La Seu Vella reviu la creació de la corona catalanoaragonesa amb les noces reials de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
La setzena edició d’aquesta iniciativa de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida recupera les dates de la tardor, que l’any passat es van intercanviar per la pandèmia
L’Associació de la Festa de Moros i Cristians ha dut aquesta tarda a la Seu Vella la setzena recreació de les Noces Reials entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, matrimoni que va donar origen a la Corona catalanoaragonesa. Enguany, la representació del casament recupera el calendari de tardor després que l’any passat es van intercanviar les dates amb la Festa de Moros i Cristians a causa de la pandèmia i les restriccions sanitàries.
Mig centenar de festers han participat aquesta tarda en el claustre i la nau central de la Seu Vella en les diferents escenes de la recreació d’un fet històric que retorna Lleida a l’any 1150, quan el mateix espai del Turó va acollir l’enllaç entre el Comte de Barcelona i la filla del rei d’Aragó.
Un enllaç matrimonial que va marcar la història
L’agost de 1150 tingué lloc a Lleida un fet singular que va tenir una gran transcendència històrica: l’enllaç matrimonial entre el comte Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d’Aragó. Un enllaç que no només confirmava la voluntat política expressada a Barbastre l’any 1137 d’unió del Casal de Barcelona i el Regne d’Aragó, sinó que marcava un abans i un després, es tancava un període convuls d’inestabilitat política i enfrontaments entre els diversos poders feudals i musulmans que actuaven en aquest sector i s’endegava un nou projecte polític amb el naixement de la Corona d’Aragó. I és aquest procés el que representa la recreació de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians.
Les Noces Reials també han coincidit enguany amb l’Obert Centre Històric, un cap de setmana ple d’activitats en el barri antic, que és el que acull la seu de l’entitat festera.
A la recreació del casament hi ha assistit els tinents d’alcalde Jordina Freixanet i Paco Cerdà, els regidors de Festes i Cultura, Ignasi Amor i Jaume Rutllant, respectivament, així com els paers Joan Queralt, Maria Antònia Maller i Ángeles Ribes.