L'animació catalana serà la protagonista de l'11ª edició de l'Animac

Animac brinda l'oportunitat de gaudir de la diversitat del panorama internacional del cinema d'animació. Organitzada per l'Institut Municipal d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Lleida i l’ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) de la Generalitat de Catalunya, aquesta nova edició se celebrarà del 26 de febrer al 4 de març de 2007. Com cada any, aquesta mostra de cinema no competitiva té com objectiu exhibir les millors produccions de cinema d'animació de tots els temps. Esdevé un important punt de trobada per als professionals d'aquesta disciplina a nivell mundial. Amb motiu de la designació de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana, Animac ha volgut dedicar la seva retrospectiva més àmplia al cinema d’animació realitzat a Catalunya. Hi haurà tres sessions:

Historias d’amor y masacre. Catalunya 1 Jordi Amorós és el director d’aquest llargmetratge tan polèmic com original en l’època de la transició. Delirant i satírica raresa animada, dirigida al públic adult, les seves historietes sobre l’amor, la mort, el sexe i la guerra, entre d’altres episodis, parteixen de l’enginy i l’agudesa humorística de celebritats com Chumy-Chúmez, JA, Perich, Óscar, Fer, Ivà i Gila.

La llibertat malgrat tot. Catalunya 2. Des dels anys 50 fins als 70, la inquietud i llibertat creativa d’un grup de mestres animadors va assolir conferir personalitat i enaltir l’animació catalana. No van tenir més ajuda que la seva vàlua artística. Aquesta independència cap a la indústria va donar com a resultat obres tan imaginatives com Abstracte (1959), incursió abstracta de Ton Sirera (1911-1975); o l’experimental Forma, color y ritmo (1956) de Josep Mestres. Altres exemples de treballs que es veuran en aquesta secció, són Ballet Burlón (1956-61) de Fermí Marimón, on es fantasieja amb objectes animats; el mític Blanc i negre (1974) de Jan Baca i Toni Garriga; dos curtmetratges els negatius dels quals van ser ratllats i pintats, produint vertiginoses imatges al ritme de la música: Exp. Núm. II (1960) de Joaquim Puigvert, i Ritmes cromàtics (1978) de Jordi Artigas. I com a brocall d’or, Íncubo rosa (1974) de M. Esparbé, i Cánticos de luz y sombras (1973) d’Ana Miquel.

Nova fornada. Catalunya 3. Inclou una nodrida selecció d'animació independent realitzada a Catalunya durant els últims anys. Una disciplina artística que cada dia adquireix major rellevància. Autors prometedors com Marcel Pié Barba, Dirk Van de Vondel, Marta Petit, Meritxell Durán, Jacqueline Molnár o Dani Fornaguera, de qui veurem la mini-saga Recuerdos de la azotea (1998-2006), barreja de S8mm i 3D, especialment reeditada per a ANIMAC. A aquests noms propis cal afegir dos peces que faran el delit del públic, Amic Hulot i La pesca, realitzades en 2005 pel veterà il·lustrador Arnal Ballester. No passarà distret, igualment, el guardonat curt en plastilina Citoplasmas en medio ácido (2004), àcida ironia sobre l’avorriment, creat per David Gautier, Irene Iborra i Eduard Puertas. A Pale Blue Eyes (2005), Lope Serrano s’atreveix a deconstruir amb rotoscòpia un fragment de la pel·lícula de culte Malas tierras (Terrence Malick, 1973). Tampoc falten genuïnes experimentacions animades, com Baby Bird (Magic Bus) (2003) de Júlia Francino, o un innovador videoclip, Scooby Dude (the Cheese) (2005) de Marçal Forés, per al grup musical The Cheese / Les Aus. Per rematar una sessió tan especial es comptarà amb una de les melanconioses històries animades d’Albert Aromir, Sueño núm.33 (2002); amb una excel·lent miniatura del poeta avantguardista Francesc Gelonch, Papers pintats num.3 (1999-2003); i amb dos obres dels col·lectius Inocuo i els Alumnes cinema d’animació de l’Escola Massana de Barcelona. Concerts d’Animac: “Transorient Express”, “Francisco Isla” i “Don Simón i Telefunken” Animac proposa tots els anys concerts al Cafè Teatre com a esdeveniments paral·lels a les projeccions. Aquest any s'afegeix un concert visual i musical de la mà de 5 artistes internacionals. Ells inauguraran el festival en el Teatre Principal amb l'espectacle TRANSORIENT EXPRESS. TRANSORIENT EXPRESS En aquesta edició, Animac vol inaugurar amb un espectacle d’animació i música anomenat TRANSORIENT EXPRESS. Es projectaran 5 curtmetratges d’animació com: Lux de Vuk Jevremovic, on aquest autor serbi ens transporta a un viatge a través del temps a l’interior de la Seu Vella, en la memòria de la qual s’amaga l’origen i la història de la ciutat. Un fantàstic viatge a través de l’arquitectura orgànica del temps. Kalidoscope Jazz Chair de Charles i Ray Eames (1960), How a mosquito operates de Winsor McCay (1912), L’avenir dévoilé par les lignes du pie del francès Emile Cohl (1914) un dels pioners del cinema d’animació, seran altres títols que es projectaran en aquest espectacle. Finalment completarà aquesta sessió l’obra Pintura 63 del fotògraf català Ton Sirera, que influenciat per les corrents abstractes de les avantguardes audiovisuals del moment, va desenvolupar un extens treball dins del cinema experimental durant la dècada dels 60. Aquesta sessió anirà acompanyada d'una banda sonora dissenyada i coordinada pel músic Xabi Erkizia, expressament per a aquesta ocasió. Els músics d'aquesta banda eclèctica són: Babar Shaik (Pakistan) protagonista de l'escena BLACK METAL en el seu país, compagina l'activitat musical amb produccions de video art. Entre els títols de la seva discografia destaquen JAHILIA i MY INFINITE NATURE ALONE. Així mateix ha realitzat treballs per a cinema i televisió. Xabi Erkizia (Euskadi), músic, productor i periodista, és membre fundador del col·lectiu artístic ERTZ, coordinador del departament de so AUDIOLAB del centre d'art contemporani de Donostia-Sant Sebastià ARTELEKU i co-editor de la plataforma ARTE SONORO. Goran Mikulec (Sèrbia), guitarrista i compositor. Va ser director musical del curtmetratge d'animació Wind der stiller wird de Vuk Jevremovic nominat per als Oscar en 1998 i Josep Maria Baldomà i Monesma (Catalunya ), pianista, acordeonista i arranjamentista de professió, ha col·laborat amb Enrique Morente, Loquillo, Kiko Veneno, Fermín Muguruza, Fundacion Tony Manero entre d’altres. DON SIMON I TELEFUNKEN i FRANCISCO ISLA A més, el divendres 2 de març a la nit, "Don Simon i Telefunken", grup experimental que entremescla els instruments tradicionals d'un grup de rock i els sortits d'una botiga de joguines, posarà música als mestres de l'animació experimental Jan Svankmayer, Stan Brakage, Norman Mclaren entre uns altres. Completarà aquesta sessió nocturna un concert del català Francisco Isla, virtuós del theremin.