Les institucions polítiques i econòmiques de Ponent es conjuren per buscar el finançament que consolidi Lleida com la capital catalana de la bioeconomia

Les institucions polítiques i econòmiques de Ponent han constituït aquest dilluns un front comú per consolidar Lleida com la capital catalana de la bioeconomia, raó per la qual s’han conjurat en mobilitzar el finançament necessari tant per coordinar els equipaments i programes ja existents com per a aquelles infraestructures que ajudin a posar en valor el lideratge lleidatà en el desenvolupament industrial i empresarial d’aquest model d’economia sostenible.

A la reunió han participat l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; els presidents de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, Jaume Saltó i Carles Giribet, respectivament; el vicerector de Política Institucional i Planificació Estratègica, Ferran Badia; el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, i representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda, IRTA, Eurecat i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

“El Hub de la Bioeconomia Catalunya no és una sola infraestructura, és posar en valor les capacitats i les infraestructures existents al país i desenvolupar-ne de noves, en la mesura que es detecti que són necessàries i no existeixen. A Catalunya tenim moltes capacitats i petites infraestructures per a la validació a escala pilot de biotecnologies i bioproductes, però hem de potenciar infraestructures i serveis, com plantes preindustrials i suport al desenvolupament de bioindústries. Aquests serveis més finalistes haurien d’estar propers als territoris on està ubicada la matèria primera d’aquest model: els recursos biològics renovables excedentaris de l’activitat, agrícola, ramadera, agroindustrial i forestal”, ha destacat el president de la Diputació, Joan Talarn.

En l’actualitat, es treballa en el lideratge de la bioeconomia amb projectes ja en marxa, com el programa Green&Circular, que comprèn l’Observatori de la Bioeconomia Circular, la xarxa de plantes d’escalat preindustrial, l’aprofitament energètic de la biomassa local per produir biogàs i alimentar calderes de biomassa, i el Hub de la Bioeconomia Circular d’Alcarràs; el programa Biomarkets per a la conscienciació a la ciutadania i l’Agrobiofood de posada en valor de serveis ecosistèmics.

Joan Talarn ha dit que “volem ser capaços de ser líders en l’àmbit de la bioeconomia, ser el referent de tot el país pel que fa al desenvolupament bioeconòmic i en això, buscar les inversions necessàries per fer-ho possible”. S’ha referit al congrés BIT, que se celebrarà a la ciutat de Lleida durant la celebració de la Fira de Sant Miquel, com “que volem que sigui l’eix central d’aquest desenvolupament i aprofitar aquest congrés perquè serveixi com a compromís institucional i de la societat civil en favor d’aquest projecte bioeconòmic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran”. En aquest sentit, ha explicat que es crea una mesa tècnica que treballarà en aquest congrés però també en la capacitat de ser líder en l’àmbit bioeconòmic”.

Entre les oportunitats de futur a les quals cal assegurar finançament, Talarn ha esmentat el Polígon Torreblanca Quatre Pilans i l’estació intermodal: que haurien de constituir un hub logístic agroalimentari i de desenvolupament de bioindústries; millorar les infraestructures i connexions de la demarcació i crear un pol d’atracció del sector agroalimentari amb polígons especialitzats; i les connexions amb l’AP2 i les vies d’alta capacitat que han d’esdevenir artèries per a la circulació dels recursos excedentaris locals.

Miquel Pueyo ha destacat que “una mica més del 55% de la producció agrària de Catalunya es realitza a la demarcació de Lleida i li falta ben poc per arribar al 50% en producció ramadera”. En relació amb aquestes dades, ha afirmat que no és que de sobte s’hagi decidit la creació d’un bioHub perquè sí, sinó perquè hi ha hagut “un treball i un gran esforç fet durant dècades i, en aquests moments, amb l’aparició dels fons europeus o el model de transició ecològica, aquest model de canvi en tot el procés agroalimentari, no és que diguem que hi volem ser, sinó és que hi estem, excepcionalment, ben col·locats”.

Bernat Solé ha explicat que “aquest bioHub ha de ser un punt d’atracció, un node de l’activitat econòmica. Les institucions hi som per posar les bases perquè això sigui aquest punt d’atracció. A partir d’aquí, ha de ser el sector empresarial el que hi vegi oportunitats i hi generi la inversió corresponent”.

Segons Jaume Saltó, “el fet que Lleida lideri aquest projecte és molt important per les empreses que estan aquí, i en segon lloc per poder captar aquestes empreses que vulguin entrar en el tema de la bioeconomia, amb la qual cosa el que faríem seria atraure empreses, atraure inversions i atraure talent”.