popular, Xavier Palau, ha apel·lat a buscar projectes transversals per a la ciutat, que sumin, que respectin la llibertat i que escoltin la ciutadania. Palau creu que el govern s’ha quedat en minoria en el projecte de l’equipament comunitari a Pardinyes. De Ciutadans, Maria Burrel, ha retret que en tres anys s’han posat pals a les rodes al projecte d’Eurofund, sense aposta per una Lleida del s.XXI i que aporti llocs de treball, inversions a la ciutat, etc. I també que s’han d’esmerçar esforços en el projecte de l’alberg, valorant si l’equipament a Pardinyes és necessari com està plantejat. Finalment, la regidora no adscrita Ángeles Ribes ha advocat pel diàleg i el consens i ha qüestionat la votació per separat de les reclamacions perquè l’equip de govern ja compta amb desestimar-les, deixant-ho doncs a la consciència de cada regidor/a que n’haurà de respondre davantl a ciutadania.
Romanent de tresoreria positiu
El Ple extraordinari ha donat compte de la liquidació pressupostària de la Paeria i els Organismes Autònoms (Turisme de Lleida i IMO) de l’any 2021, que s’ha tancat amb un romanent de tresoreria positiu per a despeses generals de 976.251 euros. És un resultat en positiu després de tres anys, amb aquesta evolució: el 2019 era de -3,5 milions d’euros i el 2020, de -1,58.
Pifarré ha remarcat la millora que s’ha aconseguit en el romanent líquid de tresoreria, en què s’ha aplicat un pla econòmic financer i un pla de sanejament amb mesures per revertir la situació. Així, hi ha un romanent positiu, ja que en dos anys s’ha recuperat 4,5 milions d’estalvi de romanent lliure de tresoreria i 8 milions d’estalvi net i econòmic aproximadament. I d’altra banda, s’ha aconseguit disminuir la ràtio d’endeutament al 86,5%, amb 149 milions d’euros de deute, quan el 2019 era del 107%, amb 175 M€. Per tant, se segueix en el camí per reduir el deute per sota del 75% per recuperar totalment l’autonomia financera. Entre altres indicadors, Pifarré ha comentat que el període mitjà de pagament global a proveïdors és d’11,3 dies.
Pifarré ha conclòs, en aquest sentit, que la transformació digital ha estat clau en la millora de la gestió i dels indicacions de transparència i que gràcies a aquest esforç la ciutat està preparada per al repte dels fons Europeus Next Generation i per a la recuperació econòmica i social.
La regidoria socialista Begoña Iglesias considera que no és una bona liquidació, perquè “no tos són bons números” i cal atendre les necessitats de la ciutadania. A més, ha dit que per complir un pla de sanejament, no han executat despesa i han deixat les inversions per a l’any que ve. En aquest debat, la regidora no adscrita Ángeles Ribes s’ha referit als 22 milions d’euros que es van treure del balanç d’existència de l’EMU, per motiu polític, i que han hagut de tornar a incloure.
Reconeixement extrajudicial
La tinent d’alcalde també ha explicat el reconeixement extrajudicial de crèdits de l’Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms. Pifarré ha explicat que són despeses efectuades sense la consignació pressupostaria corresponent o quan no s’ha pogut fer la tramitació administrativa segons l’establert en les bases de l’execució del pressupost. El reconeixement de l’Ajuntament és de 1.515.882 euros, de 4.661 euros de Turisme de Lleida i 38.714 euros de l’IMO. De les partides de la Paeria, el gruix més important correspon a factures de la zona blava del quart trimestre i a la regularització de les tarifes del Consorci de Residus. Malgrat aquests resultats, la regidora ha defensat que el resultat i ha apuntat que, en endavant, es treballarà per a la millora de la gestió de la zona blava i l’equilibri en el preu de la brossa. L’oposició ha retret mala gestió i que s’han inclòs aquí apartats per no imputar-los a la liquidació pressupostària.
