Acte commemoratiu a Lleida per recuperar la memòria de la comunitat gitana
La tinenta d’alcalde Carme Valls ha participat en l'acte del 275è aniversari del Baró Estardipen, al Teatre municipal de l’Escorxador, i ha destacat el treball que fa la Paeria amb el poble gitano
La tinenta d’alcalde Carme Valls ha participat en l'acte del 275è aniversari del Baró Estardipen, al Teatre municipal de l’Escorxador, i ha destacat el treball que fa la Paeria amb el poble gitano
Lleida participa en els actes de commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen, que pretén contribuir a la reparació de la memòria del poble gitano i catalana. La tinenta d’alcalde Carme Valls ha pres part en l’acte, promogut pel departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya a Lleida, al Teatre municipal de l’Escorxador. La commemoració dona a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de persones. El Baró Estardipen (la Gran Captura) són els fets que va provocar l’Estat i que van significar el primer intent de genocidi sistemàtic contra les persones gitanes.
Valls ha assenyalat que la Paeria treballa des de diferents àmbits i departaments per a la plena inclusió del poble gitano i que aquest està fortament arrelat a la ciutat. I s’ha referit al reconeixement del garrotin com a patrimoni immaterial de la ciutat.
L’acte de commemoració del “275è aniversari del Baró Estardipen: Presó General de Gitanos i Gitanes” s’ha iniciat amb la benvinguda institucional, amb la secretària d'Igualtats del departament d'Igulatat i Feminisme, Georgina Pol, i la tintenta d'alcalde Valls. A continuació, s’ha representat l’obra de teatre “No soy tu gitana”, de Silvia Agüero. Després, hi ha hagut un espai de diàleg amb la participació de Silvia Agüero i Helios Fernández.
La Gran Captura de 1749 va ser un episodi clau en la història de la persecució del poble gitano a Espanya. Liderada per figures com el marquès de la Ensenada, aquesta operació tenia com a objectiu la detenció i sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini, i justificant la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics.
Aquest fet marca un moment àlgid de l’antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l’exclusió i repressió de la comunitat gitana. Aquesta commemoració consta de diversos actes arreu del territori català.
S’ha de recordar que, a petició dels joves de la Plataforma 8 d’abril, Lleida va retirar el carrer que portava per nom Marquès de l’Ensenada, a Llívia, i es va instal·lar una placa commemorativa en record a les víctimes de la gran batuda, ubicada als porxos de la plaça de la Paeria.