La ciutadania percep Lleida com una ciutat segura i poc conflictiva

El grup impulsor del Pla estratègic de convivència i civisme ja disposa de l’informe provisional de la fase de diagnosi d’aquest pla, elaborada a partir d’una enquesta a 400 veïns i veïnes de Lleida, que conclou que a la ciutat hi ha un clima general de seguretat i poca conflictivitat. Així ho pensen dues de cada tres persones consultades, mentre que un 23% pensa que la convivència només és parcialment pacífica i un 10% que no ho és gens. En la mateixa línia, un 65% de les persones enquestades es mou en seguretat per la zona de Lleida on viu, sense necessitat d’evitar zones per considerar-les insegures.

Davant la pregunta “Quin és el problema de convivència o civisme que més t’afecta o molesta personalment”, un 42% de la població de Lleida afirma que no l’afecta cap problema d’aquesta mena, mentre que un 58% afirma que sí. Els tres principals problemes manifestats són: brutícia i el manteniment insuficient dels carrers, places i parcs (20%); els gossos, sobretot per excrements al carrer (10%); i els actes incívics i vandàlics (7%). La inseguretat, la delinqüència i la manca de vigilància ocupa el sisè lloc entre les preocupacions de les persones que viuen a la nostra ciutat (6%), segons l'enquesta, feta a peu de carrer, el passat mes de febrer, sobre una mostra de 400 persones. Aquesta enquesta es va completar a la que es va fer on line durant el mes de març a través de la plataforma de participació ciutadana “Decidim”.

Tot i que la neteja es la principal causa de preocupació, l’informe mostra que la majoria de la població enquestada (60%) fa una valoració entre molt bona i regular de la neteja dels espais públics i del manteniment que en fa la Paeria. Els aspectes que es consideren que cal millorar més en relació amb la neteja i el manteniment dels espais públics són l’eliminació de les conductes cíviques (18%), per sobre fins i tot del funcionament dels serveis de neteja (17%).

L’informe també remarca que és positiu que les qüestions sobre conflictes socials i inseguretat passin per darrere d’altres, ja que els efectes d’aquestes altres problemàtiques sobre el benestar personal són molt més elevats. Altres preocupacions que es manifesten són la demanda de més espais verds i elements lúdics, tot i que hi ha una valoració alta dels existents, la Preocupació per la pèrdua del petit comerç i les queixes per l’incivisme vial, sobretot de patinets, entre d'altres.

La diagnosi s’estructura per grans àmbits de convivència: les comunitats de veïns; els espais públics (places, carrers, equipaments i, també, establiments comercials o d’altres tipus d’activitats privades que condicionen les dinàmiques de convivència en espais públics) i les dinàmiques comunitàries a nivell de ciutat (participació, identificació amb la ciutat, associacionisme).

Pel que fa al clima de convivència en les comunitats de veïns els resultats són positius, ja que l’informe constata que un 62% de les persones enquestades de Lleida que viuen en habitatges plurifamiliars no destaca cap problemàtica en la seva comunitat. Entre aquelles que en destaquen alguna, les més habituals són les molèsties per sorolls, olors o animals (27%), seguides de les molèsties per algun local (18%) o la conflictivitat amb algun veí o veïna (16%).

En relació amb la convivència en els espais públics, l’informe destaca que en aquests espais es manifesten moltes de les problemàtiques que tenen origen en altres àmbits, com poden ser l’àmbit domèstic o familiar, les comunitats de veïns, la feina, els centres educatius, les xarxes socials...

Propostes d'actuació

La propera fase de l’elaboració del Pla estratègic serà, a finals del mes de maig, amb la concreció de les propostes d’actuació, a partir de les que s’han inclòs a l’informe de diagnosi. Entre aquestes propostes destaquen les següents:

• Divulgació a les comunitats de veïns de les normes de civisme que apliquen a les comunitats, de consells per al bon veïnatge (empatia, comunicació, acollida...).
• Dinamització de comunitats i carrers amb activitats que generin relació, com per exemple la decoració de balcons o espais comuns, celebracions, etc.
• Creació d’un servei de mediació per a facilitar la resolució de conflictes de comunitats de veïns.
• Suport, assessorament i formació a les comunitats per a una millor organització i manteniment (com fer reunions d’escala efectives, rotació de càrrecs, ajuts per a rehabilitacions, etc.).
• Foment continuat del civisme amb accions de sensibilització, sanció i facilitació, entre les quals s’inclouen disposar d’un equip estable d’agents cívics; l’aplicació de l’ordenança de civisme amb més sancions i mesures alternatives; implicació del comerç; el foment de l’alimentació i dels hàbits saludables; l’adaptació dels espais públics, etcètera.
• Reocupació de l’espai públic.
• Neteja i manteniment exhaustius.
• Foment de l’associacionisme, la participació i les activitats que faciliten la coneixença i l’establiment de vincles socials.