Debat sobre el futur cultural de Lleida amb experts i la participació de la ciutadania, en les Trobades Culturals

El futur i les línies de treball de la cultura a Lleida es posaran a debat a partir de demà, dimecres, en les Trobades Culturals, un espai de reflexió i pensament obert a tota la ciutadania. Es faran del 12 al 14 de febrer a la Canonja de la Seu Vella, a partir de les 17 hores, i inclouran tres taules rodones al voltant del paper crucial de la cultura al segle XXI com a cohesionador social (Drets culturals, Comunicació cultural i Educació i cultura) i una desena de ponents especialitzats en diversos àmbits. A més, cada jornada dedicarà la segona part a la participació, amb una dinàmica per part dels membres d’una fila 0, formada per professionals de la cultura de perfils diversos que proposaran com aplicar les experiències compartides pels ponents i apuntaran les necessitats del sector. També es farà una dinàmica participativa on el públic podrà compartir la seva opinió sobre com ha de ser la cultura a la ciutat. L’entrada és gratuïta i per participar-hi, es demana inscripció prèvia en línia. L’objectiu és que sigui un debat plural, divers i en clau positiva.

Les trobades, que tancaran l’Any Magre, volen agafar el testimoni de les històriques Trobades Culturals liderades per l’Ajuntament de Lleida l’any 1980 i 1985 impulsades pel polític i referent cultural, que van servir per unir el teixit cultural de la ciutat i projectar conjuntament les necessitats i els eixos de treball que reactivarien la vida cultural lleidatana. Per emmarcar el context històric i la rellevància de la iniciativa, l’historiador Manel Lladonosa farà una introducció a la figura de Jaume Magre i a les Trobades Culturals que va impulsar. També es comptarà amb la participació de la sociòloga Paquita Sanvicén, actual Comissionada per la Llengua, que durant l'acte signarà la reposició de documentació original de les trobades de 1985 a l'Arxiu Municipal de Lleida.

Programació

Les trobades, estructurades en tres sessions, volen donar a conèixer quins elements contribueixen a crear la marca cultural Lleida, o com connectar escola i universitat amb els equipaments culturals i els programes de les entitats, entre d’altres. També inclouen la presentació de projectes culturals que són casos d’èxit i que poden servir d’inspiració, així com posar en relleu la feina que es fa a Lleida en l’àmbit cultural.

La programació començarà dimecres 12 de febrer amb la taula rodona Drets culturals, moderada per Roser Sanjuan, responsable de programes públics del Centre d’Art la Panera (des de l’accés a la cultura, la producció cultural i la participació cultural per part de la ciutadania, així com la diversitat). Entre els ponents de la primera sessió hi haurà Núria Aidelman, codirectora del projecte A Bao a Qu, associació dedicada a la pedagogia de la creació; Susana Moliner, comissària i productora cultural madrilenya i fundadora de GRIGRI, centrada en el disseny participatiu; i Antonio Centeno, activista en iniciatives relacionades amb la diversitat funcional i impulsor del projecte Diversorium. A la fila 0 hi haurà representants de projectes de Lleida que impulsen els drets culturals com el Festival Enre9.

El 13 de febrer tindrà lloc la taula rodona Comunicació cultural, moderada per l’especialista en comunicació Sandra Costa (la marca Lleida, estendard comunicatiu a través del qual donar difusió arreu del talent cultural lleidatà). Hi participaran Antònia Folguera, comissària i comunicadora lleidatana; Xènia Gaya, amb una llarga trajectòria en gestió i coordinació de projectes culturals tant a nivell local, autonòmic i nacional; i Damià Amorós, historiador de l’art i museòleg. A la part final del debat, hi participaran en la fila 0 projectes de Lleida que donen marca a la ciutat a través de projectes culturals o que comuniquen la cultura des de Lleida, com l’Animac o la Fira de Titelles.

El 14 de febrer les jornades es clouran amb la taula rodona Educació i cultura, moderada per la gestora cultural Margarida Troguet (el vincle de l’educació i l’art a través de les polítiques culturals, entre d’altres). Els ponents seran Cristina Alonso, codirectora artística del Teatre de l’Artesà del Prat del Llobregat i de l’espai de residència Austràlia de la ciutat de Buenos Aires, i Ester Bonal, impulsora del Centre de Música i Escena del Raval Xamfrà, projecte que entre altres premis ha guanyat Premi Educació Ciutat de Barcelona (2006) o el Premio a Proyecto Educativo (2013). A banda dels ponents, en aquest cas la fila 0 està formada per mestres amb projectes artístics interessants que poden donar la mirada des de l’escola, equips de la UdL que fan projectes lligats a l’educació artística i equipaments que tenen un projecte pedagògic potent.

Tota la programació es pot consultar en línia a la pàgina web de la regidoria de Cultura.

Els temes dels debats han sorgit de les diagnosis dels sectors culturals participants en les diferents comissions del Consell de Cultura (comissions sectorials d’arts escèniques, música, lletres i llengua, cultura digital i audiovisuals, patrimoni, documentació i memòria, arts visuals i cultura popular).
Al final de cada sessió s’exposarà una síntesi i les conclusions de les reflexions compartides. Finalment, la relatoria de totes les jornades i les propostes presentades donarà lloc a una publicació digital que es podrà consultar a la pàgina web de la regidoria de Cultura.

Cloenda de l’Any Magre

Les Trobades Culturals són el colofó final a un any dedicat a donar a conèixer i recordar la figura i el llegat de Jaume Magre i Servet (Cervera 1924-Lleida 1999), coincidint amb els 100 anys del seu naixement i els 25 de la seva mort.

La commemoració ha posat en relleu la influència de Magre en la construcció del model cultural de la Lleida democràtica. Cal recordar que, com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida (1979 i 1991), va impulsar les infraestructures formatives bàsiques com l’Aula Municipal de Teatre i l’Escola de Belles Arts, a més de contribuir a modernitzar i reformar el Conservator. També va promoure la creació del Premi d’assaig Josep Vallverdú i la col·lecció municipal “La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana”. Del seu llegat com a activista cívic en destaca l’Alliance Française, la Petite Gallerie i l’Escola Espiga.