Obre les seves portes el Museu de Lleida
Una infraestructura cultural de més de sis mil metres quadrats que ha costat 18 milions d'euros, aportats per la Generalitat (60%) i Paeria (20%) i Diputació (20%)
Una infraestructura cultural de més de sis mil metres quadrats que ha costat 18 milions d'euros, aportats per la Generalitat (60%) i Paeria (20%) i Diputació (20%)
Dia històric per a Lleida després que s'hagi inaugurat el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. La inauguració ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que ha estat acompanyat de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, del president de la Diputació, Jaume Gilabert, a més de la resta d'autoritats de les terres de Lleida.
La inauguració oficial ha començat a la plaça davant de la porta d'accés principal amb l'actuació del Quartet Amalgama de l'Orquesta Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. A continuació s'ha llegit el poema "Record d'una música" de Màrius Torres a càrrec del poeta Jordi Pàmias, i la interpretació de la tradicional "La presó de Lleida", amb arranjaments de Jordi Capdevila, a càrrec novament del Quartat Amalgama.
Les autoritats hna descobert una placa commemorativa, per després fer la primera visita oficial, on han pogut contemplar per primera vegada l'exposició permanent del museu, amb gairebé un miler de peces que il·lustren un recorregut per Lleida des de la prehistòria fins a l'actualitat.
En els parlaments, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros ha destacat que el contingut del Museu té tres dimensions complementàries: espiritiual, històrica i artística. La primera, la dimensió espiritual, de comunió amb el que representen les imatges de cada obra. La segona dimensió és la històrica. El Museu de Lleida recull tota la història de les nostres terres. La tercera dimensió és l’artística. El Museu de Lleida permet gaudir d’obres de gran qualitat, comparables, i en molts casos superiors, a les exhibides en altres museus de característiques semblants. "És, doncs, ha dit el paer en cap, una forma de veure la història de Lleida, per comprendre-la d’una manera més intensa, amb un major aprofundiment".
Ros ha apostat per "un Museu fet per tots i és un Museu per a tots(...). Volem, també, que sigui un Museu obert a la col·laboració amb altres museus i institucions interessades en l’art aquí recollit, per tal d’aconseguir la seva màxima difusió.(...) Volem, doncs, un Museu obert i dinàmic que, lluny d’esdevenir un mer continent d’obres d’art, sigui útil per entendre millor la nostra història en relació, com no pot ser d’altra manera, amb la història d’altres indrets de Catalunya i de fora de Catalunya amb qui hem compartit, compartim i, estic convençut, seguirem compartint un llarg camí plegats en el nostre futur. En definitiva, volem que el Museu de Lleida sigui el Museu de tots."
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha defensat la legitimitat de les obres d'art del Museu de Lleida. Tresserras ha afegit que l'adquisició de les peces d'art va ser un "exemple de bones pràctiques i que disposen de la documentació que ho demostra". El conseller ha assegurat que disposen del dietari del bisbe Josep Messeguer on s'especifica l'origen i la propietat de totes les peces d'art en litigi. A més, ha insistit que volen compartir l'art amb Aragó sense incomodar ningú. Tresserras ha apostat perquè el nou Museu de Lleida doni equilibri territorial i ha de constituir una peça estratègica molt important en el conjunt de Catalunya.
L'administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, Javier Salinas, ha explicat que treballarà per garantir la unitat de la col·lecció d'art sacre i també ha destacat la feina feta al Museu de Lleida El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha destacat que la col·lecció és l'ànima de la identitat dels lleidatans i que el museu afegeix més excel·lència a la ciutat.
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal s'ha construït al solar de l'antiga Llar de Sant Josep i ha estat projectat per l'arquitecte Josep Rodon. És una infraestructura cultural de més de sis mil metres quadrats que ha costat 18 milions d'euros, aportats per la Generalitat (60%) i Paeria (20%) i Diputació (20%).