Una festa popular inaugura el nou Pont Vell

Les obres de rehabilitació i eixamplament del Pont Vell ja s’han enllestit un cop finalitzades les actuacions de la vorera dreta i del mirador, i després d’acabar els darrers treballs de pintura de l’estructura del pont. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha inaugurat oficialment aquest divendres la reforma integral de Pont, que ha permès l’increment de la zona de vianants, la renovació de la imatge i els serveis (baranes, paviment, enllumenat, etc), a més del reforç de l’estructura de la construcció i la millora la seguretat. Els treballs tenen un pressupost de 2.006.863,99 euros, i han permès d’ampliar la vorera d’1’5 a 3 metres d’amplada. El pont Vell que s'ha rehabilitat ara es va inaugurar el 1944. Llavors tenia una llargada de 149 metres, travessava el Segre amb tres pilars, dos estreps i quatre arcades. Ara al 2007, l'Ajuntament de Lleida ha fet una gran operació de reparació i modernització de tots els elements del pont. La renovació d’un espai important per a la ciutat Una festa popular amb actuacions i cercaviles ha servit per inaugurar el nou pont Vell. Àngel Ros ha destacat la renovació “d’un espai important per a la nostra ciutat” i ha destacat que “el projecte suposa una considerable millora per als usuaris d’una de les principals connexions entre el centre de la ciutat i la marge esquerra”. L’actuació més visible és l’augment de l’amplada de cadascuna de les voreres, que es duplica per mitjà de dues plataformes adjacents. En total, es passa de 674 a 1.022 metres quadrats de superfície per a vianants, amb paviment de granit. Les antigues baranes s’han substituït per unes d’acer inoxidable amb passamà de fusta. Alhora, s’ha connectat el pont amb l’àmbit d’influència dels Camps Elisis per mitjà d’una plataforma mirador de 150 m2 útils (bastida sobre una estructura metàl·lica de 45.000 kg) a la conjunció amb la plaça de Bores. El mirador té forma triangular i permet gaudir d’una nova perspectiva de la ciutat cap al riu a la vegada que possibilita una millor integració dels espais de vianants que conformen el conjunt del Pont Vell, la plaça Bores i els Camps Elisis. Les actuacions també han inclòs la rehabilitació de les parts de l’estructura del pont, que el pas del temps ha malmès de manera superficial. S’han reparat i netejat els paraments de formigó i s’han protegit les armadures vistes. A més, s’ha aplicat una pintura anti-carbonatació i s’han reforçat les bigues laterals amb làmines de carboni. Les obres de millora del pont també inclouen la renovació dels punts de llum, amb la instal·lació d’enllumenat diferenciat entre vorera i calçada El pont de Lleida El pont de Lleida és tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap, però, que era ja construït l’any 47 a.C. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar. Després, passat un segle, va tornar a ser objecte de cita en un clàssic. Fou l’any 62 que el pont entrà en la literatura de la mà de Lucà. Les característiques de la seva primera construcció es mouen, no obstant això dins el regne de la incertesa. Per saber-ho caldrà esperar al temps de la reconquesta cristiana de la ciutat. No és fins llavors que pogué descriure’s amb precisió com era el pont de Lleida. Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construït amb reforçats tallamars. Era un pont de doble vessant amb el cim en el tercer pilar i d’inclinació més forta cap a l’esquerra que cap a la dreta. Un pont amb una calçada pel trànsit de set metres d’ample, protegida per una barana de pedra d’un metre d’alçada. Fou el pont que durà fins al 1866 perquè després de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont. L’octubre de 1866 el riu va anegar camps, va cobrir terres, va malmetre collites, va ofegar gent i es va emportar part del pont. Tres de les arcades del pont havien desaparegut i calia refer el pont. El projecte es va encarregar a Juli de Saracíbar, que en va presentar dos. Un amb arcades de pedra i l’altre amb dos trams metàl·lics. Es va triar el segon perquè era més ràpida l’execució. Constava de dos de “celosia” units i desiguals recolzats en una sola pila intermèdia. El primer media 41,5 metres i el segon 21,49 metres. L’ample del pas destinat a carruatges i cavalleries era de 4,5 metres, i el de voreres d’1,10 metres per cada costat. Es va inaugurar el 1875. Un dels avantatges del projecte era que, si es volia, es podia continuar. Però no calgué perquè el tram metàl·lic no va durar ja que se l’endugué la riuada del Segre de 1907. El 1907 la turbulència de les aigües va enderrocar la meitat del pont. Calia bastir un nou pont. El dissenyà l’enginyer Josep Bores i el va pagar l’Estat. Les obres van durar tres anys i escaig i el resultat fou un pont de dos pilars i dos estreps de ciment recoberts de pedra, i tres arcades metàl·liques de 44 metres de llum cada una d’elles. La calçada tenia deu metres i la rasant s’elevava 10 metres sobre l’estiatge. S’inaugurà el 1911 i així es va acabar amb l’antic pont de pedra. 27 anys després, però, fou dinamitat. 1939. Un provisional pont de fusta El 3 d’abril del 1938 les tropes de Franco conquerien Lleida. L’última acció que va fer Franco va ser la voladura dels ponts de Lleida. Al 1939 per assegurar les comunicacions calia bastir un pont segur i estable. No es podia esperar a la construcció del pont definitiu i la solució va ser fer-ne un de fusta. El construïren en 19 dies. Tenia una llargada total de 159 metres, amb set trams de longitud variable entre 21,60 m i 26,40 metres, i el perfil de doble T. Era de doble circulació amb una calçada de 5,30 metres, dos voreres i una amplada total de 8 metres. El van assentar sobre pilars també de fusta de cinc metres. Aquest pont provisional va durar fins al 1944, quan llavors es va inaugurar el nou pont. 1944. S'inaugura el pont Vell El pont que ha tingut la ciutat de Lleida fins ara es bastí a les primeries de la dècada dels 40. Amb una llargada total de 149 metres, travessava el Segre amb tres pilars, dos estreps i quatre arcades; les dues centrals tenien 47,60 metres i les dues laterals 25 metres. És un pont de mensula, que fou revolucionari en el seu temps. El van dissenyar els enginyers Amalio Hidalgo Fernández, Jacinto Julio González i el lleidatà Victorià Muñoz Homs. El constructor fou Marcel·lí Llagostera. Les obres es van iniciar a les darreries de 1940, van durar 45 mesos i es va inaugurar el 6 de maig de 1944. Aquest pont ha demostrat la seva solidesa. Dos riuades el van posar a prova: el 1966 i el 1982. *Informació estreta del llibre “El pont de Lleida, una història en imatges”, de Romà Sol i Carme Torres.