El Consell Escolar Municipal aposta per un model d’equitat educativa per a la igualtat d’oportunitats i l’èxit de l’alumnat

Ha exposat la proposta de Pacte Local per la prevenció de la segregació escolar a Lleida, que posa l’alumnat i la seva família al centre per acompanyar-los en el procés educatiu, amb espais i instruments per reduir les taxes de segregació Ha concretat actuacions i mesures en sis eixos principals i cada curs els haurà d’ajustar, fer el seguiment i avaluar

El Consell Escolar Municipal, reunit aquest dijous, ha exposat el document final del Pacte Local per a la prevenció de la segregació escolar a Lleida, un document que té com a principal línia d’actuació l’equitat educativa, per esdevenir plenament en una ciutat educadora. L’objectiu és garantir la igualtat d’oportunitats i afavorir l’èxit educatiu i la cohesió social. I per arribar-hi s’han de tenir en compte les noves normatives, la incidència de la baixada de la natalitat, així com les dades de segregació. Ara s’obre un període d’adhesions que permetrà ampliar l'ecosistema per a l’equitat educativa.
El Pacte Local és l’instrument de corresponsabilitat que articula un treball compartit, amb diversos agents educatius de la ciutat. S’han establert uns eixos integrals i, cada any, la Comissió de segregació del Consell haurà de definir les actuacions i mesures i com es farà el seguiment i l’avaluació. Els eixos que s’hauran de treballar, cronològicament, i algunes de les mesures projectades són:

-Eix 1. Planificació de ciutat i de l’oferta escolar amb criteris d’equitat. Amb mesures per ajustar l’oferta, vetllar per l'heterogeneïtat socioeconòmica i sociocultural al centres, evitar itineraris escolars segregadors i avançar cap a l’equivalència del sistema educatiu.

-Eix 2. Informació i acompanyament a les famílies. Informar sobre el sistema educatiu català i el procés de preinscripció en els canvis d’etapa, fer xerrades informatives per arribar més directament a les famílies i fer un fulletó explicatiu dels imports derivats de l’escolarització obligatòria.

-Eix 3. Detecció precoç de l’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu). Avançar la detecció ja a les revisions pediàtriques i en recursos educatius 0-3 anys, treballar coordinadament en la detecció i fer el traspàs entre etapes educatives.
-Eix 4. Procés de gestió de l’escolarització i distribució de l’alumnat. Diverses mesures per fer efectiva la distribució equilibrada, revisar d’ofici els falsos empadronaments o detectar els motius de canvi de centre.
-Eix 5. L’acollida i el seguiment de l’alumnat NESE. S’ha de garantir la igualtat en l’escolarització, amb una millor gestió dels recursos per evitar duplicitats i complimentar-los amb altres recursos, facilitar l’accés a recursos materials perquè tothom els tingui en començar el curs o fer seguiment de les famílies amb les beques de menjador escolar, especialment les de rics, per garantir l’alimentació. Altres mesures són la implicació de les famílies als centres, potenciar la figura dels agents d’acollida i d’inclusió i promoure trobades d’associacions de famílies.
-Eix 6. Formació, transparència i seguiment del Pacte Local. Recollir dades a escala local de la composició social i cultural dels centres educatius, esportius, de lleure i les activitats municipals, fer formacions i difondre bones pràctiques relacionades amb l’equitat educativa i crear la comissió de seguiment del pacte.

Procés d’elaboració del Pla Local
La tinent d’alcalde ha agraït el treball que ha fet la comissió, que ha comptat amb la implicació de diversos professionals experts en la matèria. L’elaboració del pacte és una mostra del que ha d’acabar sent el document, un procés de coneixements, d’intercanvi d’experiències, de reflexió, d’acords i de compartiment de recursos per treballar més i millor l’equitat educativa.
Castro ha destacat que el cicle de xerrades que s’han fet entorn del pacte ha aconseguit un bon nivell de coordinació i de debat, a més de 700 visualitzacions al canal Youtube. Les cinc propostes abordaven cinc perspectives diferents amb aspectes claus en la comprensió del fenomen de la segregació: quina és i serà la composició social dels centres a Catalunya i a Lleida, a càrrec de Josep Ma Serra/Inspector jubilat de la Catalunya Central, i de Rafa Allepuz, professor d'economia de la Universitat de Lleida; què és i com es mesura la segregació, amb Xavier Bonal; l'acollida al centre i l'aporofòbia, amb Isaac Gonzalez; la tria d'escola, amb famílies de Lleida i Miquel Àngel Alegre, i el pacte contra la segregació escolar a Catalunya, amb Ma. Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges.

Participació de 25 centres educatius i diversos agents implicats en aquest àmbit
Igualment, la tinent d’alcalde ha destacat la participació dels 25 centres educatius de la ciutat i de diverses entitats, amb els quals ja s’han fet trobades però les caldrà incorporar en les dinàmiques del curs que ve. Hi ha pres part, en diferent mesura, representants de l’Ajuntament de Lleida, Serveis Territorials d’Educació a Lleida, UdL, Escola Príncep de Viana, Institut Joan Oró, Escola Joan XXIII, Escola Pardinyes, Col·legi Santa Anna, Col·legi Maristes Montserrat, Col·legi Sant Jaume, Institut Manel de Montsuar, Institut Josep Lladonosa, Escola Sant Jordi, Col·legi FEDAC, Escola Joc de La Bola, Escola Espiga, Escola Alba, Institut Maria Rúbies, Escola Frederic Godàs, Escola La Mitjana, Escola Parc de l'aigua, Escola Balafia, Institut Escola Magraners, Escola Països Catalans, Col·legi Episcopal, Escola Magí Morera, Escola Camps Elisis, Institut Escola Torre Queralt, , Institut Gili Gaya, aFFaC, AFA’s, Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Coordinació Territorial de Joventut a Lleida, Coordinadora d’ONGD i altres Moviments solidaris de Lleida, Associació sociocultural Nostalgia, Integra Lleida, Esclat Pare Palau, Fundació Verge Blanca, CGT, UGT, Intersindical, USOC, Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Pla Educatiu d’Entorn de Lleida, ELIC, EAP, CGA Igualada, Escola La Mercè, Institut El Calamot, PEE de Guissona, UOC, UAB, Fundació Jaume Bofill i el Síndic de greuges de Catalunya, a més de persones a títol individual.