L'obra de Viladrich, a Lleida
El Museu Morera acull una exposició antològica amb 50 obres de l'artista, entre elles dues pintures que es van exhibir a la ciutat l'any 1910 "Mis funerales" i "Daphne", actualment en mans de The Hispanic Society of Amèrica de Nova York i altres obres inèdites a l'estat espanyol
El Museu Morera acull una exposició antològica amb 50 obres de l'artista, entre elles dues pintures que es van exhibir a la ciutat l'any 1910 "Mis funerales" i "Daphne", actualment en mans de The Hispanic Society of Amèrica de Nova York i altres obres inèdites a l'estat espanyol
El Museu d'Art Jaume Morera mostra del 28 de juny al 28 d'octubre una exposició antològica de l'artista lleidatà Miquel Viladrich (Torrelameu, 1887 – Buenos Aires, 1956) "Viladrich. Primitiu i perdurable" que permetrà veure, per primera vegada a Espanya, obres d'un dels pintors més destacats del primer terç del segle XX.
Es tracta de la primera gran mostra del pintor lleidatà que es realitza a la nostra ciutat, i on per primer cop es poden contemplar les obres pertanyents a la col·lecció de la Hispanic Society of America de Nova York. L'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Museu d’Art Jaume Morera Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Fraga i Ibercaja. Un treball conjunt que demostra que "la cultura ha de servir per unir els pobles i que davant d'un bon projecte, tothom suma esforços", ha destacat la vicepresidenta de l'IMAC Montse Parra.
Viladrich, considerat com un dels millors simbolistes del primer quart del segle XX, ha suposat també un descobriment per a les comissàries de l'exposició Chus Tudelilla i Concha Lomba, per les variades interpretacions que es poden fer de la seva obra. Amb l'encàrrec de l'exposíció les comissàries han volgut "recuperar una de les figures fonamentals de l'art espanyol". La mostra, que consta d'una cinquantena d'obres, permet aprofundir en la trajectòria d'un pintor que "no treballa des de Lleida però que mantè una estreta relacioó sentimental amb el seu lloc d'origen", ha detallat el director del Museu Morera, Jesús Navarro. El fons del Museu Morera compta amb pintura de Miquel Viladrich, que també es podrà contemplar en aquesta exposició. "Viladrich. Primitiu i Perdurable" s'emmarca en el conjunt d'exposicions programades per la pinacoteca municipal amb la finalitat de recuperar la trajectòria de pintors lleidatans.
L’obra de Viladrich, a mig camí entre el costumisme i l’estètica pròpia del simbolisme, s’apropa als models dels pintors italians primitius, els anomenats prerafaelites. Parteix però d’una galeria de personatges sorgits, inicialment, de la pagesia lleidatana i de la Franja de Ponent i, posteriorment, dels contactes humans fruit del seu afany viatger i d’una sorprenent capacitat d’impregnar la seva pintura dels diferents trets locals. Entre les obres que s'exposen al Museu Morera n'hi ha dues "Mis funerales" i "Daphne" , que es van exhibir durant un dia a la ciutat l'any 1910.
Miquel Viladrich Vilà va ser un dels grans protagonistes de l’anomenada tradició pictòrica lleidatana i un personatge clau en la vida cultural i artística de la ciutat durant la primera dècada del segle XX . Des de l’any 1907 desenvolupà bona part del seu treball a Madrid, on coneix al dibuixant Luís Bagaria, a Diego Rivera i al que seria el seu company inseparable, l’escultor Julio Antonio. L'any 1913 marxa a París i entra en contacte amb el pintor Anglada Camarasa i amb el mecenes Archer Milton Huntington, fundador i director de la Hispanic Society of America de Nova York, que l’any 1926 adquireix per al museu d’aquesta institució gairebé tota la producció d'obres realitzada per Viladrich des del 1910 fins a aquells moments.
Malgrat les expectatives que aquest fet provoca en el pintor, l’esclat de la Guerra Civil truncarà totes les seves il·lusions de futur i l’obligarà a cercar nous horitzons vitals i artístics. Després de residir durant un cert temps al castell d’Urganda, a Fraga, passarà tota la Guerra Civil a Barcelona fins el 1940, any en què viatjarà a l'Argentina per a instal·lar-s’hi definitivament fins a la seva mort.