Retrospectiva del realitzador israelià Gil Alkabetz a Animac

L'11a Mostra Internacional de Cinema d'Animacio inclourà també un programa sobre les corrents musicals i la seva influència al cinema d’animació dels últims 50 anys i una mirada sobre el caràcter ritual de l’animació

La 11ª Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya ANIMAC, que tindrà lloc del 26 de febrer al 4 de març, inclourà retrospectives sobre la Música i el Ritual a l’animació, a més de la presència del guardonat realitzador israelià, Gil Alkabetz. Entre les obres úniques que es podran veure en el proper certamen d'animació de Lleida destaca “Poéme électronique” de l’arquitecte suís LE CORBUSIER. Retrospectiva Gil Alkabetz - Els trencaclosques d'en Gil Gil Alkabetz (Israel, 1957) estudia disseny gràfic a Jerusalem, on treballa posteriorment, com animador i realitzador en l'estudio “Frame by Frame”. Més tard es trasllada a Alemanya on produeix diversos treballs de caràcter independent i comercial entre els quals destaquen les seqüències d'animació de “Corre Lola corre”, dirigida per Tom Tykwer. Actualment combina l'ensenyament en l'Escola de Cinema i Televisió “Konrad Wolf”, de Potsdam, amb la realització dels seus propis projectes. De la seva extensa filmografia destaca “Bitzbutz”, Primer Premi d'Animació del Festival de Melbourne (Austràlia), en 1985; “Swamp”, guanyadora en 1991 del Premi Especial del Jurat a Ottawa (Canadà) i Tercer Premi Internacional d'Animació en el Festival de Stuttgart (Alemanya); “Yankale”, que va obtenir el Premi Especial del Jurat en AnimExpo (Seül) en 1997; “Rubicon”, guardonada en 1997 com la pel·lícula més divertida en Annecy (França), Millor Animació en Uppsala (Suècia) i Premi especial del jurat en Expo Cartoon (Roma). El seu últim treball “Morir d'amor” va obtenir el Premi Especial del Jurat en el Festival Internacional d'Animació d'HIROSHIMA (Japó). Programa sobre l’Animació i la Música - Bings, boings i bangs!! Sorolls animat Aquest programa està integrat per una selecció de pel·lícules realitzades en els últims 50 anys. El criteri de selecció està basat en exemples que il·lustren el recorregut de la música electrònica a través del disseny de les bandes sonores, tant en l'àmbit de la producció comercial com en l'independent. Dos són els noms de referència obligada; Raymond Scott i Carl Stalling . El primer pel seu treball d'experimentació sonora que va ser venut en 1943 als estudis de Warner Bros i el segon per l'ús que va fer d'aquests en la confecció de les bandes sonores de diverses pel·lícules d'animació. En aquest programa s'alternen els clàssics de l'animació com ara “What's Opera, Doc?” de Chuck Jones, “Slick Hare” d'I.Freleng, i Hillbilly Hare de Robert McKimson, amb obres de caràcter experimental com “Poème électronique” de l'arquitecte LE CORBUSIER o “Abluction” de Eric Patric, guanyadora de la Mostra de cinema experimental de Madrid i l'Alternativa de Barcelona 2002. El Ritual del Fotograma. Programa sobre l’Animació i el Ritual Finalment, el programa sobre animació i el ritual “ El ritual del cos” aborda el treball d'animació des de l'esperit, en molts casos irracional i inefable, del procés de creació artística. Aquesta selecció de treballs exposa la necessitat de l'artista de submergir-se en un univers personal a través de codis, imatges i fins i tot metodologies de caràcter ritual. En aquest programa es projectaran treballs que reflecteixen el procés intern de l'autor durant el procés de creació. Aquest és el cas de “Grace”, de l'animadora Lorelei Pepi (EUA). Una reflexió sobre la sensualitat i espiritualitat de la seva condició de dona a partir de la representació del cos femení. A “Late Superimpositions” del conegut etnomusicòleg Harry Smith (EUA) l'artista elabora un diari personal a partir dels primers compassos de l'òpera “Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny” de Kurt Weil i Bertold Brecht. També es projectarà el curtmetratge “Lapis “de James Whitney (EUA), artista plàstic que desenvolupà el 1965 el primer sistema analògic de computació que li va permetre desenvolupar aquest treball d'infinites superposicions de la mateixa imatge, l'efecte hipnòtic de la qual indueix al ‘tràngol’. I finalment, “Tanka” de David Lebrun (EUA), basat en el llibre tibetà de la mort Lebrun, ha manipulat les pintures tibetanes per a crear una sensació de moviment. A més a més, l’ANIMAC comptarà amb les seves seccions habituals: L´ULL MÀGIC: Obriu l’ull a un món fantàstic i sorprenent. Els més petits viuran l’experiència única de descobrir l’univers animat. UN MÓN D´ANIMACIÓ: Una excursió al món de l’animació. D’una punta a una altra del planeta, d’una tècnica a una altra. Un viatge fascinant i irrepetible. COM PINTAR EL TEMPS?: Saps com es pot pintar el temps? Un grapat d’animadors ens mostren com representar les coses més increíbles de les maneres més genials. BROU ANIMAC: De les cassoles de l’Animac sorgeix el millor brou. Fruit de la sàvia combinació dels millors productes de temporada. TALENT LOCAL: A la recerca de talent al sud dels Pirineus, l’Animac us presenta el treball d’algun dels animadors espanyols més brillants. ANIMAC està organitzada per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Lleida i l’ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) de la Generalitat de Catalunya, aquesta nova edició se celebrarà del 26 de febrer al 4 de març de 2007.