Els secrets del millor pintor de la història al descobert a l’Intangible

L’artista Oriol Hernando ha portat els seus tallers creatius a l’INTANGIBLE, d’una banda, per mostrar com realitza els retrats amb processos òptics i de l’altra per analitzar mitjançant una immersió escenogràfica el doble calc de Las Meninas, de Velázquez.

Hernando ha mostrat als assistents –majoritàriament públic familiar– com fer retrats amb càmeres clares o lúcides, inventades fa més de 200 anys. “Són dibuixos calcats de la realitat, però a partir de reflexos en un mirall. La càmera lúcida fa una superposició òptica del tema que s'està veient i de la superfície on l'artista està dibuixant. L'artista veu les dues escenes superposades, com en una fotografia que s'hagi exposat dues vegades. Això permet transferir punts de referència de l'escena a la superfície de dibuix i ajuda a la recreació exacta de la perspectiva”, comenta Hernando.

A la tarda, dins de l’activitat El doble calc de Las Meninas, Hernando ha portat a terme el mateix taller, però aquest cop amb càmeres obscures, que és la càmera fotogràfica tradicional. "En lloc de material fotosensible hem fet servir la nostra mà. Hem fet fotografia feta a mà, per tant, inexacta perquè la nostra mà és inexacta i no té la qualitat d’un suport químic, aquesta és la gràcia del taller”, ha explicat l’artista.

En aquesta immersió escenogràfica Oriol Hernando explica com Velázquez va crear un dels quadres més misteriosos i de més difícil realització de la història de la pintura. “Tot apunta que ho va fer mitjançant la càmera obscura i la tècnica del doble calc”, diu. “La càmera obscura és un instrument òptic que permet obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior de la superfície. Consisteix en una caixa tancada i un petit forat per on entra una mínima quantitat de llum que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior”, detalla l’artista.
Els tallers Oriol Hernando s’emmarquen dins d’INTANGIBLE. Festival d’Art_Tecnologia, que avui tanca la seva primera edició a Lleida.

Oriol Hernando Juncosas va estudiar arquitectura i pintura i és un autodidacte de la fotografia. És un enamorat del món de la fotografia analògica i fotografia només amb càmeres de cartró. El seu laboratori i taller és a l'associació cultural OKNO, al Poble Sec de Barcelona.

Audiovisuals sobre tòpics d’artista
D’altra banda, al CaixaForum s’han pogut visionar 3 d’audiovisuals de diversos autors amb el títol Tòpics d’artista. Concretament s’han projectat Artist (1999). La fotògrafa i cineasta Tracey Moffatt, en col·laboració amb el cineasta experimental i productor de vídeos musicals Gary Hillberg, ens pinta un retrat incisiu de la figura de l'artista com una fabricació total de Hollywood.

L’òpera rock Un Mystique Determinado (2003), de l’artista visual Carles Congost, que explica la història d'un esportista que, sota la influència d'un cert mystique, decideix canviar la seva vida i fer-se vídeo-artista. I finalmente Fiction Artist (2004), de Chistophe Girardet & Volker Schreiner. Dotze muntatges extrets de més d'un centenar de pel·lícules, que van des dels clàssics fins a les pel·lícules de sèrie B. Un vídeo que vol fer reflexionar sobre qui són, com viuen i com treballen els artistes de ficció i quin tipus de tòpics transmeten.