Acte de memòria al Liceu Escolar per recordar els valors de la democràcia i la llibertat

Lleida ha recordat un any més les víctimes del bombardeig del 2 de novembre de 1937 en l’ofrena flora i acte commemoratiu davant l’escultura “Dignitat, memòria i vida”, on hi havia l’edifici del Liceu Escolar, que simbolitza i fa al·lusió a un dels atacs més mortífers de la Guerra Cívil. El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha presidit l’ofrena floral, amb una àmplia representació de la Corporació Municipal i autoritats locals, així com d’un exalumne i supervivent dels fets, Jordi Quílez, i familiars de les víctimes. No han pogut estar presents en aquest acte Josep Triquell, Manel Sampedro i Joana Palau, supervivents del bombardeig.
Després del relat de l’historiador de l’art i treballador municipal, Oriol Bosch, per contextualitzar els fets de fa 85 anys l’alcalde de Lleida els ha descrit també de barbàrie sobre la ciutat de Lleida, amb avions militars feixistes que van bombardejar la ciutat i van provocar la mort a mig centenar d’alumnes i alguns professors, que en el moment del bombardeig es trobaven a les aules.
El 2009 el Ple de l’Ajuntament va aprovar instituir la data del 2 de novembre com a Dia del Liceu Escolar, en record del bombardeig d’aquesta institució educativa el 1937. Per això, ha afegit l’alcalde, es fa aquesta acte de memòria i per recordar quins són els valors de la democràcia i la llibertat davant les amenaces del feixismes. 
L’alcalde ha agraït la presència de l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, perquè ambdues poblacions, Flix i Lleida van quedar unides per un atzar dramàtic aquell 2 de novembre. Com ha comentat, hi ha documents històrics i testimonis que indiquen que l’objectiu inicial era la fàbrica electroquímica de Flix, però les condicions meteorològiques van obligar els atacants a modificar els plans i van descarregar sobre la ciutat.
Barbero ha manifestat que “ens sentíem amb el deure de compartir aquesta commemoració i dol per aquests fets”. L’alcalde de Flix ha assegurat que “aqueta tragèdia és la nostra” pels fets que haurien pogut patir i ha condemnat la barbàrie i la maldat que representa el bombardeig en un centre educatiu. 
La tinent d’alcalde Castro ha afirmat que el feixisme és ben present amb conflictes arreu del món i ha citat el fil de twitter del periodista Jordi Guardiola que evidencia similituds amb el conflicte actual a Ucraïna. I ha insistit en què calen actes com el d’avui perquè recordar i perquè no es repeteixin. 
Participació d’alumnat del Conservatori i l’Aula de Teatre
L’acte ha comptat amb una actuació musical i escènica per part d’alumnat de les escoles municipals. D’una banda, l’alumne de violoncel del Conservatori Municipal, Hugo Herraiz, ha interpretat “El Cant dels Ocells”, de Pau Casals. Alumnes de l’Aula Municipal de Teatre han fet l’acompanyament escènic. Han estat Dalia Bereoaie, Lua Gabarró, Clàudia González, Marem Gueye, Júlia Jiménez, Ares Perera, Xavier Rami, Sara Serrat, Cristian Soares, Daniel Turashev, Robert Vilaseca, amb la direcció artística de les professores Ares Piqué i Marta Casals.
Enguany, l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol s’ha sumat als actes de commemoració del bombardeig. Una hora abans de l’ofrena floral, alumnes i professors s’han reunit al vestíbul de l’escola, mentre pels altaveus del centre sonarà l’alarma, acompanyada del so de bombardejos aeris.

Liceu Escolar
El Liceu Escolar de Lleida va ser creat l’any 1906 pel gran mestre i pedagog Frederic Godàs, juntament amb altres col·laboradors de gran vàlua personal i professional, com Antoni Sabater o Humbert Torres, entre altres. Va ser la primera escola lleidatana inscrita dins el moviment de l’Escola Nova catalana. El Liceu va tenir diferents ubicacions fins que el 31 d’agost de 1913 es va inaugurar l’edifici definitiu, a l’avinguda de Blondel, davant l’escultura que avui el recorda.
El dia 2 de novembre de 1937 nou avions Savoia-Marchetti S.M. 79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida, un dels atacs aeris més mortífers de la Guerra Civil Espanyola, juntament amb els de Guernica, Durango o Granollers. En l‘ofensiva contra la població civil van morir més de dues-centes cinquanta persones.
Una de les bombes va caure de ple en un dels costats de l’edifici del Liceu Escolar, derruint-lo per complert i provocant la mort de mig centenar de nens i alguns professors, que en el moment del bombardeig eren a les aules del Liceu Escolar.
El mateix dia del bombardeig del 2 de novembre de 1937, un grup de periodistes que es dirigien a Barcelona des del front d’Aragó, van rebre la notícia que Lleida havia estat brutalment bombardejada. Entre ells, s’hi trobava el fotoperiodista Agustí Centelles (València, 1909 – Barcelona, 1985) -avui en dia, considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern al nostre país-, que en l’arribar a la ciutat va realitzar un extens reportatge gràfic sobre els efectes del bombardeig. Algunes de les imatges preses a Lleida per Centelles es van difondre internacionalment i actualment han esdevingut una icona de la Guerra Civil Espanyola i de la història del segle XX.
El 2 de novembre de 2017 es van complir vuitanta anys del tràgic esdeveniment, motiu pel qual, per commemorar els fets, es va mostrar per primera vegada a Lleida el reportatge complet del bombardeig realitzat per Centelles, uns dels testimonis gràfics més importants dels fets que han arribat fins als nostres dies. L’exposició al Museu d’Art Jaume Morera estava formada per 70 fotografies en blanc i negre a partir dels negatius originals d’Agustí Centelles conservats al Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca) del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.