Lleida ja gaudeix del nou parc de Serrallarga

El nou parc de Serrallarga és obert ja a Lleida i comarca. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, juntament amb el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, ha encapçalat els representants de l'administració i de la societat civil lleidatana que aquest dissabte al matí han participat en la festa inaugural del nou espai de lleure ciutadà bastit al damunt de l'antic dipòsit de residus, que va funcionar fins l'any 2000. Precisament, el paer en cap ha assegurat que "aquest nou parc guanyat per als lleidatans i lleidatanes suposa també, en certa forma, una recompensa a la paciència i comprensió de tots els veïns de la partida de Sant Just durant els anys de funcionament de l'abocador". Aula ambiental El nou parc té una superfície de 12 hectàrees destinades al lleure ciutadà i també a "fer pedagogia sobre una nova gestió dels residus domèstics", com bé ha destacat la regidora de medi ambient de la Paeria, Mercè Rivadulla. Així, el projecte de conversió de l'antic abocador en un nou gran parc per a la ciutat ha permès el bastiment d'una aula ambiental: un nou equipament educatiu adreçat a tota la ciutadania en general i, sobretot, als alumnes dels centres educatius. La intenció és fer reflexionar sobre la nova manera de gestionar els residus urbans marcada per la recollida selectiva que "compromet l'administració pública i la ciutadania en un esforç conjunt", com ha reflexionat l'alcalde Àngel Ros. En aquest sentit, el conseller Salvador Milà ha assenyalat l'alt valor didàctic de Serrallarga que, ha assegurat, "és la mostra de la fi dels abocadors i l'inici dels dipòsits controlats de residus, com el que funciona a Montoliu i que va substituir el de Serrallarga". El projecte de recuperació del paisatge que ha generat el nou parc de Serrallarga ha suposat la plantada de més de 10.000 exemplars d'espècies autòctones com els pins, els xiprers, les alzines, els garrics, el romaní, el timó o l'espígol. Alhora s'hi ha adequat un circuit de camins de més de 4 quilòmetres i s'hi ha habilitat una àrea de pícnic amb un llac artificial. No obstant això, per arribar a culminar el bastiment del parc ha calgut un procés de segellament dels residus. Segellament del dipòsit El segellament del dipòsit s’ha realitzat d’acord amb la normativa catalana en aquest àmbit, que requereix la impermeabilització i adequació de la superfície amb diverses capes successives de materials diferents (terres, geocompost impermeable,i drenants de gasos i aigües). La descomposició de la brossa genera líquids (lixiviats) i gasos (biogàs): per això s’hi ha instal•lat un sistema per al drenatge dels lixiviats que els recull en una bassa des d’on es traslladen fins a una planta de tractament específic. També es recull i s’evacua el biogàs, que s’aprofitarà per a la generació d’electricitat mitjançant dos motors d’una potència de 250 kW cadascun. El biogàs té un percentatge alt de metà, un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle, i, per tant, amb el seu tractament el dipòsit redueix de manera significativa el seu impacte sobre el canvi climàtic. El dipòsit de Serrallarga va entrar en funcionament el 1982, en una antiga extractiva d’argiles, i fins l'any 2000, quan va entrar en funcionament el dipòsit de Montoliu de Lleida, va recollir 800.000 tones de residus urbans. EL procés de reparació paisatgística i mediambiental, realitzat per Romero Polo-Sufi, ha suposat una inversió de prop de 5,5 milions d'euros finançats pels Fons de Cohesió de la Unió Europea (80%) i per l'Agència Catalana de Residus de Catalunya (20%).