Retorn a la Paeria del quadre “Socors de la plaça de Lleida”, després d’exposar-se al Museu de Lleida

Ha format part de l’exposició temporal ‘Imago Urbis. La Lleida del segle XVI’, que va concloure el 12 de juny, i ara torna a lluir a l’escala principal de l’Ajuntament

L’escala principal del Palau de la Paeria torna a lluir des d’aquest matí el quadre “Socors de la plaça de Lleida”, un cop conclòs el préstec al Museu de Lleida per tal que aquesta obra pogués formar part de de l’exposició temporal ‘Imago Urbis. La Lleida del segle XVI’, que va concloure el 12 de juny.

Durant els quatre mesos que el quadre ha estat a la pinacoteca, s’ha aprofitat per arranjar l’espai que l’acull habitualment, amb treballs de neteja, pintura i il·luminació, per tal que llueixi millor a partir d’ara.

Història dels fets representats al quadre

El quadre “Socors de la plaça de Lleida” representa l’ajut que va rebre la ciutat per part de l’exèrcit hispà de Felip IV comandat pel marquès de Leganés, els dies 21 i 22 de novembre de 1646, primer derrotant les tropes catalano-franceses que assetjaven Lleida i després entrant victorioses a la ciutat el dia de Santa Cecília. És una reproducció d’una obra del pintor flamenc Pieter Snayers, que és propietat del Museo del Prado.

Aquest és un dels episodis més famosos al front de les Terres de Ponent durant la guerra dels Segadors. El detonant de la guerra va ser la presència dels terços castellans allotjats a Catalunya, tot i que s’hi sumaren molts altres conflictes, com les revoltes polítiques i les de caire social, al camp i a la ciutat. El Principat va passar a domini francès per decisió pròpia i es convertí en un escenari de batalla on lluitaren els exercits castellà i francès.

Lleida s’havia rendit a Felipe de Silva, capità general de Felip IV el 2 d’agost de 1644. L’objectiu de l’exèrcit francès era recuperar la plaça de Lleida i tornar-la al rei de França. Amb aquest propòsit, Enric de Lorena, comte de Harcourt, va posar setge a la ciutat el 12 de maig de 1646. Era tanta la fam que va patir la ciutat, que el governador Gregorio de Brito, en resposta, va optar pel racionament i les incursions en terreny enemic per robar subministraments, i així suportar la penúria.

La duresa extrema del setge va ser recordada temps després, i encara avui la Paeria celebra la diada de Santa Cecília (22 de novembre), en commemoració del deslliurament de la ciutat per part de l’exèrcit filipista. En el quadre, l’herald que forma part del seguici presenta les armes del marquès de Leganés a la trompeta.

La campanya de 1646 acabà amb un sonor fracàs per als exèrcits catalanofrancesos. Lleida encara hagué de suportar amb èxit un nou setge entre el maig i juny de l’any següent per part de les forces franceses que desistiren definitivament i traslladaren les operacions cap al Camp de Tarragona i l’Ebre. Però la guerra continuà fins la caiguda de Barcelona l’octubre de 1652 a mans de les tropes de Felip IV.