La consellera de Justícia i el paer en cap lliuren el document de nul·litat dels judicis franquistes a familiars de represaliats de Lleida
Certifiquen la il·legalitat de les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses aquestes persones Miquel Pueyo assenyala que “avui és el dia de la reparació moral i jurídica per a totes aquelles persones que van patir aquestes injustes causes judicials” Lourdes Ciuró recorda la necessitat d’un acte com el d’avui “perquè, davant de qui vol blanquejar el règim franquista i tergiversar la Història, cal reivindicar el dret a la veritat i el reconeixement de les víctimes, perquè no es tornin a repetir mai més aquells fets”
La consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, i el paer en cap, Miquel Pueyo, han lliurat el document de nul·litat de 83 judicis franquistes a 68 famílies de represaliats de Lleida (n’hi ha que tenen més d’un membre), que van patir sentències i resolucions d’instruccions i consells de guerra entre abril de 1938 i desembre de 1978.
Ha estat un acte carregat d’emotivitat, que ha tingut lloc a la nau central de la Seu Vella i que respon a la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017, a través de la qual es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar a Catalunya.
Dels 83 documents entregats, només 3 corresponen a persones que encara viuen. 47 són de la ciutat de Lleida i 36 de pobles de la rodalia. Del total de sol·licituds, tres són dones. Fins ara, ja són 6.097 els documents de nul·litat dels judicis franquistes expedits a través de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia.
L’alcalde Miquel Pueyo ha assenyalat que avui no era un dia qualsevol. “Avui és el dia de la reparació moral i jurídica per a totes aquelles persones que van patir aquestes injustes causes judicials, ja que físicament no poden estar entre nosaltres. És un acte emotiu, però, sobretot, de justícia, de persones que van ser condemnades, algunes a mort, d’altres a la presó; fins i tot, algunes, que van ser absoltes, no es van escapar del patiment i de la por que els va provocar aquell ignominiós procés”, ha dit.
El paer en cap ha recordat el compromís polític del Govern de la Paeria en el procés de recuperació de la Memòria Democràtica, que passa per quatre eixos: la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició. I ha apuntat que l’acte d’avui té com a objectiu “potenciar la Memòria Democràtica a la ciutat de Lleida; recuperar la Memòria de les persones represaliades pel franquisme; dignificar el nom de les persones que van ser represaliades; reparar jurídicament el seu nom i, finalment, retre’ls-hi un homenatge públic”. Tall de veu M. Pueyo
Per la seva part, la consellera Lourdes Ciuró ha manifestat que aquest acte “ens emociona, perquè permet reparar, si és que es pot reparar tanta injustícia i el sofriment que van ocasionar uns fets que mai s’haurien d’haver produït”. Des del Govern, s’és conscient que “cap paper podrà compensar mai el dolor de la repressió que es va patir. Però, si més no simbolitza la voluntat de restablir la veritat i l’honor de les víctimes”, ha continuat exposant la titular de Justícia. Una acció que, malgrat el temps passat, és necessari fer perquè, davant de qui vol blanquejar el règim franquista i tergiversar la Història, cal reivindicar el dret a la veritat i el reconeixement de les víctimes, perquè no es tornin a repetir mai més aquells fets”. Tall de veu L. Ciuró.
En finalitzar els parlaments de l’acte, al qual també hi ha assistit els tinents d’alcalde Toni Postius, Jordina Freixanet, Sandra Castro i Paco Cerdà i els regidors Jaume Rutllant i Joan Queralt, s’han lliurat els documents acreditatius als familiars dels 83 represaliats.
L’acte ha tingut una introducció històrica del professor de les universitats de Lleida i Girona, Gabriel Ramon, sobre ‘La naturalesa repressiva del franquisme’, i un apartat musical, a càrrec de Meritxell Gené, que ha interpretat ‘Què volen aquesta gent?’ (Lluís Serrahima), ‘La ciutat llunyana’ (Màrius Torres) i ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya.
Ha estat un acte carregat d’emotivitat, que ha tingut lloc a la nau central de la Seu Vella i que respon a la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017, a través de la qual es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar a Catalunya.
Dels 83 documents entregats, només 3 corresponen a persones que encara viuen. 47 són de la ciutat de Lleida i 36 de pobles de la rodalia. Del total de sol·licituds, tres són dones. Fins ara, ja són 6.097 els documents de nul·litat dels judicis franquistes expedits a través de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia.
L’alcalde Miquel Pueyo ha assenyalat que avui no era un dia qualsevol. “Avui és el dia de la reparació moral i jurídica per a totes aquelles persones que van patir aquestes injustes causes judicials, ja que físicament no poden estar entre nosaltres. És un acte emotiu, però, sobretot, de justícia, de persones que van ser condemnades, algunes a mort, d’altres a la presó; fins i tot, algunes, que van ser absoltes, no es van escapar del patiment i de la por que els va provocar aquell ignominiós procés”, ha dit.
El paer en cap ha recordat el compromís polític del Govern de la Paeria en el procés de recuperació de la Memòria Democràtica, que passa per quatre eixos: la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició. I ha apuntat que l’acte d’avui té com a objectiu “potenciar la Memòria Democràtica a la ciutat de Lleida; recuperar la Memòria de les persones represaliades pel franquisme; dignificar el nom de les persones que van ser represaliades; reparar jurídicament el seu nom i, finalment, retre’ls-hi un homenatge públic”. Tall de veu M. Pueyo
Per la seva part, la consellera Lourdes Ciuró ha manifestat que aquest acte “ens emociona, perquè permet reparar, si és que es pot reparar tanta injustícia i el sofriment que van ocasionar uns fets que mai s’haurien d’haver produït”. Des del Govern, s’és conscient que “cap paper podrà compensar mai el dolor de la repressió que es va patir. Però, si més no simbolitza la voluntat de restablir la veritat i l’honor de les víctimes”, ha continuat exposant la titular de Justícia. Una acció que, malgrat el temps passat, és necessari fer perquè, davant de qui vol blanquejar el règim franquista i tergiversar la Història, cal reivindicar el dret a la veritat i el reconeixement de les víctimes, perquè no es tornin a repetir mai més aquells fets”. Tall de veu L. Ciuró.
En finalitzar els parlaments de l’acte, al qual també hi ha assistit els tinents d’alcalde Toni Postius, Jordina Freixanet, Sandra Castro i Paco Cerdà i els regidors Jaume Rutllant i Joan Queralt, s’han lliurat els documents acreditatius als familiars dels 83 represaliats.
L’acte ha tingut una introducció històrica del professor de les universitats de Lleida i Girona, Gabriel Ramon, sobre ‘La naturalesa repressiva del franquisme’, i un apartat musical, a càrrec de Meritxell Gené, que ha interpretat ‘Què volen aquesta gent?’ (Lluís Serrahima), ‘La ciutat llunyana’ (Màrius Torres) i ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya.