Lleida celebra el Dia Internacional del Poble Gitano amb un acte institucional a la Paeria
L’alcalde Miquel Pueyo convida la comunitat a aprofitar aquesta efemèride, que permet fer més visible la realitat d’aquest poble, per alçar la veu, mostrar l’heterogeneïtat i, sobretot, denunciar la vulnerabilitat que encara pateix
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Lleida ha acollit aquest vespre l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, que ha estat presidit per l’alcalde Miquel Pueyo i al qual han assistit una nodrida representació de regidors i regidores de la Paeria, així com membres de la comunitat gitana a la ciutat, encapçalats pel president de l’Associació Futur, Paco Salazar.
L’alcalde, després de donar la benvinguda als assistents i cedir la paraula a la tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Drets Civils, Cooperació i Feminismes, Sandra Castro, i a Paco Salazar, ha recordat l’origen de l’efemèride, instaurada el 8 d’abril de 1971 pel Congrés Internacional Gitano celebrat a Londres, quan es van consensuar els símbols del poble gitano: bandera, himne i diada de la festa. Un pas prou significatiu, ja que “la commemoració ha suposat en els últims anys una important ocasió per al reconeixement del poble gitano, la seva història, la seva llengua i la seva cultura. Actualment, se celebra en països dels 5 continents, com un toc d’atenció a la discriminació que, en moltes ocasions encara sofreix aquesta comunitat”.
Ha estat llavors, quan el paer en cap ha fet esment que “avui és el dia en què els gitanos us feu més visibles: alceu la veu per mostrar la vostra heterogeneïtat i, sobretot, per denunciar la vulnerabilitat que encara us afecta”.
Miquel Pueyo ha recordat que des de l’Ajuntament de Lleida s’han fet diversos passos els darrers anys per reconèixer la singularitat i els deutes pendents amb la comunitat gitana: una placa als porxos de la Paeria recordant l’extermini ordenat pel Marqués de l’Ensenada; el canvi de denominació del carrer que duia el nom d’aquest personatge a la partida de Llívia, i la inclusió en el nomenclàtor de la ciutat de membres de la comunitat com el Mestre Tonet, l’Enric Pubill ‘lo Parrano’ o el dedicat al Garrotín, “perquè a la ciutat de Lleida, parlar de gitanos és parlar de festa i cultura, però també de treball i d’integració”.
“Sou part de la idiosincràsia de Lleida; una identitat plural que es va enriquint amb el pas dels segles, de la qual les gitanes i els gitanos formeu part des de fa centúries”, ha dit.
L’acte institucional, que a més de Sandra Castro ha comptat amb l’assistència del tinent d’alcalde Paco Cerdà i els regidors i regidores Fèlix Larrosa, Carme Valls, María Burrel i Xavier Palau, s’ha clos amb la interpretació del ‘Gelem Gelem’, himne del Poble Gitano.
L’alcalde, després de donar la benvinguda als assistents i cedir la paraula a la tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Drets Civils, Cooperació i Feminismes, Sandra Castro, i a Paco Salazar, ha recordat l’origen de l’efemèride, instaurada el 8 d’abril de 1971 pel Congrés Internacional Gitano celebrat a Londres, quan es van consensuar els símbols del poble gitano: bandera, himne i diada de la festa. Un pas prou significatiu, ja que “la commemoració ha suposat en els últims anys una important ocasió per al reconeixement del poble gitano, la seva història, la seva llengua i la seva cultura. Actualment, se celebra en països dels 5 continents, com un toc d’atenció a la discriminació que, en moltes ocasions encara sofreix aquesta comunitat”.
Ha estat llavors, quan el paer en cap ha fet esment que “avui és el dia en què els gitanos us feu més visibles: alceu la veu per mostrar la vostra heterogeneïtat i, sobretot, per denunciar la vulnerabilitat que encara us afecta”.
Miquel Pueyo ha recordat que des de l’Ajuntament de Lleida s’han fet diversos passos els darrers anys per reconèixer la singularitat i els deutes pendents amb la comunitat gitana: una placa als porxos de la Paeria recordant l’extermini ordenat pel Marqués de l’Ensenada; el canvi de denominació del carrer que duia el nom d’aquest personatge a la partida de Llívia, i la inclusió en el nomenclàtor de la ciutat de membres de la comunitat com el Mestre Tonet, l’Enric Pubill ‘lo Parrano’ o el dedicat al Garrotín, “perquè a la ciutat de Lleida, parlar de gitanos és parlar de festa i cultura, però també de treball i d’integració”.
“Sou part de la idiosincràsia de Lleida; una identitat plural que es va enriquint amb el pas dels segles, de la qual les gitanes i els gitanos formeu part des de fa centúries”, ha dit.
L’acte institucional, que a més de Sandra Castro ha comptat amb l’assistència del tinent d’alcalde Paco Cerdà i els regidors i regidores Fèlix Larrosa, Carme Valls, María Burrel i Xavier Palau, s’ha clos amb la interpretació del ‘Gelem Gelem’, himne del Poble Gitano.