L’Auditori acull un extraordinari concert de Patricia Kopatchinskaja i la Franz Schubert Filharmonia
La violinista, guanyadora d’un Grammy el 2018, interpretarà el Concert per a violí i orquestra num.1, op 77 de Xostakóvitx, i Tomàs Grau dirigirà l’apassionant Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov
La violinista, guanyadora d’un Grammy el 2018, interpretarà el Concert per a violí i orquestra num.1, op 77 de Xostakóvitx, i Tomàs Grau dirigirà l’apassionant Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov
Patricia Kopatchinskaja, una artista que està revolucionant l’escena internacional, amb una combinació de profunditat, brillantor i humor, alhora d’un inimitable sentit teatral, juntament amb la Franz Schubert Filharmonia, oferiran un concert extraordinari a l’Auditori Municipal Enric Granados, dilluns vinent, a les 8 del vespre.
Kopatchinskaja intervindrà en la primera part per interpretar el Concert per a violí i orquestra núm. 1, de Xostakóvitx; mentre que Tomàs Grau ho farà a la segona part, al capdavant de la Franz Schubert Filharmonia, per dirigir l’apassionant Simfonia núm. 2, de Rakhmàninov. Aquesta serà una immillorable oportunitat per sentir l’essència simfònica russa amb dues obres de gran impacte.
Patricia Kopatchinskaja, que ja ens va impressionar en la seva primera col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia l’any 2017, aporta a la seva música un inimitable sentit teatral, ja sigui interpretant un concert per a violí de Txaikovski, Ligeti o Schoenberg o presentant un original projecte escenificat que deconstrueix Beethoven, Ustwolskaja o Cage. El seu enfocament distintiu sempre transmet el nucli de l’obra.
La violinista apareix regularment amb artistes com Polina Leschenko, amb qui va fer una gira recentment al Japó i els Estats Units, i Reto Bieri, amb qui va estrenar un nou programa de trio al Wigmore Hall (amb Leschenko). Kopatchinskaja continua treballant estretament amb Camerata Bern i el seu enregistrament Time and Eternity es va publicar a la tardor del 2019. Va ocupar el càrrec de sòcia artística de l’Orquestra de Cambra Saint Paul del 2014 al 2018, i també és ambaixadora humanitari de Terre des Hommes, la principal agència suïssa d’assistència infantil. Va ser guardonada amb el Gran Premi Suís de Música de l’Oficina Federal de Cultura per a Suïssa el 2017 i ha estat artista resident en diversos festivals, inclosos Lucerna (2017) i Ojai (2018). El 2018 va guanyar un premi Grammy en la categoria Millor interpretació de cambra i petit conjunt per Death and the Maiden amb The Saint Paul Chamber Orchestra (Alpha) i va ser nominada el 2014 a la categoria de Best Classical Instrumental Solo (Naïve).
El programa
Malgrat que Xostakóvitx és reconegut com el gran simfonista del segle XX, els seus concerts per a instruments solistes també són obres indispensables. Va començar a compondre el Concert per a violí núm. 1 l’any 1947, però a causa de les crítiques que va patir en aquell moment per part del règim soviètic, va preferir guardar la partitura en un calaix. D’amagat i sense dir-ne res a ningú el va anar completant fins que l’any 1955 el va estrenar el gran David Oistrakh. L’exigència per al violí solista és endimoniada i l’èxit de l’obra rau també en les cites burletes a la gran música clàssica i al brillant moviment final.
Per altra part, cal explicar que mentre Rakhmàninov componia la Simfonia núm. 2, va escriure: “Al diable les simfonies! Mai més tornaré a emprar aquesta forma. No sé com escriure simfonies i, a més, no tinc ganes de fer-ne”. Per sort, no va fer-se cas a si mateix i va acabar-la l’any 1908. Anys després, encara n’escriuria una altra. La Segona li va portar molta feina i maldecaps, però un cop estrenada va ser un èxit incontestable. Es tracta d’una obra grandiosa, enèrgica, èpica en molts moments i amb un final apoteòsic. Quan li van proposar d’anar de gira a Estats Units, no va dubtar en posar-la a la maleta juntament amb el Concert per a piano núm. 2: el triomf en terres americanes va quedar assegurat.