Quart aniversari de la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Raimat

Raimat ha celebrat aquest diumenge 4 de febrer el quart aniversari de la seva constitució com a entitat municipal descentralitzada. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha presidit els actes commemoratius, ha imposat les insígnies de la ciutat als membres de l’entitat encapçalada pel batlle Josep Maria Domingo. El govern de la Generalitat va aprovar el 4 de febrer de 2003 la constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Raimat després que l’any 1999 la Paeria iniciés els tràmits oportuns per a formalitzar-la. Al conveni de cessió entre l’Ajuntament de Lleida i l’empresa Codorniu, aleshores propietària de Raimat, van seguir els treballs de delimitació del terme, del patrimoni i del finançament. Finalment, es va acordar que l’entitat municipal descentralitzada inclogués les partides de Raimat i de la Clamor, tingués una superfície de 32 km2 i abastés tot el territori comprès entre el camí de la Clamor i el terme de Sucs. Millora del frontó En el marc de la festa d’aniversari de l’EMD de Raimat, s’ha estrenat la remodelació de la pista de frontó de la localitat. L’actuació duta a terme per la Paeria en aquesta instal•lació lúdica i el seu entorn ha permès la reconstrucció i el reforç dels murs de formigó del frontó, així com l’arranjament de la pista i de tot el recinte. En referència a l’entorn de la instal•lació, s’ha urbanitzat la vorera del carrers Pins i Priorat i s’hi ha instal•lat jardineres i mobiliari urbà. També, s’ha procedit a la pavimentació amb llambordes de la zona d'esbarjo al voltant del frontó i s’han substituït els jocs infantils per elements nous com un gronxador, dues motlles, un joc de voltar i un sorral. El pressupost per arranjar aquest equipament s’apropa als 100.000 euros. D’altra banda, la Paeria està enllestint ja la segona fase de la remodelació de la plaça Major de Raimat, que comporta la instal•lació dels serveis, la renovació de l’aigua i dels drenatges, i la construcció de zones verdes i d’una font ornamental a l’interior de la rotonda. La plaça Major de la localitat és una zona cèntrica del nucli que abasta una superfície global de prop de 1.500 m2, ocupats fins ara per un camp de futbol i terrenys sense condicionar. El Pla General d’Ordenació Urbana preveu l’ordenació de la plaça Major al voltant d’una rotonda i diversos sectors derivats dels vials que hi conflueixen destinats a equipaments, zones verdes i sòl edificable. La primera fase de la seva reforma ha inclòs la construcció de la vorada i ferms de les calçades dels vials que formen l’estructura dels carrers confluents a la rotonda central: els carrers del Canal, Pins de Raimat, Verge de Montserrat, Església, Aragó, Penedès i la plaça Major.