Acte de la Paeria per restituir la dignitat de les persones funcionàries municipals depurades pel govern franquista

El Saló de Sessions de la Paeria ha acollit aquest dilluns l’acte de restitució de la dignitat de les persones funcionàries depurades a l’Ajuntament de Lleida, en el període de 1938 a 1941. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha presidit l’acte en què s’ha explicat el treball de recerca que s’ha fet al respecte i l’activació d’un cercador a la pàgina web de l’Arxiu Municipal on es podrà identificar els i les treballadores que van ser víctimes de la repressió franquista. Pueyo ha agraït el treball que ha desenvolupat en aquest estudi l’exsecretari de la Paeria i actual síndic de la Universitat de Lleida, Jesús Gutiérrez, i la tasca de l’Arxiu Municipal, encapçalat per Iolanda Enjuanes.

Pueyo  ha assegurat que l’acte d’avui, com el conjunt d’accions que es promouen de Memòria Democràtica des de la Paeria pretén recuperar aquesta memòria perquè no s’oblidi el que va passar i per fer prevaldre els valors i principis democràtics. L’alcalde ha refermat el compromís permanent del govern municipal per la Memòria Democràtica i ha assegurat que “s’ha de ser lleial a la memòria dels qui ens han precedit” i més quan les circumstàncies que els van acompanyar comportaven conseqüències com aquestes. “No és qüestió de revenja ideològica, és qüestió de justícia i equitat”, ha assegurat. Pueyo ha recordat que arran d’una proposta del grup municipal d’ERC-Avancem en l’anterior mandat, es va tirar endavant un acord per elaborar un treball de recerca que ajudés a identificar les persones funcionàries que van patir la repressió franquista i per restituir la seva dignitat. Tall de veu M.Pueyo

La tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, ha subratllat el treball col·laboratiu del projecte, ja que hi han intervingut diversos departaments municipals, i que aquest és un acte de memòria, dignitat i de reparació de ciutat.

La cap del Servei de l’Arxiu i Gestió de Documents ha posat en valor el treball que s’ha fet i la nova eina de cerca, que és de reparació moral, social i dels drets de les persones. Ha afegit que la tasca de l’Arxiu sempre es fa amb el propòsit de document la història i de demostrar els fets passats, preservant la documentació que garanteix el que va passar. Enjuanes ha avançat que el projecte d’avui va més enllà i es preveu publicar un monogràfic.

L’exsecretari general, encarregat del treball de recerca, ha exposat els tres motius pels quals va tirar endavant amb l’estudi: una moció del plenari, la motivació personal i la recuperació de la memòria històrica, perquè no s’hi sumés una segona sanció amb l’oblit.

Gutiérrez ha detallat els passos que es van seguir i com es va poder desenvolupar gràcies als expedients completament conservats i ordenats. Ha apuntat que, davant la nova norma del govern franquista, el personal funcionari va haver de declarar i es van fer tres informes a partir dels quals es formulaven plecs de càrrecs, amb criteris arbitraris i que tenien en compte la condició ideològica, religiosa o moral, entre altres.

De les 284 persones depurades a la Paeria pel franquisme, dues terceres parts van desaparèixer, van ser sancionades o restituïdes. Només un 107 van ser readmeses sense cap tipus de sanció. El banner que s’ha activat a la pàgina de l’Arxiu Municipal sobre la “Depuració de les persones funcionàries de l’Ajuntament de Lleida (1938-19419) es pot trobar informació sobre el context històric, el procediment depurador o el marc legal, entre altres. Al cercador es pot buscar pel nom i cognoms de les persones, pel departament d’adscripció o pel tipus de sanció.