<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-paeria/paeria/ca/actualitat/noticies/6636>>.

El Turó de Gardeny acollirà un museu dedicat al planeta Terra

El centre, que també inclourà el llegat del científic Joan Oró i formarà part de les actuacions del pla de barri de la Mariola, és fruit de l'acord signat avui entre entre la Caixa i la Paeria. Es preveu que s'obri al públic en un termini de 3,5 - 4 anys.

El centre, que també inclourà el llegat del científic Joan Oró i formarà part de les actuacions del pla de barri de la Mariola, és fruit de l'acord signat avui entre entre la Caixa i la Paeria. Es preveu que s'obri al públic en un termini de 3,5 - 4 anys.

El Turó de Gardeny acollirà un museu dedicat al planeta Terra fruit de l'acord signat avui entre entre la Caixa i la Paeria en el marc de la col·laboració de l'obra Social de l'entitat bancària per al projecte urbanístic de rehabilitació del barri de La Mariola. El futur museu estarà instal·lat a l'antiga residència de suboficials de Gardeny i acollirà el llegat del científic Joan Oró. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i Joan Ramon Fuertes, delegat general de "la Caixa" han signat aquest matí l'acord en virtut del qual l'Obra Social "la Caixa" posa a disposició de l'Ajuntament, el projecte museístic “Aquí, planeta Terra”, una mostra produïda pel Programa de Medi Ambient de l'entitat adreçada a analitzar les problemàtiques actuals de major actualitat i a sensibilitzar al voltant de la importància de la preservació de la biodiversitat de la Terra. El director de l'àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació la Caixa, Jorge Wagensber, ha estat l'encarregat d'explicar el projecte. El paer en cap ha remarcat la trascendència d'aquest equipament per al barri de la Mariola que "no només tindrà el millor centre de salut, sinó un museu de referència no només de Lleida i Catalunya, sinó d'abast europeu". Ros ha posat de manifest també el caràcter educatiu del centre: "permetrà que els nois i noies es familiaritzin amb el nostre planeta". Una temàtica que el fa singular, ha remarcat Wagensberg: "el que fa únic el museu de Lleida és el tema: el planeta Terra". L’acord signat avui contempla que la Paeria rehabilitarà l’edifici de l’antiga casa dels suboficials del Turó de Gardeny i la Caixa instal·larà de forma permanent l’exposició “Aquí, planeta terra”. El projecte del museu, que "serà singular" en paraules de Ros, preveu també una part important destinada a la divulgació. El nou equipament serà visitable en un termini de 3,5-4 anys. La signatura de l'acord s’emmarca dins de les diverses actuacions urbanístiques, culturals, educatives i de promoció econòmica impulsades per l'Ajuntament de Lleida per a rehabilitar el barri de La Mariola, (Pla de Barris) i entre les que destaca la creació d'un edifici emblemàtic com a centre interactiu de divulgació científica i tecnològica. Fruit del conveni, la filosofia dels Museus de la Ciència de l'Obra Social "la Caixa", CosmoCaixa, estarà present en el futur equipament a través d' “Aquí, planeta Terra”. El contingut i concepte de la instal·lació permanent Aquí, planeta Terra. Aquesta nova mostra vol donar a conèixer quin és l’estat en què es troba la Terra amb la finalitat de conscienciar tothom de la importància de preservar-ne la biodiversitat. El visitant podrà obtenir a través les pantalles instal·lades a la sala una visió global de la Terra. S’hi projectaran imatges en directe i diferit que envien els satèl·lits de l’Agència Espacial Europea sobre temes tan transcendents com ara l’evolució de la desertització del planeta o el forat en la capa d’ozó entre altres. D’altra banda, i a través de connexions en directe, es podrà fer un seguiment de la tasca que dia a dia desenvolupen diferents centres de recuperació d’animals, així el públic podrà conèixer de primera mà què els passa als animals que per motius diversos ingressen en aquests centres. Centres que es dediquen a recuperar i retornar al seu hàbitat els animals salvatges que han vist reduïdes les seves capacitats naturals de supervivència, molt sovint per causa de l’activitat humana. A Aquí planeta terra, el públic podrà saber com és un dia en un hospital de fauna salvatge o seguir en directe com es desenvolupa la vida en els ecosistemes marins, un dels més desconeguts i desprotegits del planeta. En total 6 àmbits en els quals es podrà conèixer, amb dades d’última hora, la desforestació de la Terra, el nivell de contaminació o la predicció climàtica; com es recupera i es torna a introduir un animal que ha patit un accident o quin és l’estat dels animals i plantes en perill d’extinció. Segons dades facilitades per l’ONU, a Espanya una de cada tres espècies d’animals vertebrats es troba en perill d’extinció i una de les principals causes d’aquesta amenaça són els efectes produïts per l’acció de l’ésser humà. Aquí, l’ESA. Una radiografia del planeta Terra Tot ésser viu és un sistema termodinàmic obert que intercanvia matèria, energia i informació. El nostre planeta és una esfera que fonamentalment intercanvia energia i informació amb el seu entorn, però poca matèria. El quid de la qüestió és saber la