Commemoració a Lleida del 5è aniversari de l’1 d’octubre
El paer en cap, Miquel Pueyo, ha recordat els fets d’aquell dia, de rotunditat democràtica i que ja és “patrimoni d’un poble”. Ha reflexionat entorn d'allò que uneix "que és més del que ens separa" i ha afegit que cal treballar per refer confiances i aliances perquè, a més de la responsabilitat i el coratge individual, s'ha de construir una "força col·lectiva insuperable i invencible"L'acte institucional s'ha fet a la plaça U d'Octubre al barri de Cappont
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit l’acte institucional organitzat per la Paeria amb motiu del 5è aniversari de l’1 d’octubre. L’acte s’ha fet a la plaça de l’U d’Octubre al barri de Cappont, un dels escenaris protagonistes a la ciutat durant aquella jornada. Pueyo ha recordat els fets que van succeir aquell dia i com es van viure a la ciutat, afirmant que “l’1-O va ser un acte de rotunditat democràtica i ja és patrimoni d’un poble que a ulls del món es va guanyar el dret a decidir i construir el seu futur.
El paer en cap ha assenyalat que els representants polítics “hauríem de saber-nos explicar millor, sumant complicitats i prenent decisions valentes” i ha reflexionat entorn d’allò “que ens uneix que és més que el que ens separa”. Ha assegurat que “el nostre deure és treballar” i ha afegit que s’han de refer confiances i aliances, perquè “això va de responsabilitat i de coratge individual però, sobretot, va de construir una força col·lectiva s’ha de construir una “força col·lectiva insuperable i invencible.” Tall de veu M.Pueyo
Les intervencions han estat també dels tinents d’alcalde Antoni Postius (JuntsxCat) i Jordina Freixanet (ERC); de la regidora Elena Ferre (Comú de Lleida) i de Ruben Cobo (CUP), que han parlat en representació i com a portaveus dels partits que el 2017 van fer possible la jornada.
Freixanet ha fet un salt en el temps, a la Lleida del 1701, quan va ser pionera a rebre més repressió, com també va passar l’1-O. Per això, ha apuntat que sigui també pionera en la suma, en caminar plegats, per deixar el retret i treballar per construir l’anhel que com a poble es va fer el 2017. Al seu torn, Postius ha destacat l’esperit d’unitat que es va sentir l’1-O, un esperit que cal tenir present en moments de dificultats, perquè amb ell el poble “podrà ser capaç de fer-ho tot”, ha dit. Per part del Comú, Ferre ha remarcat que aquest dia perdurarà per sempre i que s’explicarà com una jornada de mobilització de la societat catalana, d’il·lusió per decidir el futur, així com de neguit i de por per la reacció viscuda. Finalment, Cobo ha assenyalat que la jornada va ser un exemple de dignitat i d’apoderament col·lectiu del qual cal sentir-se orgullosos i que per al món, la d’aquell dia, va ser una de les mobilitzacions més grans com a país.
El membre d’Advocats per la Democràcia, Simeó Miquel, ha fet una breu contextualització històrica del que va suposar per a la ciutat i ha indicat tres motius principals de celebració de l’1-O del 2017: la unitat, la resistència davant la repressió i la repercussió mediàtica. Per la seva banda, el president de la Comissió Extraordinària de l’1 d’Octubre, Josep Maria Currià, ha explicat els passos que es van fer per a la constitució d’aquest òrgan, que no té precedents, i dels motius que ho van endarrerir. Ha fet esment del que suposa per a moltes persones reviure els fets i també la por que existeix en d’altres per les possibles conseqüències. D’aquí, que hagi fet una crida a les persones que vulguin comparèixer a la comissió per explicar el que van viure i també a qui vulgui aportar documentació, imatges, vídeos, etc. perquè es conservin a l’Arxiu Municipal “perquè s’arxivi per a la història”.
L’acte ha comptat amb el duet lleidatà de folk Lazueta, que ha interpretat tres peces musicals: “A Margalida”, de Joan Isaac; “Què volen aquesta gent?”, escrita per Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet, i l’Himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”. Maria José Fumeral també ha fet la lectura de la poesia inèdita “Llibertat”, escrita per ella mateixa en commemoració dels fets.
A l’acte, amb una urna que es va utilitzar durant la jornada, hi han assistit diversos regidors i regidores, així com representants d’institucions i entitats a la ciutat.
El paer en cap ha assenyalat que els representants polítics “hauríem de saber-nos explicar millor, sumant complicitats i prenent decisions valentes” i ha reflexionat entorn d’allò “que ens uneix que és més que el que ens separa”. Ha assegurat que “el nostre deure és treballar” i ha afegit que s’han de refer confiances i aliances, perquè “això va de responsabilitat i de coratge individual però, sobretot, va de construir una força col·lectiva s’ha de construir una “força col·lectiva insuperable i invencible.” Tall de veu M.Pueyo
Les intervencions han estat també dels tinents d’alcalde Antoni Postius (JuntsxCat) i Jordina Freixanet (ERC); de la regidora Elena Ferre (Comú de Lleida) i de Ruben Cobo (CUP), que han parlat en representació i com a portaveus dels partits que el 2017 van fer possible la jornada.
Freixanet ha fet un salt en el temps, a la Lleida del 1701, quan va ser pionera a rebre més repressió, com també va passar l’1-O. Per això, ha apuntat que sigui també pionera en la suma, en caminar plegats, per deixar el retret i treballar per construir l’anhel que com a poble es va fer el 2017. Al seu torn, Postius ha destacat l’esperit d’unitat que es va sentir l’1-O, un esperit que cal tenir present en moments de dificultats, perquè amb ell el poble “podrà ser capaç de fer-ho tot”, ha dit. Per part del Comú, Ferre ha remarcat que aquest dia perdurarà per sempre i que s’explicarà com una jornada de mobilització de la societat catalana, d’il·lusió per decidir el futur, així com de neguit i de por per la reacció viscuda. Finalment, Cobo ha assenyalat que la jornada va ser un exemple de dignitat i d’apoderament col·lectiu del qual cal sentir-se orgullosos i que per al món, la d’aquell dia, va ser una de les mobilitzacions més grans com a país.
El membre d’Advocats per la Democràcia, Simeó Miquel, ha fet una breu contextualització històrica del que va suposar per a la ciutat i ha indicat tres motius principals de celebració de l’1-O del 2017: la unitat, la resistència davant la repressió i la repercussió mediàtica. Per la seva banda, el president de la Comissió Extraordinària de l’1 d’Octubre, Josep Maria Currià, ha explicat els passos que es van fer per a la constitució d’aquest òrgan, que no té precedents, i dels motius que ho van endarrerir. Ha fet esment del que suposa per a moltes persones reviure els fets i també la por que existeix en d’altres per les possibles conseqüències. D’aquí, que hagi fet una crida a les persones que vulguin comparèixer a la comissió per explicar el que van viure i també a qui vulgui aportar documentació, imatges, vídeos, etc. perquè es conservin a l’Arxiu Municipal “perquè s’arxivi per a la història”.
L’acte ha comptat amb el duet lleidatà de folk Lazueta, que ha interpretat tres peces musicals: “A Margalida”, de Joan Isaac; “Què volen aquesta gent?”, escrita per Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet, i l’Himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”. Maria José Fumeral també ha fet la lectura de la poesia inèdita “Llibertat”, escrita per ella mateixa en commemoració dels fets.
A l’acte, amb una urna que es va utilitzar durant la jornada, hi han assistit diversos regidors i regidores, així com representants d’institucions i entitats a la ciutat.