Acte commemoratiu a Lleida per recuperar la memòria de la comunitat gitana
Acte commemoratiu a Lleida per recuperar la memòria de la comunitat gitana. La tinenta d’alcalde Carme Valls ha participat en la commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen, al Teatre municipal de l’Escorxador, i ha destacat el treball que fa la Paeria amb el poble gitano.
Lleida participa en els actes de commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen, que pretén contribuir a la reparació de la memòria del poble gitano i catalana. La tinenta d’alcalde Carme Valls ha pres part en l’acte, promogut pel departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya a Lleida, al Teatre municipal de l’Escorxador. La commemoració dona a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de persones. El Baró Estardipen (la Gran Captura) són els fets que va provocar l’Estat i que van significar el primer intent de genocidi sistemàtic contra les persones gitanes.
Valls ha assenyalat que la Paeria treballa des de diferents àmbits i departaments per a la plena inclusió del poble gitano i que aquest està fortament arrelat a la ciutat. I s’ha referit al reconeixement del garrotin com a patrimoni immaterial de la ciutat.
L’acte de commemoració del “275è aniversari del Baró Estardipen: Presó General de Gitanos i Gitanes” s’ha iniciat amb la benvinguda institucional, amb la secretària d'Igualtats del departament d'Igulatat i Feminisme, Georgina Pol, i la tintenta d'alcalde Valls. A continuació, s’ha representat l’obra de teatre “No soy tu gitana”, de Silvia Agüero. Després, hi ha hagut un espai de diàleg amb la participació de Silvia Agüero i Helios Fernández.
La Gran Captura de 1749 va ser un episodi clau en la història de la persecució del poble gitano a Espanya. Liderada per figures com el marquès de la Ensenada, aquesta operació tenia com a objectiu la detenció i sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini, i justificant la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics.
Aquest fet marca un moment àlgid de l’antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l’exclusió i repressió de la comunitat gitana. Aquesta commemoració consta de diversos actes arreu del territori català.
S’ha de recordar que, a petició dels joves de la Plataforma 8 d’abril, Lleida va retirar el carrer que portava per nom Marquès de l’Ensenada, a Llívia, i es va instal·lar una placa commemorativa en record a les víctimes de la gran batuda, ubicada als porxos de la plaça de la Paeria.