20è aniversari del Museu Roda Roda

El Roda Roda – Museu de l’Automoció de Lleida celebra el 20è aniversari aquest 2022. L'edifici va passar a formar part del patrimoni municipal el 1997 i va ser reconvertit en l’actual pinacoteca l’any 2002. La tinenta d'alcalde Montse Pifarré i el regidor Jaume Rutllant han visitat aquest dimarts la peça del trimestre, que inclou una carrossa funerària del segle XIX i un cotxe funerari del 1971 cedit al 2019.

El museu Roda Roda presenta una extensa col·lecció de cotxes, motocicletes, motors i reproduccions a escala que conviden a fer un viatge pel món de la indústria de l’automòbil a través de la història. Els visitants es poden transportar a temps passats per reflexionar sobre l’evolució de la tècnica i sobre els canvis socials que l’han envoltada. La seva seu està instal·lada en un antic taller mecànic.

L’any 1954, les necessitats del subministrament de combustible a la província de Lleida i també un sector agrícola i industrial en constant creixement van fer que l’empresari Eduardo Velasco García es decidís a construir un edifici que fos capaç d'allotjar la creixent flota de camions CAMPSA, els quals feien arribar el combustible a les estacions de servei de tota la província. Posteriorment es traslladaran al polígon El Segre. Des d'aquell moment, l'edifici es va dedicar en exclusiva a la comercialització i reparació de turismes i furgonetes industrials i va convertir-se en la seu del concessionari oficial DKW, fabricant de les populars camionetes d'aquesta marca.

Fins al 1964 fou seu de la marca IMOSA, que fabricava sota llicència Auto Union, les anomenades DKW a la seva factoria de Vitoria. L’ any 1972, es va convertir en la seu de MEVOSA, empresa que distribuïa de manera conjunta les marques Mercedes Benz i Volkswagen, mentre continuava amb la fabricació de les DKW. Finalment va esdevenir concessionari oficial Mercedes Benz per a la província de Lleida. L'any 1970, l'Ajuntament de Lleida concedí a Eduardo Velasco el nom d'un dels carrers que envolta l’immoble.

Finalment, l'any 1992, l'edifici quedava sense activitat en traslladar-se Mercedes Benz a unes noves instal·lacions als afores de la ciutat. L'edifici va passar a formar part del patrimoni municipal el 1997 i va ser reconvertit en l’actual museu Roda Roda al 2002.

Amb motiu dels 20 anys de la fundació del museu, s’estan preparant un seguit d’actes i una renovació del museu. Aquesta renovació inclou un canvi d’imatge general del museu, amb una nova imatge del museu és més moderna i unificada, i una nova presentació de la col·lecció, ara dividida en àmbits temàtics, que creen noves lectures i correlacions entre els vehicles exposats. La nova imatge del museu es basa en el cercle i el quadrat, i genera una tipografia pròpia que culmina en un nou logotip. L’actuació dura 2 anys, començant per la reforma i millora dels espais existents i el disseny, i seguint amb la producció i aplicació de la nova imatge.

L’any 2021 prop de 8.500 persones van visitar el Museu Roda Roda.

Dos cotxes funeraris són la peça del trimestre

El Museu Roda Roda exposa vehicles funeraris com a peça del trimestre. La mostra, que es pot visitar fins al 29 de maig de manera gratuïta, inclou una carrossa funerària del segle XIX i un cotxe funerari del 1971 cedit al 2019 per l’empresa local La Leridana.

El Museu de l'Automoció municipal exposa dos vehicles: el primer és una carrossa funerària del segle XIX, de model d’aranya, que tenia cortines de vellut i fanals, procedent de Maials. Aquesta carrossa va ser recuperada i s’utilitza habitualment per l’Enterro de la Sardina a les festes de Carnaval de la ciutat. De fet, sortirà el proper dimecres 2 de març a partir de les 19.00h pels carrers del Centre Històric durant la vetlla de Pau Pi.

El segon vehicle és un Seat 1500 Funerari de 1971, que l’empresa local La Leridana va cedir al museu l’any 2019. Forma part de la secció del museu que exposa vehicles adaptats a una funció concreta, com ara els camions de bombers, les motos de la Guàrdia Urbana o un autocar.

Ara es presenten els dos vehicles com a peces destacades. De fet, la carrossa no havia estat mai exposada com a tal. L’objectiu és posar de relleu una tipologia de vehicles molt concreta: el transport de difunts fins al cementiri. Aquesta pràctica apareix a finals del segle XVIII, quan es prohibeixen els enterraments dins de les ciutats i es construeixen nous cementiris municipals als afores. Aleshores es necessiten vehicles específics, amb uns condicionants i que només s’utilitzen per al transport dels taüts. Primer son carruatges adaptats, més o menys luxosos segons les classes socials, i posteriorment models comercials de cotxes adaptats.

A Lleida, el fet que el cementiri estigués al marge esquerra i calgués creuar el pont per arribar-hi, va fer sorgir l’expressió popular “passar el pont d’esquena”, per dir que algú havia mort.