El cineasta francès Érik Bullot parla de la desaparició de la figura del projeccionista en el món del cinema a l’INTANGIBLE_Lab

El cineasta i teòric francès Érik Bullot ha mostrat la seva preocupació perquè els algorismes puguin substituir la figura del projeccionista, una feina que ja fa temps que va desaparèixer en les sales de cinema a conseqüència de l’automatització progressiva de la indústria cinematogràfica. “L’algorisme no deixa lloc a què sigui el mateix espectador o cineasta qui adopti aquesta funció tan rellevant que feia el projeccionista en el seu dia”, ha dit.Bullot, que ha ofert la conferència “La desaparició del projeccionista” al Rectorat de la UdL, dins del programa de l’INTANGIBLE_Lab, ha destacat el paper fonamental que tenia el projeccionista i el canvi que ha suposat per al món de cinema la seva desaparició. “El canvi que implica és importantíssim, perquè canvien totalment els usos de la sala, entren en escena internet i les noves plataformes, etc. Alguns artistes han adaptat el seu treball i han pensat en altres formes de pantalles  de projecció, el cinema expandit per exemple, i fins i tot alguns ja treballen amb IA”, comenta.

“L'espectador té ara més protagonisme. Ell mateix es converteix en projeccionista, en dissenyador del que vol veure. La projecció desapareix i el focus recau en l’origen de les imatges. La intel·ligència artificial canviarà la naturalesa de la projecció”, explica el cineasta.

En la seva conferència Érik Bullot ha reflexionat  sobre aquests canvis i sobre les noves tendències i ha acabat preguntant-se “el projeccionista era com un agent invisible, però ara… qui fa la mediació entre el film i l’espectador? Em preocupa, que sigui l’algorisme qui faci aquesta tasca”. 

A la tarda Èrik Bullot oferirà una nova xerrada a la Biblioteca Pública, en aquest cas sobre “El do de les llengües”, on presentarà la seva obra audiovisual, amb fragments de les seves pel·lícules. Propostes amb una reflexió filosòfica i divertida sobre la relació entre el cinema i el llenguatge (idiomes, traducció, jocs de paraules, etc.).

D’altra banda, demà dimarts, dins dels actes programats a l’INTANGIBLE, el cineasta participarà a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, a la visita comentada “Cinema paper”, un recorregut per l’exposició curada per Marina Vinyes on Bullot actualitza la hipòtesi d’un cinema vivent o desmaterialitzat a través d’un relat poètic.

Aquestes conferències s’emmarquen dins de l’INTANGIBLE_Lab, que se celebra a Lleida del 5 al 29 d’octubre, i que aglutina instal·lacions artístiques, xerrades i tallers formatius a càrrec d’artistes participants en l’INTANGIBLE_Fstival d’art_tecnologia, que tindrà lloc del 25 al 29 d’octubre. El festival és dirigit per Antoni Pinent, curador d’art contemporani i artista multidisciplinari, i és organitzat per l’Ajuntament de Lleida, amb el suport de la Fundació La Caixa, la Fundació Sorigué, la Fundació Joan Oró, la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Bio Érik Bullot (Soisson, 1963)

Cineasta i teòric francès, les seves pel·lícules s’han projectat en nombrosos festivals i museus, com el Jeu de Paume (París), La Enana Marrón (Madrid), la Biennal de la imatge en moviment (Ginebra), el CCCB (Barcelona), el New Museum (Nova York), el Museu d'Art Modern de Buenos Aires i la Cineteca Nacional de Xile, entre d'altres. Ha publicat diversos llibres sobre cinema: en castellà, El cine és una invenció post-mortem (Shangrila, 2015), Fotogenias y paradojas (UNTREF, 2018), Salir del cine (Shangrila, 2020) i Cine de la posible (Metales pesados, 2021); en català, Apunts de cinema (Filmoteca de Catalunya, 2023). Fa classes de cinema a l'Escola Nacional de Belles Arts de Bourges (França).