Lleida commemora la caiguda de la ciutat l’11 de novembre de 1707

Lleida ha commemorat la caiguda de la ciutat l’11 de novembre de 1707, durant la Guerra de Successió, amb un acte que ha tingut lloc aquest vespre, a la Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella, i al qual han assistit l’alcalde Miquel Pueyo, el president de la Diputació, Joan Talarn, i el delegat del Govern, Bernat Solé, a més dels regidors David Melé, Fèlix Larrosa i Joan Queralt, i el delegat territorial de Cultura, Albert Turull.

El director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol ha presentat la conferència del catedràtic d’Història Medieval de la UdL, Joan Busqueta, el qual, sota el títol “L’Estudi General de Lleida: Finia el primer temps de l’Alma Mater”, ha exposat la rellevància dels estudis universitaris per una ciutat que des dels seus orígens es va projectar al món en ser pol d’atracció en diverses facetes del coneixement. “Els millors experts en medicina, dret o teologia estaven a Lleida”, ha recordat Busqueta. Una projecció que es va acabar de perdre el maig de 1717, quan es van abolir tots els estudis generals de Catalunya per unificar-los en una única universitat a Cervera.
En finalitzar la conferència, el paer en cap ha recordat el càstig que va patir la ciutat després de la pèrdua de la guerra. Una repressió patida a tot el país amb la promulgació del Decret de Nova Planta, però que a Lleida va anar més enllà amb la desaparició de la seva universitat. “Un dels càstigs que ens van pertocar a Lleida i que va costar més de superar va ser el tancament de l’Estudi General de Lleida, la universitat, la font de coneixement més important de l’època en particular i de totes les èpoques, en general. Lleida, capdavantera a l’Edat Mitjana en l’àmbit universitari (primera universitat dels Països Catalans, abans de ciutats com Barcelona i València) rebia una estocada gairebé mortal”, ha recordat Miquel Pueyo.
Pueyo ha assenyalat que la ciutat aniria recuperant-se econòmicament i social d’aquella derrota de 1707, però la pèrdua de la universitat es va perllongar en el temps. “Massa temps perquè trigaríem gairebé 300 anys a recuperar-nos. Vivíem una paradoxa: havíem passat de ser un referent universitari a una ciutat sense universitat. I totes i tots sabem que només el coneixement i les seves aplicacions són els instruments que permeten fer avançar les societats”, ha dit.
Tres segles en els quals el món anava canviant i la nostra ciutat veia com havia d’anar al remolc de les ciutats universitàries. Per tot això, l’alcalde ha volgut aprofitar l’avinentesa per a fer un reconeixement “a totes aquelles persones que ara fa una mica més de tres dècades van treballar i lluitar per recuperar l’Estudi General de Lleida i als qui, uns anys abans, van aconseguir que es tornessin a impartir estudis universitaris a la nostra ciutat com a extensió de la Universitat de Barcelona, després de 350 anys sense haver-n’hi”.