Noranta anys de la reconstrucció del Palau de la Paeria

L'Ajuntament de Lleida commemora, el dia 14 d'abril, el 90 aniversari de la reconstrucció de l'edifici de la Paeria, dirigida per l'arquitecte lleidatà Ramon Argilés. Les obres de reconstrucció de l'edifici van començar l'any 1929 i es van estrenar el 14 d'abril de 1932.

Als anys 20, l'estructura del Palau de la Paeria es trobava en una situació delicada que va requerir apuntalar una façana per les esquerdes que hi havien sorgit. Per solucionar el problema, el ple municipal va aprovar el projecte de l'arquitecte municipal Francesc de Paula Morera que va suposar desmuntar i numerar pedra la façana i el pati de l'edifici romànic per després tornar-ho a muntar.

Els treballs d'enderrocament comencen el juliol de 1927 i mentre duren els treballs de desmuntatge se situa una tàpia a manera de bastida davant de l'edifici, una bastida que esdevindrà suport publicitari.
Mentre va durar el procès de renovació de l'actual Paeria, el govern municipal es va traslladar a l'antic edifici de La Gota de Llet, situat en el solar de l'Av.Blondel que a partir dels anys setanta va ocupar l'Estació d'Autobusos de Lleida.
Un cop desmuntada la façana de la Paeria, es va crear un debat a la ciutat sobre la seva reconstrucció o possible trasllat. Es va fer una enquesta ciutadana, impulsada per la revista 'Lleida', i el resultat fou que s'apostava per la reconstrucció de la façana medieval però no hi havia un acord inicial respecte al lloc on havia d'estar el Palau de la Paeria. Entre les possibles noves ubicacions que es van posar sobre la taula hi havia l'Hospital de Santa Maria, l'Almudí de la plaça de la Constitució (plaça de Sant Joan) o el Museu Morera, ubicat en aquell moment on està també l'actual estació d'Autobusos. Segons es recull en la documentació conservada a l'Arxiu Municipal, finalment es va decidir reconstruir el Palau de la Paeria per destinar-lo a la casa de la ciutat.

Fou l'alcalde Josep Pujol qui va impulsar la reforma de la seu del govern municipal. Per dur-la a terme es va convocar un concurs públic el 21 de maig de 1928 que va guanyar l'arquitecte lleidatà Ramon Argilés. S'hi havien presentat Pere Benavent, Francesc de P. Morera, Manuel Cases Lamolla i Francesc Ferriols. La ciutadania va poder conèixer els projectes en l'exposició que es va muntar en una de les sales del Museu Morera.
En el procés per adaptar l'immoble a les necessitats que es requerien en aquell moment, l'any 1930 es van enderrocar les cases corresponents als números 1 i 3 del carrer Major que van permetre ampliar la plaça.
L'espai guanyat amb aquesta actuació va permetre la modificació de la façana i la incorporació d'una torre que s'ha conservat fins avui. També data de l'ampliació de la Paeria de l'any 1932 l'esgrafiat de la paret lateral de la plaça, obra de Francesc Canyelles.
Argilés fou l'arquitecte que va crear la imatge actual de la Paeria i també el seu mobiliari característic que, encara avui, es conserva al saló de sessions i la planta noble del Palau.

El Palau de la Paeria va ser declarat Monument Històric Nacional l'any 1980.

Un edifici adaptat a l'evolució de la ciutat
L'antic Palau dels Sanahuja va esdevenir la seu del govern de la ciutat l'any 1383, quan els marmessors testamentaris dels hereus dels Sanahuja van vendre l'edifici als paers per un preu de 450 sous. Fins aquell moment, el govern municipal estava ubicat en un immoble del carrer Borràs, un carrer avui desaparegut que es localitzava en la zona del Canyeret.
Aquell espai, segons la documentació dipositada a l'Arxiu Municipal i tal com recullen les actes de l'època, va esdevenir insuficient per acollir les reunions dels consellers, que havien de traslladar-se a espais com l'església de Sant Joan per celebrar les reunions del Consell General.
Un cop l'actual Palau de la Paeria esdevé la seu del govern municipal s'empren una primera reforma en la qual destaca l'adequació de la planta noble original per acollir la sala de reunions del Consell General i les diferents dependències municipals necessàries en aquell moment.
El Retaule dels Paers, obra de Jaume Ferrer II i els seus col·laboradors i un dels elements patrimonials més valuosos de la Paeria, es va construir a mitjans del segle XV.
La Paeria fou la seu, durant la segona meitat del segle XV, de la presó comunal, que es va traslladar als baixos de l'edifici a partir del privilegi concedit pel rei Ferran El Catòlic.
Entre els serveis que ha acollit la Paeria al llarg de la seva història destaca la Taula de Cambi i Deposit de la Ciutat de Lleida, l'any 1589, que va suposar l'adquisició d'una de les cases veïnes. En aquells anys es va construir un nou espai a la planta baixa per a les reunions, que va ser anomenat sala nova on s'hi van reunir, a partir d'aquell moment, el Consell General. La sala de la planta noble, també denominada sala vella, va dedicar-se a les reunions de confraries i gremis de la ciutat.
Els períodes bèl·lics van comportar trasllats i canvis. Durant la Guerra dels Segadors, els serveis municipals es van haver d'instal·lar al Palau Episcopal pel perill que suposava estar a la Paeria.
El següent canvi significatiu en l'edifici fou al segle XVIII quan es construí La Banqueta i l'avinguda de Blondel. En aquell moment de canvi urbanístic es va aixecar un nou pis i es va adaptar la façana que dóna a la plaça als nous corrents de l'època. L'any 1867 Agapit Lamarca va projectar la façana de Blondel, mancada fins aquell moment, amb un frontis neoclàssic que es va rematar amb l'escut de Lleida.