La Regidoria de Festes i Tradicions presenta l’Àliga de Lleida

La Regidoria de Festes i Tradicions ha presentat l’Àliga de Lleida a la ciutadania en un acte que ha tingut lloc aquest migdia, a la Plaça Paeria, dins del marc de la Festa Major, presidit pel paer en cap, Miquel Pueyo, i en el qual el nou element del bestiari ha estat acompanyat de les àligues de Reus i Agramunt.

L’Àliga de Lleida forma part del projecte que la Regidoria de Festes i Tradicions ha iniciat a proposta del Grup de Treball del Seguici, que contempla la recuperació i ampliació dels elements de cultura popular per a incorporar-los a les festes de la ciutat, com és el cas del Ball de Valencians o les Trompetes i el Toc de la Crida, que enguany s’estrenen a la Festa Major.
El paer en cap, Miquel Pueyo, ha explicat com els seguicis a Lleida han viscut en els darrers anys un període de creixement i consolidació, així com un gran acolliment entre la ciutadania. “Una normalització que és fruit tant pel treball de diferents entitats de la ciutat, com pel realitzat des de les regidories de Cultura i de Festes de la Paeria, al qual ara cal donar un nou impuls per consolidar-lo. Impuls que ha de fer notar i reivindicar la feina feta i la voluntat de millora i creixement”, ha dit.
L’alcalde ha assenyalat que la figura de l’Àliga és potser una de les més esteses i emblemàtiques entre el bestiari festiu català, després de les figures de dracs i bèsties de foc. Tanmateix, ha recordat que aquesta Festa Major també “s’ha consolidat el Pregó de Sant Anastasi, que tindrà lloc el dimarts, a les 7 de la tarda, amb la incorporació del Ball de Valencians i les trompetes en aquest mateix seguici”. Una altra novetat d’enguany ha estat la recuperació del Toc del Pregó de Lleida, que recull en la partitura ‘La Crida’, de Luis Carreras, un foxtrot que l’autor dedicà a l’Ajuntament i que en el seu inici, reprodueix la música del Toc del Pregó (“tradicional toc de trompetes”).
L’Àliga de la Ciutat ha realitzat el seu ball a la Plaça Paeria, amb l’apadrinament de les àligues de Reus i Agramunt, que l’han acompanyada en la cercavila per l’Eix Comercial fins a la plaça de la Catedral.
Un nombrós públic familiar ha omplert la plaça Paeria per a conèixer aquest nou element del seguici de la ciutat. També hi ha estat presents el regidor de Festes i Tradicions, Ignasi Amor; les i el tinent d’alcalde Toni Postius, Jordina Freixanet, Sandra Castro i Montse Pifarré, així com els i les regidores Jaume Rutllant, Mariama Sall, Joan Ramon Castro, Marta Gispert, David Melé, Maria Antoni Maller i Sergio González.
Uns orígens documentats en els segles XVI i XVII
L’origen d’una àliga en els diferents esdeveniments festius de Lleida es troben en els segles XVI i XVII, segons la documentació històrica existent. Es té constància que element seguia el model de la ciutat de Barcelona. Era gran i voluminosa, daurada, amb les ales obertes, coronada i duia un colom al bec. Executava danses vistoses, acompanyada per uns músics específics, i el dansador vestia en consonància amb l’aparença general de la figura. Unes dades que permeten afirmar que l’Àliga de Lleida seguia els mateixos patrons iconogràfics i estètics comuns a moltes àligues festives dels Països Catalans, d’acord amb un model renaixentista i barroc que ha perviscut fins als nostres dies.
L’escultor reusenc Manel Llauradó, amb una llarga trajectòria en la construcció de peces de bestiari i autor de la nova Àliga de la Ciutat, s’ha basat en aquesta àliga històrica lleidatana, amb la voluntat a recuperar els trets més característics, tot afegint-hi alguns de nous.
Entre aquests destaca el disseny de la corona, que és una reproducció inspirada en la corona de la Verge dels paers, pintada al retaule medieval que presideix el saló de plens del Palau de la Paeria.
L’Àliga també té unes músiques pròpies. A més del ball solemne, que és la ‘Dansa de l’Àliga’, recollida en el ‘Llibre d'orgue de Lleida’, procedent de l’Arxiu de la Catedral, avui també s’ha estrenat la ‘Marxa de l’Àliga’, que han composat Manu Sabaté i Marc Vall, de la Bandalada, per acompanyar-la en les cercaviles.
El joier i orfebre lleidatà Tensi Solsona n’ha fet la corona i Ton Farran, autor de la coreografia de la dansa, s’ha inspirat en tres motius per la seva obra: el riu Segre, el campanar de la Seu Vella i la gent de Lleida que viu i gaudeix intensament la seva festa major. Per altra part, Goretti Herrero s’ha encarregat de la confecció del vestuari dels balladors.