La votació en aquest punt del Ple ha estat de 14 vots favorables, d’ERC-AM, JuntsxCat i el Comú de Lleida; 11 abstencions, amb els vots del PSC, el PP, Cs i el regidor no adscrit Sergio González, i els 2 vots en contra dels regidors no adscrits À. Ribes i JM. Córdoba.
Modificació de crèdits
En aquest apartat, s’ha exposat la primera modificació de crèdits en el pressupost d’enguany, de 851.000 euros. Corresponen a la suplementació de la partida del Consorci de Residus, al contracte de neteja viària, a la redacció del projecte de la nova deixalleria, a obres de millora a l’av. de l’Exèrcit i a la instal·lació de fotovoltaiques al centre cívic de Balàfia. A més, s’ha debatut sobre la modificació a l’IMO, de 207.000 euros. Les modificacions han tirat endavant, amb els vots d’ERC-AM, JuntsxCat i el Comú.
La regidora de l’àrea Econòmica ha manifestat les circumstàncies en què es dona aquesta primera modificació, ja que es fa el mateix dia que s’aprova definitivament el pressupost. Però fan referència als números presentats el 10 de desembre i són partides que tenen crèdit suficient per fer front a les despeses, però es deuen al decalatge pel temps de retard en l’aprovació del pressupost i perquè hi ha romanent de tresoreria positiu.
Modificació de les Ordenances Fiscals
També s’ha aprovat la modificació de les ordenances fiscals 01, general de gestió, recaptació i inspecció, per millorar-ne el text, i la 1.5 sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbans. Ha obtingut llum verda amb l’abstenció del PP, de Cs i dels dos regidors no adscrits Ribes i Córdoba.
Concretament, en l’OF 0.1 especifica com a condició indispensable per poder gaudir de beneficis fiscals establerts a les ordenances fiscals dels tributs i preus públics de cobrament periòdics, i només a aquests, que, a la data d’inici de cada període impositiu o meritació respectiva, el ciutadà o subjecte passiu no tingui cap deute pendent amb l’Ajuntament de Lleida que es trobi en fase executiva amb el recàrrec ordinari de constrenyiment que preveu la Llei general tributària. Quant a l’OF 1.5, coneguda com plusvàlua, les principals característiques de la nova plusvàlua són: 1) les transmissions sense increment de valor no estan subjectes; 2) es tributa per les transmissions des del primer dia (abans el primer any no tributava). Amb això es vol gravar l’especulació en la compra venda d’habitatge. En canvi, les transmissions a partir del sisè any gaudeixen d’una rebaixa gradual al contrari de l’anterior ordenança en què, com més anys de propietat més import de plusvàlua, i 3) la persona contribuent pot triar entre dos sistemes de càlcul; l’aplicació de coeficients o l’increment real de valor de transmissió. L’ajuntament sempre liquidarà per la més econòmica per al contribuent.
Addendes als conenvis de les EMD Sucs i Raimat
El ple extraordinari d’aquest divendres ha aprovat per unanimitat les addendes dels convenis signats amb les Entitats Menors Descentralitzades de Sucs i Raimat. Els expedients ja van passar per la comissió d’Economia però s’han elevat a votació al ple. Són convenis de col·laboració en què s’assignen partides econòmiques perquè ambdues EMD puguin actuar de manera autònoma.
Servei d’Acollida Municipal
Abans de finalitzar el ple, l’alcalde ha donat algunes dades de l’atenció que els servies municipals estan prestant les persones refugiades que arriben a la ciutat pel conflicte a Ucraïna. Ha indicat que fins a primera hora del matí, el Servei d’Acollida Municipal (SAM) havia atès 125 persones, de 45 unitats familiars, de les quals s’ha tramitat l’empadronament de 62. Pueyo ha remarcat el treball coordinat que s’està desenvolupant per a una acollida eficaç juntament amb la resta d’administracions i entitats de la ciutat.