El Consorci de Normalització Lingüística analitza l'ús del català a les botigues de Lleida

La sala Jaume Magre ha acollit aquest matí la presentació de dades de l'estudi Ofercat 2022, una anàlisi sobre l'actuació lingüística dels comerços a la ciutat, i les seves línies d'actuació de cara al 2024-2025. L’estudi l’ha fet el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) en col·laboració amb la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

La regidora de Cultura, Pilar Bosch, ha participat avui en la presentació i ha agraït la tasca feta a tots els i les professionals que han posat en marxa el programa, una iniciativa "necessària per fomentar la llengua catalana", ha indicat. També ha destacat l'ús del català “com a generador d'oportunitats”.

Per elaborar aquest estudi s'han fet unes 500 observacions per l'eix comercial i altres establiments de diferents barris de la ciutat. Segons el responsable d'anàlisi i avaluació del CPNL, Albert Fabà, els resultats a Lleida són correctes "en línia amb altres ciutats com Girona i Tortosa”, i ha destacat que “un dels grans avantatges de l'ús del català a la ciutat és el seu alt índex de catalanoparlants inicials”.

Albert Fabà ha fet també una anàlisi de les dades actuals en comparació amb els resultats de 2015 que denoten un ús més baix sobretot pel que fa a la llengua oral en el sector. Aquesta anàlisi evidencia un aspecte clau sobre el qual s’ha de continuar fent actuacions: la necessària atenció a les persones que treballen en l'àmbit del comerç i la restauració que encara no tenen competència lingüística en català, perquè puguin entendre’l i expressar-s’hi amb normalitat.

Per millorar aquesta situació i establir les línies d'actuació de cara a l'Ofercat 2024-2025, la directora del CNL de Lleida, Balbina Escolà, ha destacat la tasca del CPNL en col·laboració amb l'Ajuntament, que per mitjà de projectes com "Al barri en català", que primerament es va desenvolupar al barri de Noguerola, s'ha incentivat l'ús del català als comerços i barris de Lleida de forma més global.

"Ens vam adonar que era molt important implicar tot el teixit associatiu i veïns i veïnes del barri, per tal que coneguessin el projecte i no canviessin de llengua quan entressin als establiments", ha explicat la directora, i ha afegit: "Encara hi ha molt català ocult. Cal treballar des de la sensibilització, perquè hi ha la capacitat de parlar-lo, però no es parla".

De cara als pròxims anys es preveu que aquest programa es dugui a terme a Balàfia i a la Mariola.

Pel que fa a l'ús de la llengua, avui al matí la comissió informativa de la Capital Cultural i les Oportunitats, en convocatòria extraordinària, també ha presentat els objectius, línies de treball, fases i actuacions i calendari previst del seu Pla Estratègic Transversal i Territorial de la Ciutat de Lleida 2024-2028 de Foment i ús de la llengua per a la igualtat d'Oportunitats, projecte de treball ja iniciat per la Comissionada d'Alcaldia per a la Llengua, Paquita Sanvicén-Torné.

El govern municipal també es compromet a fomentar l'ús de la llengua catalana per mitjà d'aquest projecte.