La Paeria presenta les rehabilitacions del Palau de Vidre i del Pal·las als Next Generation

L’Ajuntament de Lleida presentarà els projectes de rehabilitació del Palau de Vidre i de l’edifici Pal·las a la convocatòria d’ajudes del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’entitats locals (PIREP local) que forma part dels fons Next Generation. L’alcalde, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Jordina Freixanet, han detallat avui al Palau de Vidre els projectes que es duran a terme en aquests dos edificis i els requisits de la convocatòria, optant a 3 milions d’euros cadascun, que correspon a la línia 1 del PIREP i que està dotada amb 250 milions d’euros per al conjunt d’actuacions que es presenten d’arreu de l’estat. El termini per a les sol·licituds acaba el 25 d’abril.

El paer en cap ha afirmat que no es pot deixar escapar l’oportunitat per a la transformació que ofereixen els fons cap a un model de ciutat intel·ligent i sostenible. Els dos edificis proposats, especialment el Palau de Vidre ubicat als Camps Elisis, requereixen d’actuacions de gran abast per adaptar-los digitalment en termes de sostenibilitat i fer-los més útils per a les necessitats de la ciutadania. Pueyo s’ha referit especialment al Palau, projecte de l’enginyer Josep Maria Cots Massana, construït el 1965, per dotar els Camps Elisis d’un espai firal cobert. S’ha referit als canvis que l’entorn ha experimentat i als records i la memòria popular que els lleidatans i lleidatanes conserven dels Camps Elisis, com l’estany del 1947. Tall de veu M.Pueyo

Palau de Vidre
El tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, ha explicat que la convocatòria del PIREP és una oportunitat per donar un salt qualitatiu en les actuacions previstes al Palau de Vidre per condicionar-lo i fer-lo un edifici sostenible i “intel·ligent”. D’aquesta manera, es donarà resposta, ha dit, a una reivindicació històrica de la ciutat. Postius ha apuntat tres línies principals d’actuació per rehabilitar les façanes amb substitució de vidres més eficients, projectar un espai diàfan amb tres espais que pogués adaptar-se a necessitats diverses i la instal·lació de les plaques fotovoltaiques a la coberta, que podrien abastir també edificis propers a un radi de 500 m. Tall de veu T.Postius

El conjunt del projecte està dissenyat com a edifici passiu per a què el consum en climatització sigui nul o mínim. Per fer-ho s’aprofitarà la geometria del palau, sense canviar l’estètica de l’edifici, que continuarà sent de vidre. Es tindran en compte els corrents d’aire que generaran per aprofitar-ho per a la climatització. La planta baixa, que és l’espai destinat a les fires, es proposarà com a espai polivalent, on es podran generar els tres espais diferents esmentats: un esportiu, un de convencions i un altre d’actes diversos. A la primera planta, hi haurà les oficines, la sala de congressos i un viver d’entitats.

Entre altres accions concretes, s’instal·laran sistemes de telecontrol i gestió integral de les instal·lacions, la il·luminació serà LED, es monitoritzarà el consum de l’energia elèctrica i de l’aigua -per controlar consum excessius o possibles fugues-, i s’incorporarà un magatzem per a una major gestió de residus i el foment del reciclatge. Es vetllarà per l’accessibilitat amb la creació de nous eixos de comunicació i accés, l’acústica i la digitalització de l’edifici amb fibra òptica.

Edifici Pal·las
Pel que fa a l’edifici Pal·las, de l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell i d’estil modernista (construcció 1915), està destinat a usos de l’administració, amb més d’un centenar de persones treballant-hi. L’objectiu principal de la rehabilitació perquè l’edifici esdevingui intel·ligent, aplicant aspectes d’eficiència energètica sense afectar els usos que actualment té l’immoble.

En la mateixa línia dels criteris aplicats al Palau de Vidre, al Pal·las també es farà la digitalització, s’instal·laran sistemes de gestió integral de l’edifici, de monitorització del consum d’energia elèctrica i aigua, es renovaran les conduccions d’aire i aigua, s’incorporarà una millor gestió del residus, etc. Es restaurarà la façana posterior i les façanes laterals. És a dir, Postius ha assenyalat que es tracten d’actuacions que tendeixen als guanys energètics i estètics, per fomentar l’estalvi i la sostenibilitat.

