El ple de la Paeria debat sobre l’estat de la ciutat

L’Ajuntament de Lleida ha celebrat aquest matí la sessió del ple de l’estat de la ciutat, que es celebra un cop a l’any durant el mes juny, amb l’objectiu que l’alcalde i els diferents grups polítics i regidors no adscrits puguin fer balanç de la situació política a la ciutat i plantejar els seus reptes de futur.

La sessió s’ha obert amb la intervenció del Paer en Cap, Miquel Pueyo, qui ha tingut un record pels afectats pels incendis dels últims dies, i ha remarcat la millora de les perspectives dels lleidatans i lleidatanes durant l’últim any. “Experimentem un clar sentiment de projecció cap al futur i una voluntat explícita de recuperar oportunitats perdudes. Vam acabar el 2021 i sobretot vam començar el 2022 afrontant la recuperació social i econòmica de la ciutat. Institucions, societat civil, empresaris i treballadors... ens vam comprometre a fer prosperar aquells projectes que han de fer de Lleida una ciutat amable, verda i sostenible”, ha destacat.

En aquesta línia, Pueyo ha assenyalat que, segons les estimacions de la Cambra de Comerç el PIB de Lleida va créixer un 6% el 2021, l’atur s’ha reduït un 21,7% en l’últim any i les perspectives de creixement per al 2022 són sòlides. “El nostre objectiu a mitjà termini, amb la mirada posada a l’any 2030, és continuar treballant conjuntament amb la Cambra, la Generalitat, la Diputació, la Universitat i el Parc Científic, per esdevenir el hub AgroBioTech del sud d’Europa”.

A continuació, l’alcalde ha fet un repàs per l’actualitat de la ciutat i els projectes que hi té en marxa la Paeria, que ha iniciat desgranant l’acompliment del Pla d’Acció Municipal, que contenia 266 mesures, de les quals 135 s’han finalitzat (51%) i 69 es preveu que s’acabin durant aquest any, de manera que a l’inici de 2023 s’hi arribarà amb un 77% de compliment.

En l’àmbit financer, Pueyo ha destacat que la liquidació pressupostària de 2021 s’ha tancat en positiu per primer cop en tres anys i s’ha aconseguit reduir la ràtio d’endeutament del 107% dels ingressos corrents l’any 2019 al 86,5% actual (equival a passar de 175 a 149 milions d’euros de deute), seguint així el camí per recuperar l’autonomia financera quan aquesta ràtio es situï per sota del 75%. “Gràcies a la bona gestió econòmica i financera podrem invertir amb fons propis en grans projectes per a la ciutat”, ha afegit.

Pel que fa a les infraestructures, l’alcalde s’ha felicitat per posar solució a una “assignatura pendent de fa 50 anys” de la ciutat, com és la de “disposar d’una estació d’autobusos moderna i digna”, i que serà una realitat l’any 2025 gràcies a una inversió de 40 milions d’euros de la Generalitat, que també permetrà recuperar i integrar els Docs “una part desconeguda, malmesa i desatesa del patrimoni de la ciutat”. També ha remarcat que s’ha aconseguit desencallar el polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que ha de contribuir a frenar la deslocalització d’empreses de Lleida i a captar-ne de noves.

El discurs del Paer en Cap ha fet èmfasi també en les polítiques socials, àmbit en el qual ha destacat l’assoliment “d’una solució estable i duradora” per a una altra assignatura pendent de la ciutat, com és l’acollida de les persones temporeres, dins del full de ruta en matèria d’inclusió social, que inclou el projecte de l’ECMU a l’espai de les sitges, el compromís per impulsar una residència al solar de Josep Pallach, 2 i el nou projecte a l’edifici de les Josefines. “No ha estat fàcil, i hem assumit contradiccions, hem rectificat quan ha calgut, hem reorientat el projecte, hem fet tot el possible per aconseguir el màxim consens”, ha afirmat Pueyo.

El Pla de Millora de l’Espai Públic ha estat una altra de les qüestions tractades en el seu discurs. L’alcalde ha indicat que durant el 2022 ja s’han iniciat les primeres accions d’aquest pla per millorar la imatge de la ciutat amb una neteja i una jardineria més acurada, per a respondre a una de les preocupacions de la ciutadania, que aniran acompanyades de campanyes de difusió per reduir els comportaments incívics. “Des del consistori som responsables d’exigir, com de vegades no s’ha fet prou, a les empreses concessionàries un bon servei i ser modèlics en allò del que som responsables, però la ciutadania ha de col·laborar i han de disminuir els comportaments incívics”, ha reblat.

