Commemoració del 8M a Lleida des d’Afrània fins al present

La Plaça del 8 de març de Lleida ha tornat a congregar totes les institucions i entitats de la ciutat de Lleida en l’acte unitari de commemoració del 8M en què s’ha comptat amb una nombrosa participació de la Corporació Municipal de La Paeria, el Consell Comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Subdelegació del Govern d’Espanya a Lleida, la Universitat de Lleida i altres entitats cíviques de la ciutat.

L’acte que portava per lema “Vells i nous reptes per a les dones” s’ha estructurat en forma de passeig per la història i l’art amb la lectura de textos i poemes que han parlat de dones del passat i del present, també de reivindicacions, per a posar l’accent en els vells reptes en el camí cap a la igualtat de drets i d’oportunitats per a les dones.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, amb la tinenta d’alcaldia de Polítiques Feministes, Carme Valls, i una nombrosa representació de la Corporació Municipal ha seguit el recorregut que ha partit  amb la poesia ‘Apàtrida’ de la poeta Olga Muñoz i ha fet un recorregut fina a reivindicar el record d’Afrània Crhocale amb la veu de Thelma Ramírez.

Afrània esdevé un dels detalls urbans més antics que es poden gaudir caminant per Lleida. És una  làpida que hi ha al número 19 del carrer la Palma, a l’altura del primer pis i recorda una de les dones que habitaren Ilerda durant el segle I, la qual pels seus mèrits aconseguí superar la seva condició d’esclava del seu senyor Luci.

L’acte del 8M ha reivindicat la figura d’Afrània Crhocale  i també s’ha recordat les dones condemnades per ser bruixes “dones imaginatives, intuïtives, amb altes i altres capacitats, dotades d’un singular sentit transcendent, coneixedores d’allò essencial, de la natura i, per tant, curadores i guaridores” ha dit Montserrat Macià, que n’ha glosat la importància social i històrica. A més, Aida Fontova ha llegit el poema ‘Histèriques’ que remarcava el caràcter de les dones “rurals i combatives per canviar el món”. I finalment, Júlia Rosó, ha llegit el poema ‘Gravetat’ sobre l’empoderament professional però també vital de les dones.

Afrània

Una làpida funerària situada a la façana d’un edifici del carrer La Palma, a Lleida,  mostra el nom d’Afrània, un esclava lliberta que va viure al S.I a la ciutat. Poc se’n sap de la seva vida i de la vida de les seves coetànies. La història de les dones i, en molts casos, el present,  estan plens de grans silencis.

Lleida ha vist al llarg dels temps l’arribada de gent d’altres territoris. Alguns grups s’han establert al terme de manera pacífica, altres com a resultat de conquestes i del desig de domini.

El nom d’Afrània ens parla de la Ilerda romana. D’una dona esclava que va guanyar-se la seva llibertat.

En els temps d’Afrània, només les dones benestants gaudien de certs privilegis. Només determinats privilegis perquè justament l’anomenada Lex Afrània va prohibir explícitament que les dones poguessin exercir l’advocacia, aixecant una barrera a la professió que, a l’Estat espanyol, s’enderrocà 19 segles més tard. El 8 de març de 1910 una Reial Ordre va autoritzar les dones a cursar estudis universitaris, obrint el camí a les dones a les professions de l’advocacia i la medicina, entre altres.

Clara Campoamor va ser una de les primeres advocades amb prestigi i a qui li devem, entre altres mèrits, la defensa del dret de vot per a les dones (1931) i l’impuls del primer debat al Congrés dels Diputats (1932) ,sobre l’abolició de la prostitució.

Afrània és també el nom d’una de les protagonistes de la cançó de Nina Simone Four Women que relata sense pèls a la llengua situacions d’esclavatge diferents a les quals es van veure sotmeses les dones i nenes africanes traficades des d’Europa al continent americà. Explotació laboral i sexual i privació absoluta de llibertats.