Els Next Generation a Lleida
La tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, ha assegurat que l’Ajuntament està amatent a les convocatòries per no perdre l’ocasió i aprofitar els fons europeus perquè Lleida no quedi enrere. A més dels projectes presentats avui per a la rehabilitació d’edificis públic, ha recordat el projecte ja concedit per a la implantació de zona de baixa emissió i la transformació digital i sostenible del transport urbà, que suposarà una inversió de 10,5 milions d’euros amb una subvenció de 6,3 milions. Freixenet ha explicat que ja s’han presentat tretze projectes a onze convocatòries, per rebre més de 20 milions d’euros del cost total dels projectes, que és de 29.350.590 euros. Tall de veu J.Freixanet

Entre els que tenen més valor econòmic són el d’adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat urbana a Lleida, amb diverses propostes de renaturalització, sendes urbanes o connexió d’espais de la Xarxa Natura 2.000, pel qual s’han sol·licitat 4 M€; el projecte turístic “paisatges naturals i agraris a Lleida. Una proposta de Destinació Turística Sostenible”, pel qual s’han demanat més de 2 M€; un altre vinculat a l’àrea d’Urbanisme, sobre la restauració d’ecosistemes fluvials i reducció de riscos d’inundabilitat en entorns urbans, per també uns 2 milions d’euros o diversos de l’àmbit cultural, pels quals s’ha demanat uns 700.000 euros. Alhora, s’espera rebre els pròxims dies la resolució positiva d’un altre sobre transformació digital i modernització de l’administració, d’un import sol·licitat de 520.000 euros.

La tinent d’alcalde ha avançat altres en els quals s’incidirà, com la rehabilitació residencial i d’habitatges socials per ajudar en la restauració de barris, com el de la Mariola, o altres per donar suport al comerç i al turisme. El que es vol, ha conclòs, és que realment el conjunt d’actuacions esdevinguin un impuls transformació de la ciutat.

Requisits per optar als PIREP
Els PIREP persegueixen el foment de la rehabilitació integral del parc públic edificat de les entitats locals. Les actuacions han de millorar l’eficiència energètica dels immobles seleccionats i, a més, es busca incidir en altres aspectes com l’habitabilitat, l’accessibilitat i l’experiència d’ús. A més, les accions que s’impulsin no han de suposar un dany significatiu per al medi ambient i han de disposar d’un pla de gestió dels residus que contempli la reutilització i el reciclatge d’un mínim del 70% dels residus.

Per optar a la línia 1 de la convocatòria els edificis han de ser de titularitat pública, construïts abans de l’1 de gener de 2009, destinats a ús públics i mantenir-lo els 20 anys següents. També poden ser edificis en desús si es destinen a ús públic. Prioritzen cinc tipus d’actuacions relacionades amb les millores de: l’eficiència energètica, la sostenibilitat, l’accessibilitat, l’habitabilitat i seguretat, i la conservació de l’edifici.

Els Ajuntaments de més de 50.000 habitants o capitals de província poden presentar dos sol·licituds en aquesta línia 1 (i 3 en la línia 2).

Línia 2 – convocatòria PIREP Local
Igualment, la Paeria està treballant en la presentació de tres projectes a la línia 2 de la convocatòria del PIREP, a la qual s’hi destinaran 350 milions d’euros (a tot l’estat). Els paràmetres per optar-hi són principalment que el cost de l’actuació és (d’igual o) de més de mig milió d’euros i que la superfície d’intervenció ha de ser (igual o) més de 1.000 m2. El termini per presentar-s’hi és fins al 9 de juny d’enguany i les obres han d’estar acabades el 31 de març del 2026.

En aquestes condicions, l’àrea de Urbanisme ha revista el parc d’edificis que podrien acollir-s’hi i està planificant presentar els projectes de rehabilitació del vell convent de les Josefines, al carrer Acadèmia; l’edifici del Casino Principal, al carrer Major, i el teatre municipal Espai 3 al convent de Santa Teresa).