El riu Segre, protagonista d’Intangible

“És el propi riu qui fa el concert, jo m’he limitat ha crear uns dispositius amb uns hidròfons que capten els moviments de l’aigua en la profunditat del riu”. Sota el títol Concert fluvial al riu Segre, acció sonora a càrrec d’Agnès Pe, l’artista lleidatana ha presentat en el marc d’INTANGIBLE. Festival d’art_tecnologia —per primera vegada en públic— aquesta singular proposta, que ha aplegat a la passarel·la del Liceu Escolar una setantena de persones.

La immersió artística al riu Segre —la primera proposta artística d’aquestes característiques que es fa a Lleida— ha permès recollir mitjançant uns hidròfons introduïts a l’aigua amb unes canyes de pescar el so generat a les profunditats del riu pel moviment de l’aigua amb l’objectiu, segons la polifacètica artista, de “poder escoltar allò que no sentim”. A més, ha escollit la passarel·la del Liceu Escolar “perquè és un espai emblemàtic que ens recorda un fet dramàtic com és el bombardeig dels franquistes sobre aquella escola”.

Agnès Pe considera també que propostes com el festival INTANGIBLE “són necessàries, sobretot en ciutats petites on costa més que arribi la cultura i on hi ha menys oferta en aquest àmbit, i més si parlem de cultura tan pionera con és l de l’art i la tecnologia”. L’artista defensa també “implementar aquesta cultura amb certa honestedat, fent-ho d’una forma progressiva per tal que arribi al màxim de gent possible”.

L'experiment està basat en el mètode de l’“escolta profunda”, una pràctica creada els anys 80 per la compositora i figura central en el desenvolupament experimental de la música electrònica durant la postguerra Pauline Oliveros destinada a millorar les pròpies capacitats d'escolta i compartir-les amb altres compositors, intèrprets i públic en general. Oliveros va descriure l’escolta profunda com “una manera d'escoltar de totes les maneres possibles”. Aquesta intensa audició inclou sons de la vida quotidiana, de la natura, dels propis pensaments i dels sons musicals.

Agnès Pe. Tomàs (Lleida, 1985) és directora de cinema, compositora i intèrpret musical. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, va estudiar a la Universitat Politècnica de València i va cursar un Màster en Comunicació Social a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona. Agnès s'integra tant al camp audiovisual com al musical/sonor. Va començar la seva carrera realitzant peces documentals Fa Peix (Bilbao, 2011), Matar Alacrán (Mèxic DF, 2011), Blau Profund (Mèxic DF, 2012), Delta RCE (UK, Nottingham, 2012). El 2012 va aconseguir dirigir Torre, el seu primer film de ficció, amb el qual va aconseguir destacar i participar a Pantalla Fantasma (Bilbao, 2013).

Agnès participa en tallers i projectes amb el propòsit de defensar el concepte de l''amateurisme', trencant amb la cultura fílmica hegemònica, sense registrar-se en cap gènere i romanent a la recerca del lúdic i sota els paràmetres de l'estètica de l'error i l'excés. Aquesta línia conceptual la trasllada a la seva obra sonora i musical, on destaca per les seves narracions ucronia i per l'ús del que anomena "detritus sonors", l'especejament d'obres existents per a la creació de peces noves. Pel que fa a la seva faceta sonora/musical, Agnès Pe s'autodefineix com speedy clàssica, eurodancesinfònic, melodies punch, blackmidi, happy slapped, terminal punk, humpatech, crossover thrash, no gènere, midtech. La seva recerca cap a noves formes és constant i el seu univers sonor s'ha pogut escoltar al MACBA, Larraskito, Piksel Festival, Azkuna Centroa oa el CA2M.