Dos plafons nous de la Xarxa d’Espais de Memòria a la ciutat
Les fites informatives, instal·lades gràcies al treball de l’àrea de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils i que formen part de la xarxa del Memorial Catedràtic de la Generalitat; s’han situat a la plaça Cervantes i a la plaça de la Catedral Nova
La plaça Cervantes i la plaça de la Catedral Nova compten amb plafons informatius sobre fets històrics significatius que van tenir lloc en aquests indrets de la ciutat durant la Guerra Civil.
El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d’alcalde Sandra Castro i el regidor Joan Ramon Castro; han participat en l’acte de descoberta de les noves fites amb informació documental, a través de textos en quatre idiomes i d’imatges d’arxiu. Aquests plafons es situen en dos nous emplaçaments que passen així a formar part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Catedràtic de la Generalitat de Catalunya.
En el seu parlament inaugural, Pueyo ha commemorat els fets que van tenir lloc en aquestes localitzacions: per una part la presó provincial que es va situar a la plaça Cervantes i de la qual ara només queden una part de les reixes de forja que van pertànyer a l’edificació.
Per la seva part, el responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat, Josep Font; i l’historiador Joan Sagués, doctor en Geografia i Història per la Universitat de Lleida; han explicat com el 1936 a la plaça Cervantes s’hi situava una presó per on van passar milers de presoners de guerra i detinguts per la repressió política.
L’edifici penitenciari es va enderrocar l’any 1967 i, en la remodelació de la plaça, s’hi va construir el 1970 un monòlit amb l’objectiu de perpetuar la memòria dels caiguts a la Guerra Civil Espanyola. Aquest monument va constituir un símbol franquista que no es va enderrocar fins al 2008.
A la plaça de la Catedral Nova, Sagués ha parlat de l’incendi que hi va tenir lloc l’agost de 1936, i la seva reconstrucció duta a terme per mà d’obra forçada què es va completar l’any 1955. També s’ha recordat que la cerimònia celebrada llavors per recuperar el culte, va comptar amb la presència de Franco, de qui el Bisbe del Pino va dir que representava “el dit de Déu”.
Després de fer aquests exercicis de memòria, el paer en cap ha agraït especialment la feina feta als tècnics de l’àrea de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils i, ha remarcat la importància del compromís de la ciutadania per garantir que els records no caiguin en l’oblit i que es faci justícia als fets històrics.
La ciutat de Lleida, amb la instal·lació d’aquests nous plafons, suma dos punts informatius als ja existents situats al Cementiri Municipal de Lleida i al Liceu Escolar.