La Paeria inaugura el nou Molí de Sant Anastasi

L’Ajuntament de Lleida ha inaugurat el nou Molí de Sant Anastasi, que ha reformat i adequat a les necessitats actuals perquè disposi de subministraments i ha creat una nova entrada accessible a la primera planta. El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat del tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, i del regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, ha presidit aquest dijous l’acte d’obertura d’aquest nou espai d’interès del Museu de l’Aigua, en què s’explicarà la història del propi molí, les sèquies i els regadius, així com la història del barri de la Bordeta.
L’alcalde ha explicat que en aquest espai es pot veure la primera fase de la nova museografia del molí i que, paral·lelament, el museu ha treballat aquests darrers dos anys en l’inventari i catalogació de les peces de la maquinària del molí, en col·laboració amb l’Arxiu Arqueològic. Ha destacat que el Col·lectiu Bordeta ha estat una de les entitats que va iniciar les peticions perquè es reactivés l’activitat i que això va guanyar força al Consell d'aquest barri. Pueyo ha anunciat que “el proper projecte serà la restitució de la maquinària al seu lloc original”, i que “properament col·locarem una reproducció de la imatge de Sant Anastasi a la façana del molí. Així, la imatge del patró de la ciutat retornarà a un punt emblemàtic del barri. L’original, per qüestions de conservació, es preserva a l’Arxiu Arqueològic, on es pot veure a les visites que s’hi fan. El paer en cap ha assegurat que es tracta d’un edifici important per a la història de la Bordeta i de Lleida, un símbol per la seva antiguitat, sent l’edifici més antic de la Bordeta i un dels més antics de la ciutat. 
El tinent d’alcalde ha explicat que la proposta de recuperació de l’espai va sorgir d’una entitat del barri i que s’ha treballat al Consell de Bordeta i entorns per posar en valor el Molí, per la seva singularitat i el significat històric. Postius ha detallat quin ha estat el condicionament que s’ha fet, amb la inversió de 60.000 euros, perquè els veïns i veïnes del barri i la ciutadania el pugui gaudir. 
Finalment, el regidor Rutllant ha remarcat que l’aigua i el riu Segre són elements significatius de la ciutat, així com els usos que se li han donat al llarg de la seva història. Per això, és important la recuperació d’aquest molí, integrat a la ciutat. Igualment, Rutllant ha assegurat que el molí és un element essencial de transformació, que ajuda a entendre d’on venim i cap a anem, com el moment clau actual per a la ciutat en què vol esdevenir capital AgroBioTech. També ha remarcat que el projecte “estat promogut per dones” i que s’ha tirat endavant gràcies a la seva perseverança i ha conclòs dient que és un projecte històric, cultural i de futur. 
L’acte ha comptat amb l’assistència de diversos regidors i regidores de la Paeria, així com de veïns i veïnes del barri. Destaca l’assistència de les filles del darrer moliner, Josep Figueres, les germanes Teresa i Mercè Figueres; de la representant del Consell de Zona, Lupe Pavón, i de la president de l’AV de la Bordeta, M. Carme Guerrero. Després dels parlaments, s’ha fet la descoberta de la placa commemorativa i s’ha visitat l’interior.
Molí de Sant Anastasi
El Molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta és un edifici emblemàtic del barri de la Bordeta. És un antic molí fariner d’origen medieval: durant molts segles s’hi feia farina, utilitzant l’aigua de la sèquia de Fontanet. El salt de la sèquia en aquest indret, que encara podem veure avui, fa 800 anys que cau per aquest lloc. Aquest fet va marcar la ubicació del molí i la seva importància, que ha permès que es conservi fins avui, situat vora l’antic camí que unia la ciutat de Lleida amb els pobles del sud i sud-est. Al seu voltant es trobava l’antic poble medieval de Vilanova de l’Horta o de Fontanet, després conegut com Vilanoveta, nom amb el qual es coneixia el molí o que encara avui dona nom a l’estació de mercaderies del Pla de Vilanoveta.
Durant molt de temps va ser propietat de la Paeria, que l’arrendava conjuntament amb el molí de Cervià, a la partida de Grenyana, i que també es movia amb la sèquia de Fontanet. En ser de propietat municipal, s’hi va col·locar a la façana una imatge de Sant Anastasi, patró de la ciutat, que li va acabar donant nom.
L’any 1995 va ser adquirit per l’Ajuntament de Lleida als propietaris d’aleshores, la família Figueres. Josep Figueres va ser el darrer moliner.
La voluntat de l’Ajuntament de Lleida és que sigui un espai obert al barri i a la ciutat. Per això, les sales de la segona i tercera planta són uns espais diàfans i polivalents, i estaran oberts a activitats culturals per a les entitats.
En definitiva, ha posat en relleu l’alcalde, “celebrem la reobertura d’un edifici històric, però alhora reconvertit en equipament cultural i social per tal que el gaudiu, que el gaudim tant el barri com tota la ciutat”.
Intervencions al Molí
L’any 1995 el molí va ser adquirit per l’Ajuntament de Lleida, que el va transformar per tal d’adequar-lo a les necessitats actuals com a equipament públic. Les reformes van alterar la distribució original, convertint els antics espais residencials i de treball en sales diàfanes d’usos múltiples. Entre 1998 i 2008 el molí va ser la seu d’una Escola taller, on alumnes de l’Institut d’Ocupació feien pràctiques professionals de paleta, fusteria i metall.
Des de 2004 el Museu de l’Aigua ha treballat en la recerca històrica del lloc i l’inventari de les peces de la maquinària del molí, que fou desmuntada en la primera intervenció de 1996. Aquestes peces es troben actualment en part al molí i en part a l’Arxiu Arqueològic. La voluntat és restituir el màxim de peces in situ i la resta emmagatzemar-les als armaris de la planta 3 en projectes futurs.
L’espai, tal i com consta al projecte museogràfic del Museu de l’Aigua, és convertir el molí en espai per a la divulgació dels propis valors històrics i patrimonials, que expliquin el propi edifici, el seu funcionament, l’evolució històrica i la relació amb el lloc, ampliant el radi d’acció cap a la sèquia de Fontanet, els regadius històrics, l’Horta de Lleida i el barri de la Bordeta.
Es preveu obrir al públic l’equipament de forma pública en un horari permanent de diumenges i festius de les 11 a les 14 h a partir del mes de gener de 2023, i en activitats puntuals en altres horaris organitzades pel Museu de l’Aigua que s'iniciaran al desembre. Alhora es preveu la cessió dels espais mitjançant els tràmits habituals de cessió de sales municipals.