La campana Mònica torna a marcar els quarts des de la Seu Vella

La campana Mònica ha anunciat el seu retorn a la torre de la Seu Vella amb un festiu repic que ha envaït la ciutat de Lleida aquesta tarda. Instants abans, l’han alçada amb una grua per tal de col·locar-la al lloc que històricament ha ocupat, d’on ha estat absent per sotmetre’s a una reparació.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha seguit avui els treballs de la col·locació, acompanyat del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Albert Turull. També hi han assistit Marc i Josep Carvajal, de Carvajal Forja i Components, representants a Lleida de l’empresa austríaca Grossmyer que ha dut a terme la restauració, i el director del Consorci del Turó, Joan Baigol.

El 2014, la campana es va baixar de la torre de la Seu Vella per iniciar el procés de restauració. Quan va finalitzar, la Mònica va tornar a l’antiga catedral de Lleida el passat 31 d’agost, on la ciutadania va poder contemplar-la, exposada al claustre.

El paer en cap s’ha mostrat molt satisfet perquè una de les campanes més antigues de la Seu Vella torni a acompanyar la ciutat com ho porta fent des de fa més de cinc-cents anys. Pueyo ha ressaltat la singularitat del so de la Mònica així com el seu gran valor tant patrimonial com sentimental per a Lleida. "La campana Mònica és un bé patrimonial del segle XV, que forma part d'un monument històric d'interès nacional i la seva restauració és una petita part del conjunt d'actuacions que s'han fet i es faran a la Seu Vella amb patrocini de la Generalitat, l'Estat, la Paeria i la Diputació", ha afirmat Pueyo.

El cost de la reparació ha estat d’uns 30.000 euros, que ha assumit la Generalitat de Catalunya. Així mateix, l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida va dur a terme una campanya de captació de fons i va promoure la iniciativa de reparar aquest element.

La Mònica és una campana gòtica del 1486. Pesa uns 450 quilograms i conté una doble línia d’inscripció gòtica que la rodeja, amb una lloança a Déu i una explicació del que la va fer i la data.

Juntament amb la Silvestra, del 1418, són les úniques que es conserven de les 16 que hi havia a la torre de la Seu Vella. Les campanes civils de quarts i hores són les úniques que han sobreviscut als embats que ha sofert el Turó de la Seu Vella i, per tant, són un gran testimoni que ha continuat amb les seves funcions durant tots aquests anys.

La restauració que s’ha portat a terme ha consistit en l’arranjament d’una gran esquerda visible d’aproximadament uns 30 cm de longitud. També, s’han reparat les anses de la campana i se n’ha afegit una que faltava. A més, s’ha reparat la corona central, en detectar-se debilitats en el material.

Actualment, la Seu Vella de Lleida té 7 campanes; 2 d'històriques i 5 de noves que es van fer després de la Guerra Civil per substituir part de les 14 que hi havia i que es van perdre durant la guerra.