Tret de sortida als actes commemoratius de la Riuada de 1982
El paer en cap, Miquel Pueyo, informa de la voluntat de construir un mur de contenció a la partida de Grenyana per evitar futures avingudes Antoni Siurana fa una exposició emotiva, plena d’anècdotes, de com va viure aquells dies des de l’alcaldia de la ciutat Ambdós coincideixen que la riuada va equipar la ciutat d’una sèrie d’infraestructures així com la reordenació urbana del barri de Cappont
El paer en cap, Miquel Pueyo, informa de la voluntat de construir un mur de contenció a la partida de Grenyana per evitar futures avingudes Antoni Siurana fa una exposició emotiva, plena d’anècdotes, de com va viure aquells dies des de l’alcaldia de la ciutat Ambdós coincideixen que la riuada va equipar la ciutat d’una sèrie d’infraestructures així com la reordenació urbana del barri de Cappont
Una conferència del professor Carles Balasch, sobre les avingudes del Segre a la ciutat de Lleida durant els darrers segles, ha estat el punt de sortida dels actes commemoratius que ha organitzat l’Ajuntament de Lleida per a celebrar el 40 aniversari de la riuada de novembre de 1982.
L’acte, que ha estat presidit pel paer en cap, Miquel Pueyo, i que ha comptat amb l’assistència d’una àmplia representació de regidors de la corporació municipal, ha tingut com a protagonista Antoni Siurana, alcalde de Lleida durant la Riuada del 82, el qual ha fet una exposició emotiva de com es van viure aquells dies des del govern de la ciutat. Una narració plena d’anècdotes i d’agraïments a tot l’equip municipal que el va acompanyar.
Siurana ha volgut treure una lliçó positiva d’aquells fets. “Lleida a més d’equipar-se amb infraestructures que no tenia, amb nous ponts i passarel·les i desenvolupar urbanísticament el barri de Cappont, va ser un exemple de cohesió social. Els veïns i veïnes poden sentir-se orgullosos de la seva ciutat, per la col·laboració que hi va haver i perquè no es va patir cap tragèdia personal. Si més no, jo em vaig sentir molt orgullós de tot l’equip municipal que hi havia a la Paeria”, ha dit.
L’alcalde Miquel Pueyo també ha recordat el punt d’inflexió a nivell d’infraestructures que va suposar la riuada del 82, amb la construcció d’un parc fluvial, que han integrat el marge esquerra del Segre a la ciutat i han permès deixar al calaix l’expressió “anar a fora el pont”, quan ens referíem als barris de l’altre costat del riu.
Malgrat tot, el paer en cap ha explicat que Lleida encara té un repte en aquest àmbit: la construcció d’un mur de canalització a la partida de Grenayana, entre el parc de la Mitjana i el Molí de Cervià, per prevenir futures avingudes del riu.
Pueyo ha informat com des de la CHE es recorda que Cappont és una zona d’afectació inundable, quan es vol engegar algun projecte i/o equipament, per la qual cosa, des de la Paeria s’ha demanat a les confederacions hidrogràfiques estatal i catalana la necessitat d’abordar aquest projecte. I més, tenint en compte les conseqüències del canvi climàtic. Tall de veu M. Pueyo
Coincidint amb el 40 aniversari de la riuada, l’Ajuntament de Lleida ha organitzat una exposició commemorativa amb imatges dels fets que es pot visitar a la als baixos del Palau de la Paeria fins al 27 de novembre, que, com moltes altres zones properes al riu, van quedar totalment inundats aquells dies. L’exposició compta amb un documental que recull el testimoni de persones de diferents àmbits que ho van viure en primera persona, com ara veïns, personal de salvament i personal municipal. La mostra recull imatges antigues conservades a l’Arxiu Municipal, a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i als fons del diari Segre.
Paral·lelament, s’han previst uns itineraris per la ciutat des de diferents punts de vista, els dissabtes següents, per explicar les conseqüències de la riuada. El dissabte 12 de novembre, es realitzarà la titulada “Les restes arqueològiques de la canalització”, hi anirà a càrrec de l’Arxiu Arqueològic. Es farà un recorregut per les restes arqueològiques localitzades durant les obres de la canalització del riu Segre, que van aportar molta informació sobre la ciutat, el pont Vell i l’antic barri de Cappont.
La segona ruta serà el dissabte 19 de novembre amb “El riu Segre avui: aspectes ambientals”, a càrrec de l’àrea d'Ecologia i Sostenibilitat. En aquest cas, al llarg del parc de la canalització, es detallarà l’impacte ambiental de l’actuació, l’estat actual del riu i la flora i fauna del parc, i la relació amb els espais no urbans, com la Mitjana i el Camí del riu.
La darrera ruta serà el dissabte 26 de novembre amb una visita guiada a l’exposició i recorregut pels espais de la riuada, a càrrec del Museu de l’Aigua, que inclourà els espais afectats per la gran riuada de 1982, entorn de la rambla Ferran, pont Vell i Camps Elisis. Totes les rutes son gratuïtes i començaran a les 11 del matí.