L’art de la còpia, núm. 29 de Transversal. Revista de cultura contemporània
Coordinat per:
Amanda Cuesta (Barcelona, 1974) és crítica d’art i comissària independent. Com a membre de l’equip de comissariat Creatures (1996-2002) va realitzar diverses exposicions entre les que destaca Yoko Ono impressions per a la Virreina (Barcelona, 2002).
Va ser coordinadora de Processos Oberts i P_O_2 QUEDA LA MARCA dos projectes de la ciutat de Terrassa (2004 i 2005).
Ha dirigit el projecte Capital per al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 2005). Ha participat com a comissària a SL.. Situació Lleida un projecte sobre context local per al Centre d’Art la Panera (2005).
També dirigeix les activitats de Catalunya Crea (Generalitat de Catalunya), entre elles les exposicions Sessió doble o True Fakes, around art, cinema and missplacement.
Antoni Jové és llicenciat en història de l’art per la Universitat de Lleida. Actualment du a terme tasques de coordinació al Centre d’Art la Panera.
L’art de la còpia té tanta història i tanta importància per a la nostra societat com l’originalitat mateixa. És per aquest motiu que els coordinadors aborden aquest tema en el monogràfic.
Estem d’acord que l’originalitat és un bé molt preat, malgrat que en camps com les arts visuals, el pensament postmodern ha introduït el dubte sobre si podem seguir sent els primers en res, explotant amb irònica resignació la citació, l’apropiació, el pastitx, la reproducció, l’edició i per què no la còpia.
Està clar, però, que la vàlua del treball dels creadors s’ha de respectar i amb aquesta intenció van sorgir llicències com el copyright i entitats de gestió com ara SGAE i VEGAP.
Actualment, però, en plena revolució tecnològica digital, davant la reforma de la Llei de la propietat intel·lectual per part del Govern espanyol, i en plena expansió d’alternatives a les llicències que protegeixen la propietat intel·lectual com Creative Commons, la còpia és un motiu de debat en molts àmbits de la indústria, la cultura i el pensament... On són els límits? I qui posa els límits?
LES SECCIONS DE LA REVISTA
a) Monogràfic:
En aquest número de Transversal volem acostar-nos a la còpia des de diferents vessants:
Els articles de José Luis Brea i Juan Martín Prada emmarquen teòricament el que s’ha esdevingut i s’està esdevenint en el camp de les arts visuals. El primer ens parla de la dissolució de l’obra d’art singular, el subjecte, l’espai i el temps i la necessitat de treballar des de nous paradigmes i utilitzar noves estratègies. El segon aborda l’apropiació postmoderna i l’analitza com un gest crític dut a terme per la comunitat artística.
A continuació Manuel Olveira i Amanda Cuesta es refereixen en els seus articles a l’àmbit de les edicions, obres de reproducció il·limitada que obren nous circuits per a la distribució de l’art.
Jordi Costa a partir d’una escena de la pel·lícula El cuirassat Potemkin ens detalla múltiples i variats remakes de la història del cinema.
Antoni Jové aborda les diferents maneres en què es produeix i distribuiex el vídeoart avui.
El col·lectiu Platoniq, des de la pròpia experiència com a artistes i activistes, exposa els canvis que s’han operat dins de la indústria musical d’ençà de la introducció de les noves tecnologies.
Martí Manen analitza com l’àmbit de les arts visuals pot acabar copiant maneres de funcionar pròpies del món de la música.
Mery Cuesta, per la seva banda, planteja el tema de les versions musicals.
Marta Camps i Immaculada Urrea ens introdueixen al món de la moda i la seva democratització a partir de l’estudi de diferents empreses del sector.
I per acabar, ja dins el terreny legal, Ignasi Labastida presenta les llicències Creative Commons i Eva Sòria analitza el dret a citació tal com es recull a la nova legislació recentment aprovada.
Un dret que es troba a l’epicentre de les més recents polèmiques sobre la gestió dels drets d’autor i que també tracta Juan Antonio Ramírez, el més ferm defensor d’aquest dret dins de les arts visuals, i mereixedor per l’analisi d’aquest fet del Premi Espais de Crítica d’Art 2005.
b) Intervencions artístiques
A més del gruix del monogràfic, hem de fer especial esment a les intervencions de Dora García i Joan Morey com a artistes convidats i combinant la força textual comptem amb les aportacions dels artistes Erick Beltrán, Julia Montilla, Quique Radigales, Eric Doeringer i Francesc Ruiz.
c) Xarxa Transversal
- Ciutat transversal
En el número 28 de Transversal (juny 2006) va plantejar-se la necessitat de donar més presència a les ciutats que conformen la xarxa, és per aquest motiu que en el segon bloc de la revista intitolat Xarxa Transversal ens trobem la Ciutat Transversal, ara li toca el torn a Manresa, que ha ostenta la presidència de la xarxa aquest semestre (la propera ciutat serà Mataró).
-Accions territori
En Accions Territori fem un repàs a les diferents iniciatives culturals que s’han produït al territori:
-el Museu Miquel Casablancas, un projecte d’art emergant a Barcelona
l’any Masó, els projectes d’un centenari multidisciplinar a Figueres
-el Con-t-mpo, festival de música contemporània a Girona
-“Block WB” de Granollers que contextualitza el binomi Francesc Abad- Walter Benjamin,
-El Bombardeig poètic a Granollers que evocava amb la força de la poesia la desolació que van viure un mateix 31 de maig 68 anys enrrera.
-El cicle mensual de curtmetratges de Lleida, Cafè-curt,
-un repàs a la trajectòria de Carles Congost des d’Olot,
-Més dansa, la primera mostra de dansa contemporània i en l’àmbit de la videocreació la segona edició de Projectart, una iniciativa promoguda des de Reus i Tarragona.
-Des de Vic ens arriba una reflexió sobre la quinzena d’art de Montesquiu centrat en la reflexió de les possibilitats de transformació de la ciutat.
Un total de 36 col·laboradors han fet possible aquest número de Transversal que naixia fa justament 10 anys. El novembre de 1996 sorgia el primer número amb un monogràfic dedicat a “L’era digital” coordinat per Xavier Antich i Manuel Guerrero
A través dels 14 ajuntaments de la xarxa tranversal i de la Universitat de Lleida amb la xarxa Joan Lluís Vives es garanteix la distribució territorial de la revista. La revista estarà disponible a les llibreries a principis de gener amb un preu de 6 euors.