càrrega de vida que pot suportar un entorn pràcticament tancat al pas de la matèria. La Terra en porta gairebé 4.000 milions. Però s’està arribant a un moment crític en el qual els recursos ja no són infinits. Ha arribat l’hora de vigilar el planeta. Els satèl·lits europeus s’han dedicat a prendre dades i a observar atentament la Terra des del llançament del primer satèl·lit meteorològic Meteosat, l’any 1977. Els satèl·lits Meteosat subsegüents, el satèl·lit European Remote Sensing dels anys noranta i el satèl·lit mediambiental europeu Envisat, llançat l’any 2002, han facilitat dades de fenòmens d’abast planetari, com els models climàtics, l’escalfament global, el forat de la capa d’ozó o la desforestació, entre altres. En la pantalla esfèrica instal·lada a l’exposició el visitant podrà obtenir dades de fenòmens d’abast planetari sobre temes de tanta transcendència com la desforestació de la selva amazònica, l’expansió de zones cultivades en detriment dels ecosistemes naturals, el creixement dels nuclis urbans, els efectes d’esdeveniments catastròfics com ara els tsunamis, etc. Dades que permeten fer una valoració de cap a on s’ha d’anar per tal de preservar el planeta. En aquest àmbit el visitant també trobarà les maquetes a escala 1:4 de l’Ariane 5 dels satèl·lits Envisat i SMOS. El primer és un satèl·lit mediambiental dedicat a recollir imatges i dades d’oceans, de terres emergides, atmosfera, gel continental, plataformes de gel oceàniques, vents i corrents oceànics. Els múltiples instruments de què disposa l’Envisat permeten als científics observar de forma exhaustiva l’estat i la salut del planeta. La funció de l’SMOS és la de mesurar la humitat del sòl de les masses terrestres i la salinitat dels oceans. Aquesta informació és fonamental per observar el cicle hidrològic de la Terra i, d’aquesta manera, poder millorar les previsions meteorològiques i estacionals. Aquí, els centres de recuperació de fauna Els centres de fauna es dediquen a recuperar i retornar al seu hàbitat els animals salvatges que han vist reduïdes les seves capacitats naturals de supervivència, molt sovint per causa de l’activitat humana. Aquests centres realitzen també programes de conservació i cria en captivitat d’espècies amenaçades i duen a terme campanyes d’educació i sensibilització de la població. A l’exposició Aquí, planeta Terra, el visitant podrà fer el seguiment del dia a dia a la Unitat de Cures Intensives del Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), de l’Hospital de Fauna Salvatge de Grefa, (Majadahonda) i de les dependències d’adopció de ducs orfes de Brinzal (Madrid). A través d’una càmara web el visitant podrà seguir dia a dia els animals ingressats a l’UCI de Vallcalent (Lleida). A més a més, es mostraran les històries de quatre animals que han passat per aquest centre: una cigonya, un aligot, un xoriguer i un gamarús. Conèixer les causes que han motivat l’accident, quin és el diagnòstic, quines mesures pal·liatives se’ls apliquen i com és la seva recuperació és el que es veurà a través de les pantalles. D’altra banda, també es podrà conèixer com funciona l’Hospital de Fauna Salvatge de Grefa i què els passa als animals des que ingressen fins a la seva posterior reintroducció al seu hàbitat. Finalment, es mostrarà quina és la funció dels exemplars irrecuperables, és a dir els que no poden ser retornats a la natura, a través de la connexió en directe amb Danubi i Volga, dos ducs del centre de rapinyaires nocturns de Brinzal, que s’han convertit en pares adoptius de cries òrfenes. Protecció de la biodiversitat marina El conjunt d'activitats humanes vinculades al medi marí són el principal factor de degradació dels ecosistemes i d'amenaça per a les espècies marines. El coneixement del medi marí és el principal vehicle per a promoure'n la seva protecció i conservació. Només un 1% de l'extensió del Mediterrani està protegida. Per tal de sensibilitzar la població de la importància de la seva conservació l’Obra Social “la Caixa” conjuntament amb la Fundació CRAM han posat en marxa el projecte “la Caixa” a favor del mar, la ruta del Vell Marí. Es tracta d’un vaixell científic amb quatre línies d’actuació: el rescat i la recuperació d’animals marins, la investigació i la protecció de flora i fauna en perill d’extinció, la recerca científica i l’educació i sensibilització mediambiental. Aquest programa pretén donar a conèixer quin és l’estat de les praderies de posidònia, els cetacis i les tortugues babaus, entre altres. A l’exposició es podrà fer un seguiment de les actuacions de l’equip de científics que va a bord del Vell Marí. Aquest vaixell navegarà durant gairebé dos anys per tot el litoral peninsular i les illes Balears i Canàries. A la instal·lació també es presenta el Programa de Conservació del tritó marí, que duu a terme l’Associació Nereo a la Reserva Marina de Ses Negres a Begur (Girona). Es tracta d’una espècie de cargol seriosament amenaçada per la pesca d’arrossegament i a la captura per comercialitzar amb les closques. Llegat Oró El centre, ubicat a l’antic edifici que ocupaven dels suboficials de Gardeny, acollirà també de forma definitiva el llegat del científic Joan Oro.