Festa de Moros i Cristians

Amb la Festa de Moros i Cristians, la ciutat ha recuperat amb orgull una tradició perduda, els antecedents de la qual daten del segle XII (any 1150)

És una jornada vistosa en què participen activament unes 700 persones amb esplèndids uniformes de guerrer d'un bàndol i de l'altre. Al matí, se celebra la denominada entrada infantil i al migdia es presenten les bandes, que interpreten música pròpia de la festa de Lleida. A la tarda es concentren les comparses de moros i cristians a la Seu Vella per desfilar, posteriorment, pels carrers més cèntrics. Enguany, el recorregut pateix un petit canvi, ja que a la cruïlla entre c. Cavallers i av. Blondel, es trencarà a la freta, fins arribar a l’estació d’autobusos, passant pel c. Saracívar, i es continuarà per av. Madrid, fins a l’arc del pont, porta emblemàtica de la ciutat. L’entrada de les tropes mores, enguany, ha estat preparada amb motius de la vida animal en el desert. Per a la confecció de l’escenografia, s’ha comptat amb la col·laboració dels alumnes de l’Aula Municipal de Teatre, i s’espera que en un futur, s’aconsegueixi encara més la col·laboració de les entitats i associacions de la ciutat de Lleida, ja que fins el moment, s’ha de recórrer a companyies del País Valencià. El kaïb moro serà personificat per Josep Lluís Vàzquez.Alhora, les tropes cristianes pallareses, encapçalades pel capità cristià (José Lara) utilitzaran com a motiu simbòlic el foc. Més de 1.000 participants En total més de 1000 persones que participen en aquest acte de la festa major entre tropes, músics i seguici. Abans que es faci de nit, s'inicien uns parlaments de caràcter satíric que provoquen un enfrontament verbal i, tot seguit, es produeix l'espectacular batalla en l'incomparable marc de la Seu Vella com. Actes:

  • Entrada infantil i presentació de bandes: els membres infantils de la Festa comencen la desfilada i, tot seguit, es presenten les bandes de música.
  • L'Entrada: les tropes mores i cristianes desfilen per la ciutat mostrant el seu màxim esplendor.
  • Els Parlaments i la Batalla: el caïd moro i el comte o comtessa cristians comencen un enfrontament verbal en que tots dos exigeixen la retirada de l'altre bàndol. La disputa, sempre en to humorístic, desencadena una fervorosa batalla per la possessió de la ciutat de Lleida. El 2006 serà un any en el que les tropes cristianes, liderades pels Pallaresos, reconqueriran Madina Larida, defensada, al seu torn, pels moros encapçalats pels Al·leridís. Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida és l'alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes. El Tinent d’alcalde i President de l’IMAC, Xavier Sàez, ha destacat la satisfacció pel desenvolupament de les festes fins el moment, per la gran participació i l’absència d’incidents.