Sobre els fons NextGeneration, Pueyo ha comentat que fins ara la Paeria ha presentat 17 projectes, dels quals fins ara se n’han concedit 6 per a projectes de transformació digital, per implementar la Zona de Baixes Emissions i altres millores de mobilitat, per a millorar infraestructures d’arts escèniques i musicals, per al Centre de Negocis i Convencions i per a la renaturalització urbana. Els projectes presentats incorporen una inversió de 54,7 milions d’euros, dels quals 37,5 corresponen a les subvencions. “Continuarem treballant, amb l’objectiu de fixar les bases de la Lleida oberta al futur, d’aquells projectes de ciutat que fa anys que s’haurien d’haver engegat, i ho continuarem fent sempre amb la mà estesa a la resta de partits, a les entitats i al teixit social, cultural i econòmic de la ciutat”, ha conclòs.

Torn dels grups i regidors no adscrits, de menor a major

Després del discurs de l’alcalde, s’ha obert el torn per als regidors no adscrits i els portaveus dels diferents grups municipals, en ordre de menor a major representació.

La primera a intervenir ha estat la regidora no adscrita Ángeles Ribes, qui ha estat molt crítica amb la que considera és “la inseguretat més elevada a la ciutat dels últims 8 anys” i les “nefastes polítiques socials que han aconseguit enfrontar als veïns entre si”, entre altres qüestions, i ha reivindicat que “una altra Lleida és possible”.

El també regidor no adscrit Sergio González ha assenyalat que “el funcionament del nostre ajuntament va cada cop a pitjor” i ha considerat que la ciutat es troba “desatesa pel govern municipal” en àmbits com la seguretat, la neteja, el suport als barris, a les empreses i les carències en les instal·lacions esportives.

Ciutadans veu desgovern a Lleida

Per part del grup de Ciutadans, la seva portaveu, Maria Burrel, ha comparat la situació de la ciutat amb un malalt que es troba a l’UCI i ha assenyalat que “només resta un any d’agonia per revertir la mala gestió”. “Un govern que es venia com a renovador i d’entesa i que ha resultat ser de de desentesa i ranci, de vol gallinaci, perquè encara que vulguin tapar les seves desavinences no enganyen ja a ningú. Avui, tres anys després, amb una qüestió de confiança salvada amb pinces, una moció de censura truncada i un govern en minoria que no suma, Lleida està desgovernada, bruta i abandonada per la seva falta de gestió i de lideratge”, ha assegurat.

Enfront d’aquesta situació, Burrel ha plantejat mesures com rebaixar impostos i agilitzar projectes empresarials, així com millorar la neteja i la seguretat. “Proposem que Lleida la governin persones amb idees, no que desgovernin de forma partidista i al dictat de Barcelona”, ha afirmat.

El PP detecta manca de lideratge

A continuació, el portaveu del PP, Xavi Palau, qui ha criticat la “falta de lideratge de qui governa la ciutat”. “Nosaltres apostem pels barris. No podem permetre barris en els quals hi hagi tics d’inseguretat, d’incivisme, de barreres arquitectòniques, de deteriorament urbanístic per la manca de gestió de la regidoria d’Urbanisme, de manca de llum d’alguns carrers que converteixen Lleida en una ciutat apagada quant a la llum i trista quant a les inversions”, ha declarat.

“A Lleida ens cal unitat d’acció i reivindicació en tots aquells projectes que siguin importants, però també ens cal una Lleida amb lideratge, amb empoderament, amb llibertat, amb seguretat, amb pla de barris, tenint cura del nostre entorn tot defensant els drets de les persones, però sobretot deixar de banda interessos partidistes i ideològics per posar l’accent en els veïns i veïnes de la nostra ciutat”, ha conclòs el regidor popular.

El Comú reivindica les iniciatives ciutadanes

Per part del grup del Comú de Lleida els seus dos regidors, Sergi Talamonte i Elena Ferre, s’han repartit el torn de paraula i han reivindicat iniciatives sorgides de la ciutadania que permeten fer avançar la ciutat. “Esquerra i Junts han frustrat moltes expectatives de canvi, les nostres també. I el PSC només ofereix el déjà-vu de tornar a les velles aliances amb els poders de la ciutat i els discursos del PP i Ciutadans. Però a Lleida la ciutadania també agafa protagonisme i construeix ciutat més enllà dels enfrontaments partidistes. Una ciutadania que ens hauria de servir com a exemple, i amb la qual hauríem de ser còmplices”, ha afirmat Talamonte, qui també ha demanat més mesures en mobilitat i polítiques socials.

