Es constitueix el Consell Econòmic i Social (CES), que dissenyarà una estratègia territorial per impulsar la capitalitat de Lleida

El paer en cap, Fèlix Larrosa, va explicar en la sessió constitutiva que els objectius prioritaris són crear aquesta estratègia territorial, consolidar el concepte de hub agroalimentari i establir aliances administratives i amb altres ciutats per impulsar el model econòmic i social de Lleida. L'advocada Yasmina Vilagrasa presidirà el CES, integrat per 45 membres d’àmbits diversos com l’agrari, el logístic, l’industrial, el turístic o el social, entre d’altres.

El Consell Econòmic i Social (CES) s’ha constituït aquest divendres en sessió extraordinària amb l’objectiu que aquest òrgan tingui un paper actiu i efectiu en el disseny d’una estratègia territorial per a Lleida. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha explicat que el consell, que aplica la dinàmica del “Think tank” anglès, pretén ser un contenidor de pensament on les persones de la ciutat, de diferents perfils i àmbits d’actuació, assumeixin el compromís de treballar conjuntament amb tres objectius prioritaris: dissenyar aquesta estratègia territorial, consolidar el concepte de hub agroalimentari i establir aliances amb administracions i amb altres ciutats amb les quals es comparteixin propòsits comuns. Aquest treball, a més, ha de posar el focus en les persones, perquè aquesta voluntat de generar riquesa i ocupació s’ha de dirigir també cap al benestar de la ciutadania.

L’alcalde ha assegurat que en l’acte d’aquest matí hi ha hagut un gran reconeixement per seguir consolidant la capitalitat agroalimentària de Lleida, aportant-hi més iniciatives, el suport d’altres administracions i sinergies amb altres sectors econòmics. D’aquesta manera, “la ciutat de Lleida pot avançar en confort, en serveis i en la capitalitat també cultural, educativa, sanitària, etc.”, ha dit Larrosa, qui ha afegit que “hi ha hagut consens a l’hora de dir que ho podem fer” si anem en la mateixa direcció, amb vocació i voluntat d’impulsar aquest projecte.

Amb el Consell Econòmic i Social es planteja com un motor de pensament i de generació de coneixement, que ha d’acompanyar el govern municipal per millorar la presa de decisions.

Al llarg de la sessió, s’han tractat diferents temes globals que requereixen accions locals. L’alcalde ha llistat qüestions que s’han abordat en les intervencions, com per exemple de quina manera la ciència pot ajudar en aspectes socials; el salari social, per millorar la qualitat de vida de les persones; la mobilitat i la sostenibilitat, amb projectes com el pla de Rodalies, o com les ciutats creen espais de confort on s’aporta educació, cultura i felicitat als veïns i veïnes. Un altre punt important ha estat com flexibilitzar i modernitzar l’administració, perquè siguin institucions properes i accessibles. S’ha exposat que el padró de la ciutat ja supera els 150.000 habitants i que cal equilibrar aquesta població urbana amb el món rural. I, entre altres, a les diferents aportacions, s’ha afirmat que Lleida és una ciutat modenra per la seva diversitat i la seva vocació intergeneracional i intercultural.

 

Presidència del CES

Al capdavant del consell hi haurà Yasmina Vilagrasa, advocada amb despatx propi, que està molt vinculada al món econòmic i amb una àmplia trajectòria lligada a la ciutat. L’alcalde ha explicat que ell deixa la presidència del CES -un òrgan que ja existia, però que estava inactiu-, perquè “volia fos independent i que l’estructura pogués treballar amb tota la llibertat, amb el suport de la Paeria”.

Està integrat per 45 membres, amb paritat i perfils diferents. Són participants del consell per raons personals, com a experts i responsables de matèries diverses, perquè, en el conjunt, hi estiguin representats els sectors majoritaris, com l’agrari, l’energètic, l’industrial, l’empresarial, el turístic, l’hostaleria, l’emprenedoria, el tercer sector, els sindicats, etc. A més, està integrat pels exalcaldes de la ciutat Antoni Siurana, Àngel Ros i Miquel Pueyo, que han assistit a la constitució, i Manel Oronich, que s’ha excusat, i representants dels grups polítics municipals.

El propòsit és construir una planificació de caràcter estratègic i una agenda territorial per impulsar el model econòmic i veure com es pot millorar l’aposta pel sector agroalimentari. Amb aquesta premissa, s’ha coincidit a l’hora de dir que si es funciona de manera coordinada, es pot consolidar la capitalitat de Lleida i sumar en altres subsectors, ja que té a veure amb les noves àrees industrials, els centres de recerca, els processos innovadors, la universitat, etc.

En aquest marc, s’ha creat un dipositari, que serà consultable com una mena de biblioteca digital, on trobar estudis i informacions que es generin.

 

Ponència del professor d’Innovació, IA i Smart Cities d’ESADE, Esteve Almirall

En el marc de la constitució del consell, ha tingut lloc la ponència del professor d’Innovació, IA i Smart Cities d’Esade, i director del Centre per a la innovació de les ciutats, Esteve Almirall. Expert en l’evolució de les ciutats i en matèria d’innovació, ha obert debat sobre el món global i les actuacions locals, que contemplen canvis de perspectiva i de paradigma per poder prendre decisions. S’ha parlat d’energia, recursos, mobilitat, etc.

Almirall ha parlat de les disrupcions a les ciutats i de com afrontar-les. Per exemple, ha apuntat la intel·ligència artificial generativa que ho canviarà quasi tot i que va més enllà del ChatGPT, ja que aquesta intel·ligència “també té cames i es diu robot humanoide; té rodes i es diuen vehicles autoconduïts, etc”. Una altra disrupció és la mobilitat elèctrica i autònoma, que generarà transformacions, ha afegit. I encara s’ha referit al canvi en l’escenari  geopolític mundial, amb el president d’Estats Units, Donald Trump, en el qual també s’hi ha d’intervenir.

Amb tot això, Esteve Almirall ha assenyalat que les disrupcions són reptes que s’han de veure com a oportunitats per crear ecosistemes d’innovació i per fer que aquestes noves tecnologies que apareixen creïn valor localment i al territori. Entre altres, ha comentat que cal la implicació de diversos sectors, com l’universitari o el teixit empresarial local, perquè es puguin crear xarxes i projectar-se al món.