“El discurs del govern ens sembla massa autocomplaent i poc crític, i el de l’oposició ens sembla massa negatiu. Estem instal·lats en aquesta polarització i pensem que la ciutadania està farta d’aquest encasellament en les posicions pròpies i la por a col·laborar amb l’oponent”, ha dit Ferre.

La ciutat no s’ha aturat i va endavant, segons JxCat

Per part de Junts per Catalunya, el primer tinent d’alcalde, Toni Postius, ha volgut destacar que malgrat que les dificultats per la pandèmia “la ciutat no s’ha aturat, i no és mèrit només del govern i de l’ajuntament, sinó perquè tenim lleidatans i lleidatanes que malgrat les circumstàncies complicades han tirat endavant i hem procurat des de l’Ajuntament de Lleida estar al seu costat a l’hora d’aprofitat totes les oportunitats que s’han anat presentant al llarg d’aquests tres anys”.

Postius ha remarcat que durant aquest període s’han tirat endavant projectes molt importants, en àmbits com el sòl industrial, la millora del recinte de Fira de Lleida i els Camps Elisis, amb el pla especial de les Basses, la duplicació de la carretera N-240 a Ciutat Jardí, dinamitzant el mercat de l’habitatge agilitzant els tràmits, millores en equipaments educatius i sanitaris i amb la regulació de l’Horta entre altres projectes.

“És evident que hi ha molta feina a fer i que cal millorar en algunes qüestions, no ens n’amaguem, però crec que el balanç en aquests tres anys molt complicats i molt difícils, crec sincerament que s’han abordat molts projectes importants per la ciutat, que la transformaran, i que en aquest darrer any encara queden moltes qüestions que acabarem d’abordar”, ha afegit.

Cal una altra Lleida, segons el PSC

El Cap de l’Oposició, Fèlix Larrosa, en nom del grup del PSC, ha reclamat un “Govern que governi i que resolgui els problemes, que doni solucions a la quotidianitat de la ciutat”, perquè “cal escoltar la ciutadania que diu que Lleida està més bruta i insegura i això cal combatre-ho”.

“Vull recuperar la Lleida que s’estima la cultura i alhora és educadora. Hem de treballar perquè Lleida sigui capital europea de la cultura, és una fita pels pròxims anys. Vull un Govern que respecti als creadors, als gestors culturals i als emprenedors, amb espais que afavoreixin la creativitat i l’emprenedoria”, ha apuntat i ha criticat que hagin tancat dues escoles bressol al barri del Clot.

Larrosa també ha reclamat la recuperació del riu i els Camps Elisis, la protecció del patrimoni, més mitjans per a la Guàrdia Urbana, més civisme, una “governança compartida per al polígon de Torreblanca”, un local social per al Clot, recuperar les piscines de Gardeny, millorar la recollida porta a porta i una major atenció pels barris, entre altres mesures.

“Vull una altra ciutat de Lleida respecte a la que tenen vostès. Estic molt orgullós del que hem fet per Lleida i crec que el seu experiment ha fracassat”, ha afirmat adreçant-se a l’alcalde.

Vénen anys de transformació, per ERC

En nom del grup d’Esquerra Republicana, la segona tinent d’alcalde, Jordina Freixanet, ha destacat en el seu discurs que “els anys que venen seran de transformació en majúscules, amb inversions milionàries que feia anys que no es veien” i ha animat els presents a no “donar l’esquena a aquestes transformacions i prémer l’accelerador i continuar avançant cap a la Lleida del 2030”.

Freixanet ha recordat les dificultats imposades per la situació financera de l’Ajuntament, “que se n’anava a la fallida” i tenia “un desordre en la gestió calamitós”, i pels 20 mesos de pandèmia, i ha posat en valor el balanç d’un govern que “està complint amb escreix” el compromís amb la ciutadania expressat al Pla d’Acció Municipal.

A més, Freixanet ha reivindicat la tasca en diferents àmbits del govern, com la millora en transparència de l’Ajuntament, la capacitat per desencallar projectes històrics, com l’estació d’autobusos i el nou polígon de Torreblanca, l’ECMU i la reforma dels serveis socials amb l’OAC360, que permet atendre millor les persones, entre d’altres. Freixanet també ha retret a l’oposició la falta de propostes per als plans de millora de l’espai públic i de convivència i ha destacat avenços en l’àmbit de la neteja i jardineria, com la investigació i sanció d’abocaments il·legals a l’Horta o el desbrossament de solars.